L’Índia a primera fila

L'arribada al poder del nacionalista Narendra Modi està implicant una presència creixent de l'Índia a la primera fila de la política internacional. La democràcia més gran del món —per nombre de votants— vol ser considerada no només un mercat gegantí o una potència nuclear regional, sinó un important soci tecnològic i un líder polític fonamental.

No ha d'estranyar que la gira internacional que ha portat a Modi als EUA —després d'actuar com a amfitrió del president xinès Xi Jingping— hagi coincidit amb l'anunci que l'Índia ha posat un satèl·lit a l'òrbita de Mart per tot just 54 milions d'euros, xifra irrisòria en termes d'investigació espacial. L'Índia demostra així el que és capaç de fer amb el seu capital humà. I si és capaç de col·locar un satèl·lit a Mart, podria fer arribar algun dels seus caps nuclears a qualsevol lloc del planeta.

Resulta significatiu que la principal partida d'inversió d'aquest altre gegant asiàtic sigui precisament el coneixement. És l'exportador més gran del món d'intel·ligència informàtica i un dels principals proveïdors de Silicon Valley. Modi també vol crear 100 ciutats intel·ligents en els propers anys i disposa de l'ajuda xinesa per construir una gegantina xarxa d'alta velocitat que connecti aquestes ciutats amb centenars de parcs tecnològics que posaran el país amb un peu a l'avantguarda global.

Però l'altre peu està assentat en un territori fràgil. El brillant anvers de la moneda té un fosc revers de desigualtat extrema; el primer ministre va guanyar les eleccions prometent “excusats abans que temples” en un país on el 54% dels seus 1.200 milions d'habitants no tenen lavabo. L'Índia alberga algunes de les bosses de misèria més grans del món, amb milions d'analfabets i indigents.

Modi vol que el seu país sigui una gran potència i actuï com a tal. Queda per veure com creix aquesta potència per dins i quin tipus de poder projectarà cap a fora.