L’FMI col·loca Espanya al capdavant del creixement europeu el 2015

Un país que té el 25% de la població activa aturada, amb un deute públic que s'apropa perillosament al 100% del PIB, i que no disposa de cap alternativa a la construcció per créixer amb força és el que ha donat l'única sorpresa positiva en les previsions econòmiques per a la zona euro. Espanya, que fa un parell d'anys era una ferma candidata al rescat, és l'única economia europea que ha vist com milloraven les seves expectatives de creixement respecte al pronòstic del juliol en l'informe de perspectives globals presentat avui pel Fons Monetari Internacional (FMI).

L'assemblea anual de l'FMI ha arrencat aquest dimarts a Washington carregada de pàgines, fulls de càlcul i discursos mesurats al mil·límetre per configurar un panorama ple d'incertesa. Els experts que assessoren el Fons, menys mesurats, veuen molts més riscos que fa un semestre. Núvols, incertesa i llegats, aquestes són, de fet, les tres paraules que l'organisme internacional ha escollit per titular l'informe d'aquesta tardor, però a España el panorama apareix amb més clarianes. El PIB creixerà un 1,3% aquest any i un 1,7% el 2015, cosa que, en tots dos casos, suposa una millora d'una dècima respecte al que s'havia calculat el juliol passat. L'any vinent, segons les seves estimacions, cap més gran economia europea avançarà a aquest ritme.

“El creixement a Espanya s'ha mantingut, amb el suport tant de la demanda externa com d'un augment del consum domèstic, la qual cosa reflecteix una millora de les condicions financeres i un increment de la confiança”, assenyala l'informe. El país ja ha completat els seus primers 12 mesos en creixement i, si en la primera part la reactivació va ser gràcies principalment a les exportacions, en la segona el consum ha reforçat el seu paper gràcies a la creació d'ocupació. El Govern espanyol ha arribat a pronosticar recentment que el 2015 es crearan 348.200 llocs de treball i la taxa d'atur baixarà del 24%, mentre que els tècnics del Fons també preveuen una desocupació del 23,5%, tres dècimes menys que el previst al juliol; davant del 24,6% del 2014 i el 26% amb el qual es va acabar el 2013. Cal fixar-se en els números del rescat a Grècia, que acumula set anys en recessió, per trobar una dada -només una mica- pitjor, del 23,8%.

Tot i això, des de fa just un any, cada nova revisió dels pronòstics del Fons es produeix a l'alça per a la quarta economia de la zona euro, després d'una complicada travessia de dues recessions, diverses reformes i un difícil procés de devaluació interna. Els sobresalts a la zona euro són tants que l'economia espanyola ha passat de ser al centre de la diana a rebre continus afalacs dels grans organismes internacionals. Això últim va portar el mes passat el primer ministre italià, Mateo Renzi, a etzibar: “Em vénen ganes de riure quan sento dir que el nostre model ha de ser Espanya. Valoro el país i el seu president, però quan em diuen que el nostre model ha de ser el d'un país que té el doble d'atur que el nostre em preocupo”.

Sota creixement potencial

La recuperació s'ha vist castigada en els últims mesos per la frenada europea, tal com ha admès el mateix Govern espanyol, però el ritme de creixement es pot recuperar d'ara endavant si la situació no empitjora entre els països veïns, que són els principals clients de la marca Espanya. El principal risc pot, a mitjà termini, trobar-se dins de les seves fronteres i té a veure amb la seva pròpia naturalesa: el seu baix nivell de creixement potencial, que és el vigor que mostra una economia amb una política econòmica neutral, i que és un problema per a la resta de la UE. El Fons va advertir l'estiu passat, entre floreta i floreta a les seves reformes, que aquest podria ser “només de l'1% a mitjà termini”. És el llegat d'una etapa d'expansió basada en la baixa productivitat. A més, el crèdit continua sent més car per a les empreses espanyoles que per als seus rivals de la zona euro.

La maquinària econòmica encara no pot permetre's baixar de revolucions per recuperar els quatre milions de llocs de treball destruïts i recuperar el nivell de riquesa previ a la crisi. Per evitar-ho, el Fons ha defensat un pas més en la reforma laboral, més mesures per facilitar la reestructuració de deutes privats i, encara que ha rebut bé la majoria dels canvis tributaris, creu que el Govern espanyol hauria de millorar els ingressos per IVA, un impost que l'Executiu s'ha negat a tocar. La pressió per continuar amb les reformes també ha vingut de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). El seu secretari general, Ángel Gurría, va assenyalar amb ironia: “Les reformes no s'acaben mai, cal reformar les reformes”.

Però Espanya no té a la seva agenda canvis importants, més enllà d'una nova llei per liberalitzar serveis professionals que després de molts retards estava prevista per a aquest estiu, però encara s'ha d'aprovar. En ple clima preelectoral, però també amb un procés d'ajust difícil a l'esquena, l'economia espanyola creua els dits perquè els núvols veïns no traspassin les seves fronteres i pugui continuar aquesta lenta i pesada digestió de la seva gran bombolla i l'esclat posterior.