A la catifa vermella no sense la mare

Quan el rodatge de Monuments Men va arribar a Alemanya, el director de la pel·lícula, George Clooney, va pensar que al Nick, el seu pare, li faria il·lusió visitar el set. L'home havia servit a l'exèrcit nord-americà des d'una base establerta al país teutó en la dècada dels anys cinquanta. Un matí, mentre arribaven als estudis, George va pensar a oferir-li al seu progenitor un petit paper en la pel·lícula. El guió incloïa una escena en què es veia Clooney el 1977, 30 anys després dels fets que narrava la cinta. Nick, en principi, s'hi va negar. “Posa't alguna cosa gris als cabells", li va dir al seu fill. Però ell va insistir-hi, fins que va convèncer el seu pare, que, dècades enrere, després de finalitzar la seva tasca a l'exèrcit, havia provat sort a Hollywood, on havia fracassat bíblicament en cada prova per a cada paper a què es va presentar. Quan els membres de la productora de Monuments Men van veure l'escena en què participava Nick, es van quedar de pedra: “D'on has tret aquest vell?”, li van preguntar a Clooney. Després de l'estrena, el pare feia broma respecte al rebombori que havia causat la seva aparició a la pel·lícula. Després de tot, “només era un petit paper i un xec encara més petit”.

Nick comparteix amb George la seva passió per l'activisme (tots dos van ser detinguts durant una protesta per Darfur davant de l'Ambaixada del Sudan a Washington) i fins i tot amb Amal Alamuddin, amb qui li agrada fer passejades amb motocicleta d'alta cilindrada per Los Angeles.

El cas de George i Nick Clooney és un exemple paradigmàtic d'una nova i sorprenent tendència que causa furor al món dels famosos: avenir-se amb els pares. Així, al cas dels Clooney se suma el de Jennifer Lawrence, que va estar vivint a la llar familiar fins poc abans de guanyar l'Oscar. A la noia li agrada endur-se tota la seva família a gales i estrenes. El premi de l'Acadèmia per El costat bo de les coses no és a casa seva, sinó a la de la seva família, a Kentucky. “Un dia va venir la mare a casa i va dir que això aquí quedava molt malament. L'hi vaig donar. La veritat és que era una mica estrany tenir aquest guardó a la casa d'una noia soltera de 22 anys”, va declarar Lawrence.

Bradley Cooper, el seu company de repartiment en la cinta, encara que ell només es va endur la nominació a l'Oscar, és un altre dels que habitualment assisteix als esdeveniments de bracet de la seva mare, que fins i tot va viure no fa gaire durant una llarga temporada amb l'intèrpret a Los Angeles. “Està bé, m'agrada. L'única cosa és que, bé, tens la teva mare a l'habitació del costat, cal anar amb compte”, comentava Cooper. El seu íntim amic, Leonardo DiCaprio és un altre exemple. Bonica foto de família la dels dos actors al costat de les seves respectives progenitores a la festa de celebració dels últims Globus d'Or.

Una altra a qui li agrada tenir  la mare a prop i no només per si cal cosir un botó, per si a la nevera només hi queda cervesa i llet caducada o per si cal preguntar en quin programa es posa la rentadora per treure les taques de vi en unes estovalles blanques, és Charlize Theron. Als 15 anys va ser testimoni de com la dona que la va portar al món disparava el seu pare, un tipus amb tendències violentes, i posava fi a la seva vida. Avui se les pot veure juntes pel barri on totes dues resideixen a Los Angeles, en partits dels Lakers i sortint i entrant d'algun Starbucks. “Vaig decidir que la tindria sempre a prop”, declarava l'actriu anys després de l'incident.

Una de les característiques que comporten tots aquests casos d'harmonia familiar és la nul·la presència dels progenitors en els afers professionals dels seus rics, famosos i afortunats fills, a més d'un nul afany de protagonisme. Sembla que s'esvaeix el temps en què ser pare o mare d'algun famós podia ser una carrera gairebé tan lucrativa com ser fill de famós. “Tots tenim familiars que ens avergonyeixen, però, esclar, no tots som Kate Middleton o Giselle Bündchen. Als famosos els causa terror pensar que la gent pugui veure'ls com als seus parents, ja que aquests parents, al cap i a la fi, són el que ells serien si el públic no els hagués elevat al rang de famosos perfectes”, comenta Hugo Rifkin, columnista de societat del diari britànic The Times, respecte al cop a la imatge pública d'algú cèlebre que pot suposar el fet de tenir un familiar ansiós de rebre l'atenció dels mitjans.

Les últimes dècades van estar farcides de casos com els de Macaulay Culkin (pare que es fica en la carrera del fill fins a arruïnar la vida de tots dos) o Lindsay Lohan (pares que decideixen retransmetre en directe els seus problemes conjugals, els de la seva filla en solitari i fins i tot els seus, junts i per separat, amb la seva entranyable descendència), personatges que han baixat als inferns —tant personalment com a professionalment— en companyia dels seus familiars. “Hi ha milers de famosos amb problemes amb les seves famílies”, apunta Carolyn Bushong, coach, psicòloga i autora de llibres d'autoajuda amb títols tan suggeridors com Bring back the man you fell in love with (Recupera l'home de qui et vas enamorar). “I aquesta gent famosa és molt probable que mai no arregli aquests desordres, ja que, una vegada es converteixin en personatges admirats per tot el món, és gairebé impossible que algú del seu entorn previ a la fama s'atreveixi a enfrontar-s'hi, o a dir-los el que realment en pensa”. El 1999, Nancy, la mare de Jennifer Aniston, va decidir dir-li a la seva filla el que pensava en un llibre. Aquesta li va retirar la paraula. Mesos després, l'actriu estrenava Office Space, que amb una recaptació de només 8,5 milions és la pel·lícula amb menys èxit de la carrera de la intèrpret de Friends .