“La situació de Catalunya ens preocupa i la seguim de prop”

Goldman Sachs Asset Management (GSAM) gestiona actius propers al bilió d'euros. El seu màxim responsable per a la regió EMEA (Europa, Pròxim Orient i Àfrica) és Andrew Wilson (Nova Zelanda, 1962), qui recentment va ser a Madrid per reunir-se amb clients.

Pregunta. Quin objectiu de creixement tenen? Quin volum d'actius aspira aconseguir GSAM?

Resposta. El nostre objectiu, més que amb un volum d'actius sota gestió, està relacionat amb el rendiment de les nostres inversions. Si mantenim bones rendibilitats els propers anys en els nostres fons obtindrem més ingressos i més patrimoni per gestionar.

P. La indústria de gestió està en plena fase de consolidació. Tenen previst fer cap compra per créixer?

R. Els últims 20 anys hem fet petites compres i sempre molt localitzades. En aquest moment no hi ha plans per fer una gran operació. És possible que, si sorgeixen oportunitats concretes, les aprofitem si amb això guanyem economies d'escala o ens reforcem en determinades àrees.

P. És important el mercat espanyol per a la seva gestora?

R. La nostra visió és Europa en el seu conjunt. És un mercat on volem créixer, sobretot entre els clients minoristes. Ara bé, dins d'Europa hi ha mercats com l'espanyol i l'italià amb gran pes de la renda fixa en la cartera dels inversors. És un actiu en el qual tenim una gran especialització i podem proporcionar solucions, especialment ara que, a causa dels tipus d'interès tan baixos, és molt difícil aconseguir rendibilitats atractives.

P. En quins fons creixen més?

“El deute espanyol no és barat, però la seva valoració continua sent raonable”

R. Els fons de retorn absolut estan creixent molt, cosa lògica si tenim en compte la dificultat d'aconseguir rendiments en un entorn de tipus tan baixos. També creixen força els productes especialitzats en bons d'alta rendibilitat o high yield. És probable que el nivell d'impagament de les empreses continuï a nivells baixos i, amb certesa, per sota de la mitjana històrica. A més, les companyies estan fent els deures. Les emissions dels últims anys estan sent refinançades, i això implica que les companyies estan molt menys exposades a qualsevol possible pujada dels tipus.

P. Parlant precisament d'aquesta possibilitat, com afecta des del punt de vista de la inversió que les dues principals àrees econòmiques estiguin en fases tan diferents de política monetària?

R. Aquest és un aspecte interessant. Mentre que als Estats Units la Reserva Federal podria apujar els tipus el segon trimestre del 2015, a Europa el BCE ja ha dit que mantindrà els estímuls durant força temps. Aquesta divergència es manifestarà al mercat en diversos sentits. En primer lloc, l'euro es continuarà afeblint davant del dòlar. El tipus de canvi pot ser d'1,2 dòlars per euro. És possible veure'l encara més baix, tot i que això dependrà de si l'economia europea es recupera. Una altra conseqüència possible és que s'ampliï el diferencial entre la rendibilitat del deute europeu i la nord-americana.

P. Quin pes hauria de tenir la renda fixa a les carteres?

R. És difícil respondre aquesta pregunta. Dependrà de diversos factors, com l'aversió al risc d'aquesta persona, la seva edat, el seu patrimoni... El que sí que podem dir és que els bons europeus són més atractius que els nord-americans, i que no és moment per tenir una estratègia d'inversió passiva. La normalització dels tipus als Estats Units generarà oportunitats per als gestors que sàpiguen veure-les.

P. Espanya encara té grans reptes al davant. Té sentit que la prima de risc hagi caigut tant i tan de pressa?

R. Espanya ha fet un gran esforç amb uns ajustos importants. En la mesura en què es continuï per aquest camí de reformes el comportament del deute públic tindrà un suport que justifiqui la caiguda dels diferencials. A més, la política del BCE de mantenir baix el preu del diner fa que els bons espanyols continuïn en nivells atractius davant dels alemanys, sobretot en un context d'inflació tan baix. És cert que el deute espanyol ja no és tan barat com fa algun temps, però la seva valoració continua sent raonable.

P. Estan preocupats per l'impacte que pugui tenir el procés independentista a Catalunya? [L'entrevista es va fer abans de la decisió de la Generalitat de suspendre la consulta oficial].

“Si hi hagués alguna bombolla seria en els bons del Tresor dels EUA”

R. Si hi ha alguna cosa que no li agrada al mercat és la incertesa. En qualsevol circumstància d'aquesta mena els inversors solen fer una pausa en les seves grans inversions, es replantegen l'estratègia. La situació de Catalunya ens preocupa i la seguim de prop. És un factor de risc per a Espanya, però jo no ho veig com res que pugui moure els mercats, tret que la situació escali de manera considerable. Ara mateix tenim desafiaments importants al Pròxim Orient i Rússia. És cert que estem una mica més previnguts que en una situació normal, però el procés català no crec que sigui un motiu per estar fora del deute espanyol.

P. La renda variable acumula diversos anys de pujada. Encara veu potencial a les accions? Quins mercats li agraden més?

R. És cert que les borses han pujat molt els últims anys i és difícil argumentar que la renda variable sigui barata. Per a nosaltres tampoc és cara, ofereix una valoració raonable. Les accions no ofereixen signes de reescalfament i pensem que poden continuar oferint creixements de dos dígits. Dit això, preferim les borses europees a la nord-americana per una qüestió de valoració. La debilitat de l'euro fa més competitives les empreses europees. Malgrat la debilitat de la zona euro, no cal oblidar que més de la meitat dels ingressos de les grans empreses es generen fora.

P. Tem que la liquiditat que s'ha injectat en el sistema acabi generant alguna bombolla?

R. Si hi hagués alguna bombolla seria en els bons del Tresor nord-americà. La Reserva Federal ha comprat molt deute. En la resta d'actius, malgrat les entrades de diners que s'han produït, no veiem preus reescalfats. En el cas del deute dels països de la perifèria europea, els diferencials s'han contret molt, però el context econòmic (poc creixement, amenaça de deflació i les injeccions de liquiditat del BCE) dóna suport a les cotitzacions d'aquests bons. Quan la recuperació econòmica sigui un fet, per descomptat que aquests actius semblaran cars, però a curt i mitjà termini encara ofereixen una valoració raonable.

P. Què li sembla la sortida de Bill Gross de Pimco?

R. Quan es produeixen canvis en l'equip directiu d'alguna empresa, és normal que els clients es replantegin la seva posició. GSAM és una de les gestores més importants de renda fixa del món i si algun dels nostres competidors registra sortides, esperem tenir l'oportunitat de competir per aquest negoci.