El finançament il·legal del PP valencià començà amb Zaplana, diu la policia

El finançament il·legal del PP valencià vinculat a la trama Gürtel no va començar en l'etapa de l'expresident Francisco Camps sinó en la del seu predecessor i exministre de Treball Eduardo Zaplana, segons l'últim informe que la policia ha lliurat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Zaplana va deixar la presidència de la Generalitat el juliol de l'any 2002. Ja abans, els populars valencians havien establert “un sistema” doble per sufragar els actes que organitzaven empreses del grup de Francisco Correa, amb pagaments “reflectits en factures” i pagaments en negre, segons la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF).

El partit va pagar tres milions en negre el 2007 i el 2008, assenyala l'informe

“De l'estudi de la documentació vinculada es desprèn la utilització des de l'any 2002 d'un sistema de finançament dels actes on s'aprecia la dualitat d'aquest. Part del cost dels actes es factura a la formació política i es cobra amb fons que circulen pel sistema econòmic, i una altra part no es factura i es rep de la formació [política] en forma de fons aliens al circuit econòmic que engruixeixen la caixa B de l'organització”, indica l'informe.

Un dels primers exemples del mètode que ha exposat la policia ha estat una convenció regional del partit celebrada a principis de juny de l'any 2002 a València. Es tracta, afegeix la policia, d'“una pràctica que s'allarga en el temps” fins que la trama de Correa va ser desmantellada el febrer del 2009.

Amb Zaplana el sistema ja funcionava i ho va fer amb més intensitat amb Francisco Camps, assenyala la policia. L'acte en què el successor va ser presentat com a candidat a la presidència de la Generalitat, el 25 d'octubre del 2002 a Alacant davant de 4.000 persones, també va ser organitzat per la trama de Correa.

La UDEF infereix que els 54.119,50 euros que va costar la presentació “mai es van arribar a carregar” a la formació política. La trama va demanar a diversos proveïdors seus que canviessin “els conceptes de les factures a emetre”. De manera que, en comptes de “serveis prestats al poliesportiu d'Alacant: presentació Paco Camps”, a les factures hi posés “serveis a prestar al Congrés de la Internacional Demòcrata Cristiana a Corfú els dies 30 de novembre i 1 de desembre del 2002”, que efectivament es va celebrar llavors a l'illa grega.

La policia arriba a la conclusió que el PP valencià va utilitzar durant anys una caixa B. Amb aquesta hauria pagat part de les campanyes electorals del 2007 i el 2008, que constitueixen el nucli de la investigació per presumpte finançament il·legal al Tribunal Superior de Justícia. En concret, van abonar per aquesta via a les empreses de Correa 2.672.000 euros l'any 2007 i 405.400 euros l'any 2008.

L'informe planteja d'on sortien aquests fons en B que el partit tenia a la seva disposició. I manté que el 2002 la xarxa de Correa va lliurar al PP valencià 420.700 euros del milió captat per la trama com a recompensa per “les tasques d'intermediació per a l'adjudicació dirigida de contractes públics”. En altres paraules, com a aconseguidora de contractes fets a mida. La policia indica que el pagador original d'aquella suposada comissió és “desconegut”.

Els agents plantegen que l'origen

Els populars també es van beneficiar del pagament dels seus actes electorals per part de tercers, conclou la UDEF, com “empreses constructores adjudicatàries de contractes públics a la Comunitat Valenciana”. Aquestes contribucions irregulars haurien arribat als 425.948 euros el 2007, any de comicis autonòmics i municipals. I als 683.504 euros el 2008, any d'eleccions generals.

Entre les “persones que consten com a aportadors de fons aliens al sistema econòmic” la UDEF esmenta l'alcaldessa de Alacant, Sonia Castedo, i el diputat autonòmic i ex-secretari general del PP regional Ricardo Costa. Les empreses identificades com a contribuents irregulars són les companyies d'obra pública ja conegudes en informes anteriors: Grupo Vallalba, Construcciones Hormigones Martínez i Pavimentos del Sureste (totes tres integrades en el mateix grup de l'expresident de la patronal alacantina Rafael Martínez Berna); Facsa, Piaf, Enrique Ortiz e Hijos, Sedesa i Lubasa.

Els fons en negre que rep la xarxa del PP “es transfereixen a la caixa B de la seu de l'organització”, a Madrid, “on s'aplicaven al manteniment de la pròpia organització i a la inversió patrimonial amb el previ procés de transformació en diners legals”, indica la policia, “el beneficiari últim de la qual és Francisco Correa”.