Apocalipsi nacional

Als primers minuts de Torrente 5, el malgirbat personatge surt de la presó, més prim, per trobar-se amb una Espanya apocalíptica, situada alguns anys en el futur: un país del qual s'ha esqueixat una part (Catalunya), que ha tornat a la pesseta i on govern (el PP, encara) i el líder de l'oposició (Pablo Iglesias) pacten, amb l'aplom de la casta, una nova reducció del salari mínim. Una Espanya on el ciutadà del carrer suplica l'ingrés a la presó (per l'opció a aliment diari) i on alguns símbols eterns semblen estar en fase de demolició. Al pròleg hi ha el millor de la pel·lícula —inclosa una opció estilística que embruta de degradació hiperrealista la textura d'imatge—, però també l'anunci de les seves debilitats: en efecte, l'Espanya que acull l'estrena d'aquesta cinquena entrega no és la que va rebre Torrente 4 que, per a aquest crític, potser sigui el cim de la saga, i resulta, a estones, dolorós comprovar que la realitat mateixa s'ha fet més hostil i despietada que el mateix José Luis Torrente. L'escarit acudit dedicat a Undargarín i Bárcenas dóna la mesura del problema: davant una realitat que convida a la indignació, el personatge ofereix el costat més amable de la seva incorrecció política.

Torrente 5 intenta trobar un difícil equilibri entre els seus desplegaments de producció —del fitxatge d'Alec Baldwin (més divertit com a idea que com a resultat) al seu clímax model blockbuster (tosc en les formes, però ben puntuat pels tutorials de Ricardo Darín)— i cert pragmatisme indulgent, amb gags reduïts a la seva mera enunciació. El millor del conjunt són les aportacions professionals: les notables composicions còmiques de Julián López, Carlos Areces i Florentino Fernández. Jesulín de Ubrique no aconsegueix completar una parella còmica tan eficaç com la que Segura va formar amb Kiko Rivera. El llast més important, no obstant això, arriba amb una de les senyes d'identitat de la saga: els cameos, aquí associats a la frase consigna o a la rutina còmica de cada presència en qüestió, en honor de subratllar el reconeixement. Els fans no se sentiran estafats, però tot estava sembrat perquè Torrente mossegués més fort i es reivindiqués com a gran agent provocador.