_
_
_
_

El contagi només s'explica per “una errada humana”

Els protocols per tractar el virus d'Ebola estan ben establerts

Nuño Domínguez

El tractament hospitalari de malalts d'ebola requereix seguir uns protocols de seguretat ben establerts i que són fonamentals perquè el virus no passi les barreres de contenció. Les normatives estableixen tant l'aïllament del pacient en una habitació individual com la necessitat que tot el personal sanitari porti vestits d'aïllament que no deixin al descobert ni la més mínima escletxa del cos. En teoria, totes aquestes mesures estaven vigents a l'hospital Carlos III de Madrid on van atendre els dos missioners contagiats amb ebola. Aleshores, què ha fallat?

“Només em puc explicar aquest contagi per una errada humana”, opina Luis Enjuanes, viròleg del CSIC i expert en alguns dels virus més perillosos del planeta, com la SARS. "El gran avantatge que té l'ebola és que no es transmet per l'aire, per tant, si s'utilitza l'equip adequat i s'estableix l'aïllament necessari no hi hauria d'haver cap contagi”, comenta. “És possible que la contagiada toqués una mica de material biològic del malalt, com femtes o orina”, diu. “Ara la situació es complica, ja que cal aïllar totes les persones que van estar en contacte amb l'auxiliar infectada”, diu Enjuanes, que afegeix: "No hi ha d'haver més contagis si se segueixen els protocols i no falla cap equip de protecció”.

"Riscos" de l'operació

Quan va saltar la notícia de la repatriació de Miguel Pajares, el primer missioner espanyol infectat que va ser traslladat a Espanya, associacions mèdiques i sindicats van advertir dels “riscos” que això comportava, i van arribar a dir que cap hospital madrileny estava preparat per rebre un pacient contagiat amb el virus.

"Si s'utilitza l'equip adequat i s'estableix l'aïllament requerit no hi hauria d'haver cap contagi", diu Luis Enjuanes, viròleg del CSIC

Altres experts en salut pública dissenteixen. "Les instal·lacions del Carlos III no són inferiors a d'altres i el problema no hi està relacionat", opina José María Martín-Moreno, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València i assessor de l'Organització Mundial de la Salut. "Per atendre casos d'ebola no cal tenir un hospital espectacular i cal recordar que l'índex de contagi d'aquest virus és menor que el del VIH/sida o la SARS [síndrome respiratòria greu i aguda]", assegura.

Els requisits davant l'ebola varien segons l'entorn en què es mogui el virus. Per investigar amb el virus viu cal una instal·lació de màxima seguretat biològica coneguda com BSL-4 (Nivell de Bioseguretat 4). A Espanya no hi ha cap instal·lació d'aquest tipus capaç de tractar virus humans com l'ebola o el virus Marburg. Sí que hi ha instal·lacions de nivell 3 i 3+, on les normatives permeten analitzar mostres derivades de pacients infectats. La gran diferència entre l'un i l'altre és que, al nivell 4, l'aire arriba a les persones de l'exterior a través d'un tub de respiració, i a més se sotmeten a unes dutxes de desinfecció abans de sortir de la zona d'aïllament.

Per investigar amb el virus viu cal una instal·lació de màxima seguretat biològica. A Espanya no hi ha cap instal·lació d'aquest tipus

Un altre assumpte són les instal·lacions sanitàries. En aquest cas, els hospitals segueixen normatives derivades de guies com l'elaborada pel Centre de Control de Malalties dels EUA, explica Rafael Delgado, del Servei de Microbiologia de l'Hospital 12 de Octubre (Madrid). “Les mesures inclouen tenir el pacient en una habitació aïllada i amb bany propi, el personal mèdic porta equip de protecció amb ulleres, màscares, vestit impermeable, etcètera i, sobretot, es manté una estricta seqüència per vigilar que tot el personal es vesteixi i desvesteixi correctament i així impedir que el virus entri en contacte amb persones sanes”, detalla Delgado. “Ara el que s'està fent és revisar aquests protocols per saber què va passar en el cas del Carlos III”, afegeix.

Aquest expert, que investiga les proteïnes que cobreixen el virus d'Ebola, assenyala que el primer contagi registrat a Espanya “és una situació sense precedents i que, evidentment, cap hospital ha estat entrenant el seu personal cada tres mesos per rebre un malalt d'ebola”. Però, opina que “no hi ha cap motiu pel qual no es puguin tractar malalts d'ebola en hospitals d'Espanya”. El més important, diu, és “seguir un protocol d'actuació sistemàtic”, ja que no es tracta de mesures de contenció “extraordinàries” si es comparen amb dispositius similars per contenir el contagi d'altres malalties. Enjuanes coincideix. “Sí que hi ha hospitals capaços de rebre malalts d'ebola a Espanya, el més important és seguir el protocol”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Nuño Domínguez
Nuño Domínguez es cofundador de Materia, la sección de Ciencia de EL PAÍS. Es licenciado en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid y Máster en Periodismo Científico por la Universidad de Boston (EE UU). Antes de EL PAÍS trabajó en medios como Público, El Mundo, La Voz de Galicia o la Agencia Efe.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_