Una gestió malgastadora en mans dels tribunals

Abans Caja Madrid i després Bankia van simbolitzar el desastre d'una gestió financera polititzada i malgastadora que el 2012 va col·locar Espanya, aixafada ja per la crisi econòmica, contra les cordes de la fallida. Un rescat a la desesperada de 23.000 milions d'euros va evitar la fallida d'una entitat financera amb deu milions de clients i gairebé 200.000 milions d'euros en dipòsits.

El Partit Popular va nomenar al seu gust des del 1996 els dirigents d'aquest gegant financer gràcies a les seves victòries aclaparadores en les eleccions municipals i autonòmiques de la Comunitat de Madrid. Primer Miguel Blesa (1996-2010), el principal mèrit del qual per presidir Caja Madrid era ser amic de l'expresident José María Aznar i haver assessorat el PP en matèria fiscal sobre el pagament de sobresous als seus dirigents en concepte de despeses de representació.

Després Rodrigo Rato (2010-2012), el totpoderós vicepresident econòmic dels governs populars que havia dimitit tres anys abans com a director gerent de l'FMI, que va haver de disputar el lloc a Caja Madrid al que avui és president madrileny, Ignacio González. La batalla interna al PP, amb Esperanza Aguirre pressionant per col·locar González al capdavant de l'entitat, la va resoldre Rajoy designant Rodrigo Rato per a aquest lloc, que amb prou feines dos anys després li va arrabassar per suposada incompetència.

Durant els últims 18 anys, la majoria absoluta als òrgans de govern de Caja Madrid i Bankia ha estat en mans del PP. Els partits de l'oposició (IU i PSOE) s'asseien al consell d'administració, però amb prou feines van fer oposició a les decisions que imposaven Blesa, Rato i els seus equips directius en la que era quarta entitat financera del país per dipòsits i clients.

Les actes dels diferents consells d'administració no recullen gaires debats sobre punts estratègics. La unanimitat era gairebé absoluta. Blesa manava amb un poder immens i una oposició desactivada. Durant els anys daurats de Caja Madrid, que va arribar a donar un benefici de 2.800 milions d'euros el 2007, es van aprovar crèdits immobiliaris absurds i operacions que es van demostrar ruïnoses quan la crisi econòmica va punxar la bombolla immobiliària.

Dos anys després de la catàstrofe a la qual Blesa i el seu equip directiu van conduir Caja Madrid, els tribunals investiguen aquella gestió dilapidadora, irregular i suposadament delictiva.

Les despeses de representació que permetien aquestes targetes sense necessitat de justificació es van convertir en una mena de sobresou per a alguns consellers que van utilitzar aquest crèdit sense control 

L'ús de targetes de crèdit sense necessitat de justificar despeses, un gra de sorra (de 15 milions d'euros) a la muntanya ruïnosa de Caja Madrid (amb un forat de 23.000 milions), ha estat l'última ensopegada i la més escandalosa en la gestió sota sospita. Les despeses de representació que permetien aquestes targetes sense necessitat de justificació es van convertir per a alguns consellers que van utilitzar aquest crèdit sense control en una mena de sobresou en b: pagaments inexplicables en hipermercats, compra de vestits i regals, retirada de diners en efectiu en caixers. D'altres van dedicar els diners a pagar dinars, relacionats amb assumptes de Caja Madrid o no, on hi havia dirigents dels seus partits o de les seves organitzacions que coneixien l'origen dels diners.

El jutge Fernando Andreu investiga des de fa un any l'emissió de preferents a Caja Madrid que va empobrir milers d'inversores. Ara s'ha trobat amb una derivada sense relació amb aquella suposada estafa però que involucra alguns dels que la van idear en el descontrol de les despeses de l'entitat financera.

Però no és l'única relliscada que investiguen els tribunals. Elpidio Silva, el jutge inhabilitat per prevaricació després de dictar dos ordres de presó contra Miguel Blesa, va investigar la compra d'un banc a Miami per part de Caja Madrid el 2008 amb maniobres que van intentar evitar el control de l'operació per part de la Comunitat de Madrid, que tutelava l'entitat financera. La magistrada del Jutjat d'Instrucció número 9 de Madrid que va assumir el cas després de la suspensió d'Elpidio Silva ha reclamat durant l'últim mes a Caja Madrid i a Bankia que aportin l'acta del Comitè de Direcció en la qual es va acordar l'adquisició del City National Bank of Florida (CNBF) durant la presidència de Miguel Blesa.