La muralla blaugrana es desploma

Neymar i Alves, amb el coll de la nova samarreta groga aixecat al més pur estil Cantona, reien al túnel de vestuaris del Parc dels Prínceps quan es disposaven a jugar el segon partit de la fase de grups de la Lliga de Campions. Amb ells, bromejava David Luiz, amic i company en la selecció brasilera, amb el qual deixaven anar rialles sense parar. Darrere seu, Messi veia l'escena amb un somriure picardiós, però contingut, com si no volgués perdre la concentració, segurament més conscient que els seus companys del desafiament que suposava jugar al Parc dels Prínceps.

Com sempre, qui riu últim va riure millor. I així va ser, Alves es va acabar baixant el coll de la camisa, i Neymar consternat i tibant, enfeinat tractant de corregir els errors d'un equip que va sortir a jugar contra el PSG sense la tensió defensiva necessària i en va pagar les conseqüències. El Barcelona va arribar a París imbatible i invicte aquesta temporada i va ser humiliat. El resultat hauria pogut ser molt pitjor del que al final va dir el marcador. L'equip blaugrana va aprofitar les seves opcions ofensives alhora que va facilitar al PSG que es personés davant Ter Stegen amb una sorprenent facilitat.

Poc travat com mai s'havia vist, l'equip de Luis Enrique es va obstinar a donar la raó als que avisaven que no tot pintava tan bé com deien els resultats, començant per l'entrenador, que fa setmanes que parla que el marge de millora d'aquest equip és evident. El PSG va trigar a guanyar el partit el mateix que el Barcelona va trigar a acumular errors defensius, de punta a punta, condemnat pels seus propis errors.

El resultat hauria pogut ser molt pitjor pel Barça, que va facilitar que els jugadors del PSG es plantessin

Mathieu va fallar passades gratuïtes. Alves va provar driblatges, que estan prohibits des d'alevins, i no va tapar la rematada de Matuidi en el tercer gol del PSG. Mascherano es va atabalar com no acostuma a fer-ho. Alba es va embussar amb Lucas Moura. Luis Enrique havia trobat en el fons de l'armari tants abrics que li va permetre combinar de manera diferent sis de les set defenses usades fins que va arribar a París. Però davant el PSG es va desplomar la muralla com si fos un castell de naips per poc que van bufar els francesos.

Van fallar en el primer gol en deixar controlar a David Luiz en una acció a pilota parada, enmig d'un bosc de jugadors que en cap moment el van intimidar, gairebé sobre el punt de penal. Va empatar Messi. Però, després d'una mala sortida de Ter Stegen en un servei de cantonada, en una pilota passada al segon pal, Verratti va guanyar l'esquena a Rakitic, amb tota la defensa tapant el centre. Acostumat a pressionar prop de l'àrea rival, el Barcelona es va desfer massa aviat. Pedro no va arribar a temps en la primera pressió, no el van acompanyar en tot el partit ni Messi ni Neymar. I a partir d'aquí, van claudicar massa aviat Iniesta i Rakitic, substituït per Xavi. I va desaparèixer, superat pels esdeveniments, Busquets, incapaç d'estar a tot arreu, incapaç de reconstruir la muralla.