Perejaume exposa al MNAC la seva visió de l’art

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) va sorprendre fa 15 dies amb una nova presentació de l'art català del segle XIX en el qual fugia d'estils i cànons i establia un relat a partir de la seva rica col·lecció i recuperava centenars d'obres dels magatzems. Ahir, el museu va tornar a aportar un nou relat que fuig de criteris historiogràfics i academicistes en inaugurar l'exposició temporal Maniobra de Perejaume, en la qual proposa una nova lectura dels objectes artístics en relacionar les obres d'artistes tan coneguts com Salvador Dalí, Domènech i Montaner, Fortuny, Jujol, Lorca, Joaquim Mir, Joan Miró, Tàpies o Jacint Verdaguer, amb altres obres anònimes, ni tan sols artístiques, amb què dialoguen i donen contingut.

L'artífex d'aquesta exposició singular que requereix interès, temps i deteniment és Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957). Es nota que no és un encàrrec del MNAC, tot el contrari. Les 130 peces (tan sols n'hi ha una de l'artista) entre pintures, dibuixos, escultures, però també objectes pràctics, textos literaris, documents meteorològics, estampes i jocs populars reflecteixen el món personal de l'artista, les seves obsessions com Jacint Verdaguer i la seva reflexió sobre l'art. “Més que veure coses noves, el que ens interessa és la connexió entre les coses”, va advertir l'artista. I per això totes es mostren sense marc, perquè la connexió sigui neta. El museu, obstinat al fet que els creadors hi intervinguin i el facin seu, se serveix de Perejaume i l'artista del museu, en una relació simbiòtica, per dur a terme la materialització dels seus “aparellaments d'obres que desvetllen un rerefons persistent i discret que subjau en l'art”.

Perejaume fa anys que treballa la idea que tot l'art té un substrat anterior i un fil molt fi que uneix el passat amb el present i viceversa. Ho va reflectir en el seu premiat llibre Mareperlers i ovaladors (Edicions 62) publicat el 2013. L'exposició és la materialització i posada en escena del llibre i una continuació. En unes sales de llum tènue —l'artista diu que per respecte als materials que s'hi exposen—, però en realitat és per crear intimitat, l'artista explica, amb cert rubor, quines són aquestes línies. Tot arrenca amb unes patates, les que va dibuixar el 1912 un Joan Miró adolescent després de tocar els tubercles amb les seves mans a cegues, i li segueixen altres mans: les dibuixades per Tàpies o García Lorca, la mà impresa amb tinta de Joan Miró, les d'una verge amb el nen del segle XIV o l'enorme braç d'una geganta d'Olot del segle XIX. Tot junt en una vitrina. Passa el mateix amb els núvols. Perejaume ha recuperat centenars de fitxes de núvols que va recopilar Eduard Fontseré entre el 1932 i el 1938 des del Turó de l'Home o des de Sant Jeroni de Montserrat. Els connecta amb les formes corbes dels retaules barrocs.

També s'han col·locat juntes les formes ovalades d'un morter ibèric oposat a Santa Coloma amb els marcs ametllats d'una creu de Domènech i Montaner o les formes creades per Josep Maria Jujol per a Can Negre, un dels seus habitatges més destacats.

En una altra veiem un paper en el qual Miró va escriure: “Veure la Pedrera i el Parc Güell” al costat d'una foto del pintor dins d'un oval que va fer Gaudí al seu parc, i una segona de Miró reproduint la forma en un dels seus murals. “Moltes de les peces són minúscules, però tenen un potencial enorme”, va explicar Perejaume.

Pepe Serra, el director del MNAC, va agrair a l'artista el “domini insultant del llenguatge” i no va dubtar a qualificar la mostra de gran regal per al MNAC, un museu que té pendent una revisió de l'art català durant el barroc i que començarà ben aviat. L'exposició (240.000 euros) estarà oberta fins l'11 de gener i s'ha programat dins dels actes de el Tricentenari.