El suport al PP s’enfonsa per la desmobilització del seu electorat

El suport al PP s'enfonsa fins a arribar a la seva pitjor dada de tota la legislatura per la notable desmobilització dels seus electors, segons l'enquesta de Metroscopia per EL PAÍS. La situació del partit de Mariano Rajoy és difícil perquè el desinterès i malestar dels seus hipotètics suports es produeix, precisament, en el moment en què els seus adversaris polítics sí que aconsegueixen mostrar una notable capacitat de mobilització. Cal veure si és conjuntural o si es tradueix en expectativa de vot estable.

Per això, el PP cau segons el sondeig del 30,37% —sobre cens— que va aconseguir a les generals de 2011 al 15,9% que mostra l'enquesta. Aquesta dada, coherent amb l'11,22% —sobre cens— del PP a les europees, és conseqüència especialment del fet que la desafecció i rebuig a tot el que tingui a veure amb la política es dirigeix en aquest moment sobretot cap al PP. Se suma també l'efecte de desmobilització entre els electors populars que pot tenir l'esdeveniment polític que, a més del desafiament sobiranista de Catalunya, ha marcat l'inici del curs polític: la retirada de l'avantprojecte de llei de l'avortament i la posterior dimissió d'Alberto Ruiz-Gallardón, amb tensions al Govern.

Per contra, per diferents motius i diferent intensitat, la resta de partits sí que han aconseguit una mobilització que, segons l'enquesta, llançaria un percentatge de participació del 72,2%, mig punt més que la registrada en les generals de 2011. Especialment han aconseguit agitar l'electorat el PSOE i Podem.

El PSOE, renovat al juliol i bolcat a diferenciar-se del PP, sembla haver aconseguit una mobilització dels seus potencials electors. El factor novetat que ha provocat l'arribada de Pedro Sánchez i la seva hiperactivitat pública semblen haver animat els votants socialistes i, almenys, l'han portat al 20,7%, que deixa el PSOE en el mateix resultat de les generals de 2011 i per sobre de les europees. La imatge de renovació, que reconeix com a possible el 73% dels votants del PSOE, li permet apuntar una recuperació pel que fa a la patacada de les europees, fins i tot amb l'anterior equip al capdavant del partit.

Amb aquesta major mobilització, que treu de l'abstenció molts dels seus possibles votants, el PSOE es posa per davant del PP, afavorit per la caiguda del partit de Rajoy, però cal esperar nous sondejos per comprovar si és només una situació conjuntural per decisions molt concretes. De moment, Sánchez té índexs de valoració entre el conjunt dels ciutadans millors que els que van tenir José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba i superiors als de Rajoy. Per als populars, l'esperança és que si depenen de la mobilització encara els queda un any fins a les generals, a l'espera que es percebi recuperació econòmica i els efectes de l'aparent baixada d'impostos. El seu avantatge és que en l'electorat conservador el PP no competeix contra més opcions, enfront de la fragmentació de l'esquerra, i el seu repte és treure del malestar i el desinterès als seus. També està per veure si l'efecte novetat de Sánchez es manté o si la sobreexposició li porta contratemps com els d'aquesta setmana, amb propostes després corregides i contestades en el seu propi grup.

I, per descomptat, Podem continua desmostrant que ha arribat per quedar-se i que no és conjuntural. El seu percentatge de vot declarat arribaria al 14,3%, és a dir, consolidat com a tercera força política. El moviment de Pablo Iglesias, que busca aquests mesos com dotar-se d'una estructura i organització, es nodreix sobretot d'abstencionistes, encara que reuneix votants de diferents opcions tradicionals, especialment, del PSOE i IU. El seu mèrit és que ha incorporat electors que donaven l'esquena a les urnes, amb un alt nivell de mobilització, que eleva el percentatge de possible participació electoral i que es contraposa amb la desídia momentània dels votants conservadors.

El bipartidisme continua en coma, com ho prova que el 2011 el percentatge de suma de PSOE i PP fos del 51,9%, mentre que ara només aconsegueixen aquesta xifra si s'hi incorpora l'expectativa de vot de Podem. Aquest moviment ha recollit el vot dels molestos amb el sistema i això que el treball de camp es va fer abans que esclatés el cas de les targetes ocultes de Caja Madrid, que afecta el PP, el PSOE i fins a IU. L'episodi és paradigmàtic de la idea de casta política que ha abonat Podem, que ha calat entre els ciutadans i que dirigeix cap a aquesta formació aquest malestar acumulat. Ha aconseguit també canviar l'agenda política i legislativa de PP i PSOE i els ha obligat a bolcar-se en la regeneració.

IU i UPyD continuen per sobre dels seus resultats de 2014 i amb tendència a l'alça. No obstant això, semblen haver perdut la capacitat d'actuar com a formacions refugi de votants desencantats i, sobretot, d'abstencionistes molests contra els dos grans partits. Podem ha aconseguit l'impuls de les marees que abans eren més properes a IU i la bandera de la regeneració que va aixecar UPyD.