Economia obre un compte per als consellers penedits de Caja Madrid

El cas de les targetes opaques amb les quals directius i consellers de Caja Madrid i Bankia van gastar-se 15,5 milions entre el 1999 i el 2012 ha pres un nou caire. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que depèn del Ministeri d'Economia, va informar ahir que ha habilitat “un compte corrent a Bankia per a la devolució de les quantitats relacionades amb les targetes”. Va sol·licitar a la Fundació Caja Madrid que ho traslladi a les persones que s'estan interessant a retornar quantitats al seu compte o s'hi interessin en el futur.

El Fons de Rescat no vol transmetre la idea que la creació d'aquest compte corrent pressuposi la culpabilitat dels qui dipositin els diners. De fet, el FROB no ho reclamarà activament als afectats perquè considera que no pot fer-ho fins que el jutge Fernando Andreu no prengui la decisió de si es van cobrar indegudament o no. Avui declaren a l'Audiència Nacional l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, el de Bankia, Rodrigo Rato, i el director financer de les dues entitats, Ildefonso Sánchez Barcoj, per determinar si va haver-hi apropiació indeguda o administració deslleial. El PP ha obert expedient a Rato, com als altres implicats d'aquest partit, però els escoltarà abans de decidir sobre la seva expulsió.

El FROB entén que el compte corrent només és un mecanisme per habilitar un sistema que atengui els qui ara volen retornar els diners i no poden fer-ho. Bankia només ha admès els imports gastats entre el 2011 i el 2012 pels seus exdirectius, que són Rodrigo Rato, José Manuel Fernández Norniella, Matías Amat i Ildefonso Sánchez Barcoj, així com alguns exconsellers del banc. Aquesta situació deixa la majoria dels 82 afectats sense un lloc on tornar els diners, perquè la Fundació Caja Madrid va comunicar ahir que no accepta que es dipositin quantitats als seus comptes, ja que considera que no és part en aquest afer.

Només nou consellers dels 82 implicats han tornat tots o una part dels diners

Sobre els 15,5 milions només hi ha tres possibilitats: que siguin despeses d'empresa, cosa que només podria passar sobre una petita part dels implicats, una vegada vist el desglossament; que sigui retribució en espècie no declarada, en aquest cas seria Hisenda la que hauria de reclamar les quantitats no prescrites o, finalment, que sigui una percepció indeguda.

Aquesta qüestió és la més delicada i és on caldria sol·licitar la devolució de tots els diners. Això dependrà del que consideri el jutge, encara que el Govern, a través del ministre d'Economia, Luis de Guindos, ja ha manifestat la seva intenció que es recuperin tots els diners de les targetes black. Si l'ordre judicial és retornar-los, llavors serà el FROB el que reclamarà els diners a tots els implicats perquè considera que estarà legitimat per fer-ho.

En l'informe que el Fons de Rescat va enviar al juliol a la Fiscalia Anticorrupció, sostenia que era l'organisme legítim que podia reclamar aquests diners. Bankia considerava que la Fundació Caja Madrid és la que havia de demanar els diners perquè és hereva del negoci financer de la caixa. No obstant això, el FROB recordava que per a Caja Madrid és irrellevant que s'incloguessin els 15,5 milions en la seva valoració de BFA, matriu de Bankia, perquè la valoració va ser negativa en 13.635 milions. Malgrat això, “la injecció de fons públics hauria estat menor” si no s'haguessin gastat aquests 15,5 milions, “la qual cosa legitima el FROB, BFA i Bankia a reclamar-los”. Tot segueix pendent del jutge.