Acapulco surt al carrer pels 43 estudiants mexicans desapareguts

Acapulco es va llevar aquest divendres amb l'aspecte d'una ciutat fantasma. Els ciutadans s'havien protegit a casa davant la previsió d'incidents en la que és considera una de les ciutats més violentes del món. Els comerciants van segellar les finestres dels seus negocis amb taulons. Les platges estaven buides. Una marea humana va trencar al migdia el silenci que hi havia en un dels emblemes turístics de Mèxic. Exigia aclarir la desaparició dels 43 estudiants mexicans dels quals no se sap res des de fa tres setmanes. El cas té en alerta tot el país.

Aquesta ha estat ara com ara ara la màxima demostració de força i atipament dels ciutadans des que van passar els fets a Iguala, una ciutat de l'estat de Guerrero, al sud. Els alumnes de magisteri de l'escola d'Ayotzinapa es van enfrontar amb la policia municipal d'Iguala, una ciutat controlada per un càrtel local, i en els enfrontaments van morir sis estudiants. Altres alumnes van acabar detinguts pels agents, segons la investigació, i van ser entregats al crim organitzat. Des de llavors no se n'ha tornat a saber res més.

La marxa d'Acapulco la van encapçalar els pares dels alumnes desapareguts. “Venim perquè ens tornin els nostres fills. Ara. Volem que vinguin a casa aquesta mateixa tarda”, deia el pare de José Manuel González, un dels 43 nois. Els normalistas, com són coneguts aquests estudiants de magisteri que procedeixen de famílies pobres i el futur laboral de les quals és fer classe a les escoles més remotes de les muntanyes, van tornar a deixar clar que estan disposats a tot en cas que s'estanqui la investigació. “Rebrà la mare del Govern”, van corejar.

És la demostració de força ciutadana més important des del segrest dels estudiants

La manifestació va ser convocada pel sindicat de professors i organitzacions camperoles de la zona. S'hi van afegir ciutadans del carrer fastiguejats de la situació de seguretat d'un país que semblava encaminat a discutir en els propers anys sobre les reformes estructurals que proposava el Govern, però que ha vist com pel retrovisor s'acostava el fantasma de la violència. “Aquest tema ha depassat el Govern. Ha transcendit les nostres fronteres. Que les autoritats donin resultats o es dissolguin. No podem continuar així”, deia un dirigent sindical de l'estat d'Oaxaca. Els manifestants demanaven als veïns que treien el cap per la finestra que s'unissin a la protesta. "Si no em fes mal el genoll, vindria amb vosaltres", deia la Dolores, una veïna d'Acapulco que mirava la multitud a través de la finestra d'un restaurant.

La marxa es produeix en un moment d'inestabilitat política a Guerrero. El càrrec del governador Ángel Aguirre, incapaç d'afrontar un cas d'aquesta magnitud, penja d'un fil. Un dels seus homes de més confiança va dimitir ahir després de conèixer-se que ell va ser la persona que va recomanar per al càrrec l'alcalde d'Iguala, el principal sospitós del rapte dels estudiants pels seus nexes amb el crim organitzat. El Govern del president Enrique Peña Nieto tampoc no ha ofert resultats de moment. La policia i els militars han trobat fosses amb cossos calcinats als turons que envolten Iguala, però els primers resultats forenses indiquen que no pertanyen als estudiants.

No hi havia millor escenari per a una marxa d'aquest tipus que Acapulco. El que va ser una destinació turística de primer nivell mundial als anys vuitanta i noranta s'ha anat deteriorant a poc a poc per la violència i l'avanç dels grups criminals a la regió. No n'hi ha hagut prou amb la qualitat de les seves platges i la bona oferta hotelera que ofereix aquest enclavament del Pacífic mexicà per contrarestar l'avanç dels senyors de la droga. Acapulco s'ha buidat. Ara, a poc a poc, amb algunes iniciatives empresarials, intenta recobrar l'antiga esplendor. La Sofia, una veïna, sostenia una pancarta: “A nosaltres també ens afecta el crim organitzat”. Com? “Fa com un mes estava amb el cotxe en un semàfor quan tres paios armats van obrir la porta i em van fer sortir. Just al darrere hi havia una patrulla de policia. M'hi vaig acostar per demanar-los ajuda. Sap què em van dir? Aquesta no és la nostra zona, no podem fer-hi res. Només això”.

“Venim perquè en els tornin ara”, diu el pare d'un alumne

Els camperols de la zona estan organitzant una espècie de govern paral·lel davant la falta de respostes de les autoritats. A un costat de l'ajuntament d'Iguala, buit de poder per l'absència de l'alcalde que es va escapolir després de la massiva desaparició d'estudiants, els comuners han improvisat una oficina amb una taula i unes cadires de plàstic, uns ordinadors i una impressora. Des d'aquí, la Unió de Pobles i Organitzacions de l'Estat de Guerrero (UPOEG) coordina les mobilitzacions ciutadanes: vigilància a la carretera, desarmament de policies municipals sospitosos de tenir vincles amb els narcotraficants i la recerca a la muntanya dels estudiants. Aquesta última és la tasca a la qual s'han destinat més efectius. Armats amb matxets, pics i pales, cada matí dues dotzenes d'homes en camioneta recorren els turons que envolten la ciutat seguint les pistes que els proporcionen els vilatans. Pel camí han trobat més de 10 fosses clandestines amb restes òssies que donen una idea que sota la terra d'Iguala s'hi amaga un gran cementiri, on han anat a parar moltes víctimes anònimes del crim organitzat.