El cubisme inunda el Metropolitan
El magnat Leonard A. Lauder dóna obres de Picasso, Gris, Léger i Braque al museu
Entre els milions de pintallavis, cremes d'exfoliació, contorns d'ulls i sèrums reparadors venuts durant dècades per Estée Lauder i la impressionant exposició de pintura cubista que dilluns que ve inaugura el Metropolitan Museum of Art de Nova York hi ha un home: Leonard A. Lauder, de 81 anys, milionari i filantrop, fill de la cofundadora de l'imperi de productes de bellesa. Lauder va donar la seva col·lecció d'obres de Picasso, Braque, Léger i Gris al Met el 2013, en un gest que va commocionar el món de l'art. Més d'un any després, el públic podrà accedir a un tresor únic, valorat en uns 1.000 milions d'euros, que converteix l'enciclopèdica institució novaiorquesa en un dels temples de l'art modern. Com va dir dilluns el mateix Lauder en la presentació de la col·lecció, el Met s'ha “catapultat” al segle XXI.
La col·lecció està formada per 81 obres (pintures, dibuixos i escultures) de només quatre artistes: els espanyols Pablo Picasso i Juan Gris i els francesos George Braque i Fernand Léger. Picasso, amb 33 treballs, governa sobre els seus col·legues. Els experts coincideixen que la col·lecció que ara mostra el Met és comparable, si no superior, a la del veí MoMA, l'Hermitage de Sant Petersburg o el Pompidou de París. “De cop, el Met es posa al capdavant de l'art dels primers anys del segle XX. És una col·lecció única, amb la qual somiaria qualsevol responsable d'un museu. Vull agrair a Leonard la seva visió, el seu esperit i el seu compromís per compartir això amb el públic i permetre'ns cobrir un buit enorme”, va declarar Thomas P. Campbell, director del Met.
El cubisme va néixer de l'estreta col·laboració i amistat entre Picasso i Braque, però aviat es va convertir en un moviment que va redefinir els conceptes de l'art plàstic. La perspectiva tradicional va quedar destrossada. L'espai i el temps, abolits. Materials com el cartró, la corda, la fusta o trossos de diaris es van incorporar a les superfícies bidimensionals. Aquells genis van posar el germen de l'abstracció que dominaria l'art occidental durant 50 anys. Aquest joc trencador va fascinar Lauder.
Han estat 40 anys d'adquisicions i molts milions de dòlars gastats
“Per què una col·lecció cubista?, m'han preguntat moltes vegades”, va dir el magnat. “Perquè el cubisme és complex, perquè cada obra té unes claus que cal descobrir i perquè cada peça té alguna cosa que cal aprendre”, va explicar. “Volia edificar una gran col·lecció capaç de ser exposada en un museu. Cada vegada que he tingut un quadre al meu davant, em feia la mateixa pregunta: passarà el tall? I què vol dir passar el tall? Em preguntava si l'obra aguantaria exposada en una gran institució com aguanta La nit estrellada, de Van Gogh, al MoMA. I si la resposta era que sí, comprava el quadre”.
L'esforç va requerir 40 anys —la primera obra cubista la va adquirir el 1976 en una de les seves habituals visites a Sotheby’s— i molts milions de dòlars. No pensa aturar-se. Quan es va tancar l'acord per al lliurament al Met de la col·lecció l'abril de 2013, constava de 78 peces mestres. Ara, un any i mig després, ja en són 81 (les últimes adquisicions són de Picasso, Gris i Léger). “I no seran les últimes. La meva intenció és doblar-ne el nombre. No serà fàcil. Ni barat”. L'acord inclou la creació d'un centre d'investigació d'art modern que porta el nom del filantrop i incorpora, evidentment, el seu finançament (22 milions d'euros).
La col·lecció està plena de bons records. Amb l'ajuda de l'experta en art Emily Braun, que ha treballat amb Lauder 26 anys, el magnat va recórrer el món a la recerca de tresors. “Quan vaig començar, l'art cubista estava disponible a bon preu, ningú no el volia”, va recordar en una entrevista amb The New York Times. En aquells temps el que es cotitzava era l'impressionisme i el postimpressionisme. Des de la tenacitat, Lauder va aconseguir peces procedents de les col·leccions més famoses, com la de l'escriptora i poeta nord-americana Gertrude Stein, el banquer suís Raoul la Roche o l'historiador de l'art britànic Douglas Cooper.
Cada obra de la col·lecció té una història en si mateixa, una aventura. Terrassa a l'hotel Mistral (1907) o Arbres a L'Estaque (1908), de Braque, van formar part de l'exposició del 1908 a la galeria Kahnweiler de París, a la qual per primera vegada va aparèixer la paraula cubisme. The Fan (L'Independent) (1911) va ser un dels primers treballs en els quals Picasso va introduir tipografies, en aquest cas la capçalera d'un periòdic local francès. Plat de vidre amb fruita (1912), de Braque, va ser el primer collage cubista. Cabeza de mujer (1909) va ser la primera escultura del moviment. Braque i Picasso eren inseparables els primers anys del segle XX. “Cada nit jo anava al seu estudi o ell venia al meu. Tots dos havíem de veure el que havia fet l'altre. Ens criticàvem i una tela no s'acabava fins que els dos crèiem que ja estava llesta”, va explicar el mateix Picasso anys més tard.
L'exposició cubista del Met estarà oberta fins al 16 de febrer del 2015. A partir d'aquí, el museu reformarà algunes de les seves sales per convertir-se en una referència principal de l'art modern. “Per a molts, el Met és un dels millors museus del món. Per a mi, és el millor”, va proclamar Lauder abans de declarar el seu amor per Nova York. La seva mare, Estée Lauder, va néixer a Queens; els seus fills són novaiorquesos; els seus néts, també. “Aquí va començar tot. Aquesta ciutat ens va donar la benvinguda, ens va educar, ens va ajudar a guanyar-nos la vida. Vull retornar-li tot el que ens ha donat, que és molt. Per a mi, és el centre de l'univers”.
Joies cubistes per al Met
Terrassa a l'hotel Mistral (1907), de Georges Braque.
Arbres a L'Estaque (1908), de Braque.
Plat de vidre amb fruita (1912), de Braque.
Mujer con libro (1909) , de Pablo Picasso
The Fan (L'Independent) (1911), de Picasso.
Concha de vieira (1912), de Picasso.
Estudiante con periódico (1914), de Picasso.
Cabeza de mujer (1912), de Juan Gris.
Peras y uvas en una mesa (1913), de Gris.
Hombre en el café (1914), de Gris.
Cases sota els arbres (1913), de Fernand Léger.
El poble (1914), de Léger.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.