El Govern espanyol indemnitza amb 1.350 milions ACS pel Castor

El Consell de Ministres ha aprovat avui indemnitzar amb 1.350 milions el propietari del Projecte Castor, el magatzem de gas submarí situat davant de les costes de Vinaròs (Castelló) l'activitat del qual s'ha relacionat amb 500 sismes com a mínim. La companyia Escal UGS, controlada per ACS en un 66,7%, va renunciar el juliol passat a la concessió d'explotació del magatzem i va reclamar els 1.600 milions d'euros (1.400 de la inversió més despeses operatives) que va costar.

La instal·lació romandrà "en hibernació", segons ha anunciat la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Entre altres coses, s'ha prohibit "qualsevol extracció" del gas que ja contenia el dipòsit, ha afegit. La concessió d'Escal UGS s'extingeix i se li reconeixen 1.350 milions d'euros, els quals se li abonaran a través d'Enagás Transporte. El sistema gasista, al seu torn, compensarà aquesta companyia al llarg de 30 anys. En última instància, per tant, seran els consumidors els que aniran pagant la compensació. Indústria assegura que fer hibernar Castor serà 110 milions anuals més barat que tenir-lo operatiu. 

La infraestructura està tancada des que el setembre passat el Govern va decidir aturar la injecció de gas perquè es van enregistrar terratrèmols de més de quatre graus de magnitud.

En última instància seran els consumidors els que aniran pagant la compensació

Escal tenia dret a retornar la concessió, atorgada el 2008, durant un termini de 25 anys, i a cobrar el valor net comptable. El Govern va mirar de deslliurar-se d'aquesta obligació, però el Tribunal Suprem va rebutjar l'octubre passat la seva petició d'anul·lar la indemnització. L'Estat ha hagut d'acceptar la renúncia de l'empresa i compensar-la. Segons càlculs del Ministeri d'Indústria, el projecte Castor ha costat 1.702 milions. D'aquests, 1.273 milions corresponen a la infraestructura, 186 milions són del gas matalàs, quantitat mínima de gas que és necessari injectar prèviament perquè l'emmagatzematge pugui ser utilitzat com a tal, i 243 milions són de costos financers.

Dipòsit estratègic

El magatzem Castor és un dipòsit estratègic, pensat per emmagatzemar una quantitat de gas natural equivalent al consum total d'Espanya durant 17 dies. Es va dissenyar per poder cobrir puntes de consum o interrupcions en el subministrament. El projecte es va finançar amb una emissió de deute (bons) d'1.400 milions que a més a més va ser defensada pel Banc Europeu d'Inversions (BEI) amb una línia de tresoreria de 200 milions d'euros. Gràcies a aquest suport el projecte va aconseguir una qualificació creditícia més atractiva per als inversors.

La concessionària, per tant, haurà de tornar la suma de la indemnització als bonistes que van finançar el projecte. ACS assegurava en el seu informe de gestió de 2013, dipositat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que Escal “té dret a retornar la concessió en qualsevol moment” i que per tant “el valor de la inversió és totalment recuperable”.

Estudis sísmics

L'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) va validar el 2007 els estudis tècnics que va presentar al Ministeri d'Indústria l'empresa interessada a construir el Projecte Castor, el magatzem subterrani de gas natural més gran d'Espanya, en un informe, datat el 23 de gener del 2007, considerat de “caràcter confidencial”, però al qual va tenir accés aquest diari. El text no esmentava específicament la sísmica induïda, és a dir, la possibilitat que l'activitat d'injecció de gas pogués desencadenar activitat sísmica. Qui sí que havia alertat dos anys abans de l'activitat sísmica que podia generar un projecte de la magnitud del Castor va ser l'Observatori de l'Ebre, un institut d'investigació en què participen, entre d'altres, el CSIC. “L'activitat que preveu el projecte es considera a nivell mundial potencialment inductora de terratrèmols”, va detallar un informe realitzat durant el procés d'avaluació d'impacte ambiental del magatzem.

La crisi del Castor va començar a principis del setembre passat, quan van començar a tenir lloc petits terratrèmols a la zona de Vinaròs. La concessionària havia començat el juny a injectar gas matalàs per comprovar que la instal·lació funcionava correctament. El 5 de setembre es va enregistrar la primera tremolor. El 24 del mateix mes, a les dues de la matinada, es va produir el primer que van notar els habitants de poblacions properes. Dos dies més tard, el Govern va ordenar el cessament de l'activitat. El terratrèmol més intens va ser un de magnitud 4,2.

"Elevada incertesa"

Després de la crisi sísmica, el Govern va encarregar informes a dos organismes públics, l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) i l'Institut Geogràfic Nacional (IGN). Tots dos van concloure que hi ha relació entre la injecció de gas en aquest magatzem submarí i els terratrèmols que es van enregistrar a la zona. També van constatar que el trencament d'una falla no cartografiada fins llavors —a la qual els experts van batejar am el nom de ‘falla Castor’— va ser la responsable de les tremolors. L'IGME va avisar de l'“elevada incertesa” del projecte i de la possibilitat que les "falles importants" que hi ha al voltant siguin susceptibles de “generar sismes d'una certa magnitud”. Fan falta més anàlisi, recomanen totes dues institucions, que en els seus informes van evitar pronunciar-se sobre com respondria el terreny a una altra injecció de gas.

El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va assegurar després que se sabés el contingut d'aquests dos informes —que van trigar mesos a fer-se públics malgrat haver estat sol·licitats per diputats en el Congrés— que també havia encarregat estudis a “experts internacionals”: la Universitat de Stanford  l'MIT.

El Tribunal Suprem va rebutjar l'octubre passat la petició del Govern d'anul·lar la indemnització al magatzem de gas Castor en el cas que hi intervingués negligència o dol per part de l'empresa que el gestionava. L'advocat de l'Estat va demanar —al maig de 2012, molt abans de la crisi dels sismes— l'anul·lació d'una clàusula del reial decret del 2008 amb el qual es va autoritzar la concessió administrativa perquè la considerava abusiva i contrària a l'interès general.

La nova Llei d'Avaluació Ambiental, aprovada l'octubre passat, obliga a incloure en els projectes estudis de perillositat sísmica. Aquesta última obligació va ser inclosa a última hora, en forma de dues esmenes presentades pel PP després que esclatés la crisi del Projecte Castor, el magatzem de gas que es relaciona amb centenars de sismes davant de les costes de Vinaròs (Castelló).