Una nedadora al circ

No hi ha xarxa. Tampoc ritme de tambors. No obstant això, és una acrobàcia monumental, un salt des del podi dels Jocs de Londres 2012 a la pista central d'un circ. Margalida Crespí, bronze olímpic en equips i or mundial en combinat lliure de natació sincronitzada, deixa l'alta competició per fitxar pel Cirque du Soleil. Necessita “una aventura”. Busca “un cop d'aire fresc”. Ambiciona “experimentar coses noves”. Amb 24 anys, la mallorquina fa les maletes per emprendre un viatge que sembla tret d'un conte: abandona Palma i marxa a Mont-real (Canadà), atreta per l'halo màgic d'una companyia que busseja en els campionats de gimnàstica o natació a la caça de cossos capaços d'executar amb encís les coreografies. Ja se sap: fer riure és una cosa molt seriosa i que els espectadors somiïn no ho aconsegueix qualsevol.

L’exigència hi serà, però no la pressió de la competició ni els nervis, que estressen

“L'exigència hi serà, perquè la tinc interioritzada, però passo d'entrenar-me 10 hores al dia a una jornada laboral amb xous a la tarda. No es pot comparar”, explica Crespí, que quan acabi de formar-se a Mont-real anirà a treballar a Las Vegas (EUA). “Tindré més temps per a mi, podré estudiar al matí”, diu. “L'exigència no marxarà, però no tindré la pressió de la competició, els nervis, que estressen. La tècnica la tinc, i milloraré la part artística. Les bogeries les he provat totes en la sincronitzada”, recorda. “Les oportunitats marquen la nostra vida, i m'hauria penedit de no haver-ho provat”, explica d'una aventura en la qual la van precedir gimnastes espanyols com Omar Cortés o Edi Moreno.

“El 36,6% dels nostres artistes vénen de l'esport: gimnàstica rítmica, acrobàtica i artística; natació sincronitzada; salt de trampolí…”, fotografia Chantal Côté, portaveu del Cirque du Soleil, que ha arribat a posar punts informatius als Mundials de gimnàstica. “Busquem atletes que tinguin una formació tècnica forta, agilitat, potència, bona presència a l'escenari i la voluntat de portar els seus límits més enllà”, descriu. “Sempre busquem especialistes en natació sincronitzada que siguin innovadors, originals i que tinguin fortes capacitats tècniques, personalitats potents i una naturalesa artística que aporti la seva pròpia màgia al xou”. “Una vegada que contractem aquests esportistes, de seguida comencen a transformar-se en artistes. Treballen per potenciar la seva presència a l'escenari, la qualitat dels moviments i l'expressivitat”.

Darrere dels focus del circ hi ha molta feina. Hores d'entrenament al gimnàs. Tardes senceres dedicades a aprendre nocions de maquillatge i expressió. Res comparable, no obstant això, a la dictadura de la piscina olímpica, una trituradora implacable de tot el que no tingui a veure amb competir, amb guanyar, amb ser el número u. “S'emporten una peça angular de l'equip, una de les columnes vertebrals de la selecció”, lamenta Esther Jaumà, la seleccionadora de sincronitzada. “És molt treballadora i seriosa. No poden triar res millor: assegura tècnica, una preparació física perfecta, disciplina i capacitat de treball”, continua. “Li ha sortit una oportunitat fantàstica que li permet ampliar horitzons. Té l'al·licient de la part artística, de perfeccionar l'anglès, potser d'aprendre francès a Mont-real… coses que no pots fer quan t'estàs entrenant vuit hores al dia”.

Crespí diu adéu, i a la federació esperen que sigui un fins ara. Mentrestant, s'encenen els focus. Arrenca la funció a la piscina del circ.