L’FMI proposa que els creditors entrin en els consells dels bancs

El Fons Monetari Internacional (FMI) busca fórmules per reforçar la independència dels comitès directius que fixen els salaris dels executius i per fer-ho proposa que no només els accionistes formin part dels consells, sinó també els titulars de bons. És una de les propostes que la institució recull en el seu nou informe global sobre l'estabilitat financera, que presentarà la setmana que ve a Washington, amb la finalitat d'evitar els incentius perversos que la crisi va posar damunt la taula.

Hi ha motius suculents per jugar fort en el casino financer quan els directius bancaris tenen les retribucions vinculades als resultats de curt termini: les apostes de més risc són les que proporcionen més rendibilitats i més ràpides, encara que en el futur suposin pèrdues. I aquí, tant els prestadors dels bancs com els seus dipositaris, tenen molt poc marge per controlar els excessos. Per millorar-ho, segons Gaston Gelos, el cap de la divisió d'estabilitat financera de l'FMI, "els legisladors haurien d'estudiar la possibilitat que els bonistes, i no només els accionistes, estiguin representats en els consells d'administració".

El perfil del banquer més agosarat, segons l'estudi avançat aquest dimecres per l'FMI, sol tenir alts volums de deute o estar prop de la fallida, ja que en ambdues circumstàncies "hi té molt poc a perdre". Però, a més, el context els convida a arriscar perquè, si aconsegueixen la resurrecció de l'entitat, tindran grans premis econòmics, però si fracassen, les pèrdues obtingudes en l'últim moment les assumiran bàsicament els prestadors. Per això és tan important que tinguin veu i vot en el govern del banc i s'engeguin comitès de risc independents.

L'FMI també llança altres advertiments i recomanacions sobre els sous dels banquers, algunes de les quals ja s'apliquen a Europa, com la possibilitat de congelar els bons dels banquers si la situació es complica o que fins i tot hagin de retornar-los si es demostra una mala gestió.

"Els bancs amb comitès de direcció més independents, i que paguen als executius en relació amb l'evolució del negoci a llarg termini, tendeixen a assumir menys riscos", segons conclouen els experts de l'organisme que dirigeix Christine Lagarde.

El Fons també planteja la necessitat de reforçar la regulació sobre la banca a l'ombra o paral·lela, molt més desenvolupada als EUA que a Europa. En conjunt, a tot el món, es calcula que la banca paral·lela mou al voltant de 60 bilions de dòlars.

Aquesta banca "pot exercir un paper beneficiós com a complement de la banca tradicional, en ampliar l'accés al crèdit o donar suport a la liquiditat del mercat, la transformació de venciments i la mancomunació del risc", apunta el document. No obstant això, per començar, "és necessari corregir importants llacunes de dades perquè a la majoria dels països escasseja fins i tot informació agregada sobre moltes activitats", apunta la institució.