Gallardón dimiteix i deixa la política després del fracàs de la llei de l'avortament

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha dimitit només quatre hores després que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, anunciés la retirada de la reforma de la llei de l'avortament. Gallardón va comunicar la setmana passada al cap de l'Executiu la intenció de deixar el càrrec en sentir-se desautoritzat en relació amb un text legal que va apadrinar amb fervor. Avui, després de tornar a parlar amb Rajoy, ho ha confirmat en conferència de premsa: "Jo no sóc la persona per poder tirar endavant amb convicció la nova forma de regulació de l'avortament que ha estat anunciada pel president del Govern espanyol". Gallardón abandona la política després de 30 anys d'activitat. Durant els propers dies renunciarà a l'escó al Congrés dels Diputats i als càrrecs al Partit Popular.

Ruiz-Gallardón ha estat taxatiu quan ha afirmat que no assumirà "cap càrrec de responsabilitat política, després d'haver estat al capdavant de l'alcaldia, la Comunitat de Madrid i el Ministeri de Justícia". "La meva vida política l'he de donar per esgotada", ha remarcat.

El ministre ha resumit així el fracàs que l'ha portat a dimitir: “Jo vaig assumir el compromís de reformar la llei de l'avortament com a conseqüència de l'encàrrec de responsabilitats que es va fer al Govern al començament de legislatura. Ho vaig fer d'acord amb el que havia estat la doctrina del nostre partit i amb el criteri establert al recurs d'inconstitucionalitat del nostre partit contra la Llei de 2010, i d'acord amb el criteri del Constitucional, que s'ha pronunciat sobre l'assumpte fins a tres vegades diferents. El Govern ha pres la decisió de no seguir endavant amb aquest avantprojecte de llei. No he tingut capacitat de convertir l'avantprojecte aprovat en consell de ministres en un projecte i tramitar-lo davant les Corts, tal com era el compromís que havíem adquirit des del mateix Govern”.

El ministre de Justícia ha defensat en la seva última compareixença davant la premsa la reforma legal que va elaborar i que Rajoy ha decidit retirar malgrat que era un compromís electoral del PP.

L'avantprojecte de llei, aprovat pel Consell de Ministres el 20 de desembre del 2013, apostava per la regulació més restrictiva de la democràcia sobre la interrupció voluntària de l'embaràs. El text elaborat pel Ministeri de Justícia recollia tots els principis que el Partit Popular va defensar en el recurs d'inconstitucionalitat presentat fa més de tres anys contra la Llei de Terminis que va aprovar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Malgrat això, el president Mariano Rajoy va decidir retirar l'avantprojecte en la fase final de la seva tramitació, fet que Ruiz-Gallardón va interpretar com una desautorització major amb la qual no podia conviure més temps al capdavant del ministeri.

Gallardón va traslladar fa uns dies a Rajoy la seva intenció de dimitir després de saber que el text que havia preparat el seu departament seria retirat definitivament. El president va intentar convèncer el ministre de Justícia perquè es quedés al seu lloc però sempre sota la premissa que la reforma de la llei de l'avortament no tiraria endavant, segons van indicar a aquest diari diverses fonts governamentals. Aquesta situació abocava el ministre de Justícia a ser, encara més, la diana perfecta de l'oposició, que el castiga cada setmana amb preguntes sobre una reforma legal que ha estat desautoritzada pel Govern al qual pertany.

El ministre, el mandat del qual ha estat esquitxat per una forta contestació de diferents col·lectius judicials en relació amb els projectes de Llei que ha tramitat des del seu departament, va optar per deixar el càrrec quan amb prou feines queda un any perquè acabi la legislatura.

Gallardón és el primer ministre que abandona per voluntat pròpia el gabinet de Mariano Rajoy. El seu pas pel Ministeri de Justícia gairebé no ha deixat lleis importants. Totes les que va anunciar per "revolucionar i modernitzar" l'administració de Justícia, com la reforma del Codi Penal; la Llei del Poder Judicial o la Llei d'Enjudiciament Criminal, estan empantanegades al Congrés o no han aconseguit sortir del seu departament malgrat que van ser anunciades fa molt temps. 

El ministre de Justícia ha amenaçat més d'una vegada amb abandonar la política. L'última, quan Mariano Rajoy li va negar el 2008 la presència a les llistes electorals després de les queixes plantejades per la que llavors era presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. Al final, Gallardón es va mantenir com a alcalde de Madrid, on va aconseguir dues majories absolutes com a líder de la Comunitat de Madrid, i va esperar a les properes eleccions generals del 2011. Llavors Rajoy sí que el va portar a la seva candidatura i, després d'aconseguir la majoria absoluta, el va nomenar ministre de Justícia.

En aquest moment va rebre un encàrrec enverinat: redactar el text de la nova llei de l'avortament, que podia haver recaigut en el Ministeri de Sanitat. El PP havia promès al seu programa electoral un canvi legislatiu sobre l'avortament amb una frase tan ambigua que permetia al Govern elaborar una llei molt restrictiva o tramitar una reforma mínima sense tocar el substancial de la norma vigent: "Canviarem el model de l'actual regulació per reforçar la protecció del dret a la vida, així com de les menors".

A les seves declaracions públiques, tant el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, com la vicepresidenta, Soraya Sáez de Santamaría, van suggerir que la normativa que redactaria el Ministeri de Justícia s'assemblaria molt a la llei de supòsits de 1985 que va aprovar el Govern de Felipe González. I així va ser, encara que l'avantprojecte aprovat pel Govern popular eliminava un dels tres supòsits —el de malformació— i enduria els requisits per a la interrupció voluntària de l'embaràs.

El principal i gairebé únic defensor públic de l'avantprojecte de llei va ser Alberto Ruiz-Gallardón, que va sotmetre a consultes el text i va assumir suavitzar-ne el contingut després d'acceptar alguns dels suggeriments formulats pel Consell General del Poder Judicial i pel Consell Fiscal. Amb aquestes mínimes correccions, Ruiz-Gallardón va elaborar un text que recuperava el supòsit de la malformació i va anunciar públicament la intenció de portar-lo al Congrés abans que passés l'estiu. Però l'últim consell de ministres de divendres passat el va desmentir. I el president Rajoy el va acabar de rematar quan va anunciar quatre dies després que el text quedava definitivament tancat en un calaix.