Els jutges exigeixen “una normativa clara” per als clubs cannàbics

La regulació del consum de marihuana també preocupa els jutges, que sovint han de decidir si envien a presó o absolen els responsables dels clubs cannàbics per tràfic de drogues. Aquestes associacions, que han proliferat en ciutats com Barcelona, es troben en una cruïlla legal i són objecte d'investigacions policials de diversa mena. Una sentència absolutòria recent dictada per l'Audiència de Barcelona insta les institucions a fixar “un marc normatiu clar” sobre “una activitat que està als llimbs de l'alegalitat”.

“Fa temps que des de molts sectors jurídics, sanitaris i socials s'està reclamant al legislador que fixi un marc normatiu clar per al funcionament d'aquesta classe d'associacions”, assenyala la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Santiago Vidal. Els jutges lamenten que “només el Parlament d'Euskadi ha impulsat aquesta tasca reguladora”. I critiquen que la Fiscalia General de l'Estat no hagi “actuat encara en defensa de l'interès públic en aquesta matèria, més enllà de perseguir de forma indiscriminada situacions com la que és objecte d'aquest procés penal”.

La Fiscalia, recorda la resolució, pot fer recomanacions al Govern perquè reguli la matèria. “Potser ja és hora que insti un aclariment jurídic dels motius pels quals altres drogues nocives per a la salut, com el tabac o l'alcohol, quan es consumeixen de forma abusiva, tenen un estatus legal molt més permissiu”, argumenten. La sentència resol un recurs de la Fiscalia contra l'absolució dels màxims responsables del club cannàbic Airam per un delicte de tràfic de drogues.

El febrer del 2012, dos joves van ser detinguts quan sortien de la seu de l'associació, a Barcelona. Havien comprat tres dosis d'haixix sense ser socis i havien pagat, per cadascuna, 20 euros. La Fiscalia va acusar cinc responsables de l'entitat de tràfic de drogues per haver vulnerat els requisits de  “l'autoconsum compartit” i haver venut droga a tercers amb ànim de lucre.

La resolució, dictada per la Secció Desena de l'Audiència, no té en compte els arguments del fiscal i confirma l'absolució. Els magistrats afirmen que la detenció dels dos joves “no demostra” que els acusats els haguessin venut les dosis. “La hipòtesi que aquesta substància estupefaent fos per al propi consum dels compradors no pot ser descartada”, raonen.

Els clubs de cànnabis han aprofitat la figura de l'associació (que és un dret fonamental reconegut per la Constitució) per dur a terme la seva activitat. Però el sector coincideix amb l'Audiència i fa mesos que treballa per aconseguir una regulació clara, que els permeti seguir dispensant cànnabis sense haver de viure amb la incertesa que se'ls acusi de tràfic de drogues. El Departament de Salut també aposta per fixar unes normes, posant l'accent en la necessitat de reduir riscos de salut pública. Les federacions dels clubs i els partits polítics han tingut diferents reunions i al setembre es discutirà al Parlament l'esborrany d'una proposta de Bones Pràctiques. Tot i això, una eventual reforma del Codi Penal està en mans del Govern central.

“Els clubs han demostrat que hi ha un exèrcit de milers de persones consumidores de cànnabis”, va explicar ahir un treballador del sector. Segons les estimacions, els 400 clubs que hi ha a Catalunya proveeixen 165.000 consumidors. Hi ha el risc que molts acudeixin al mercat negre si es precinten els clubs.

Des de fa una setmana, Airam torna a estar al punt de mira de la justícia. Aquesta vegada, per un presumpte cas de blanqueig de capitals. Quatre responsables del club encara estan imputats per haver utilitzat, presumptament, un entramat d'empreses per embutxacar-se més d'un milió d'euros procedents de la venda de marihuana als socis. Entre ells hi ha el president de l'entitat, Francesc S. —que administra la majoria de les empreses— i la seva mà dreta, Albert T., que, al seu torn, és president de Fedcac, la federació que agrupa aquests locals i que advoca per la regularització de la marihuana.

El jutge ordena el tancament del club cannàbic investigat per blanqueig

Al voltant de mil persones s'apropen cada dia a la seu d'Airam, al carrer Ample de Barcelona, per consumir o comprar la seva dosi de marihuana. El dimecres, no obstant això, els usuaris es van trobar les portes tancades. Els 10.000 socis que integren el club hauran de buscar una alternativa. El jutge que investiga el cas ha ordenat, a petició de la Fiscalia, la clausura del local de forma cautelar. Des del 2010, el Codi Penal permet tancar els locals d'empreses o associacions que hagin comès un delicte durant un període màxim de cinc anys. La mesura deixa sense feina, de pas, unes 30 persones.

A més del local principal d'Airam, el jutge també ha ordenat el tancament de la seu de Castelldefels i ha decretat la dissolució de les set empreses que, presumptament, van utilitzar els imputats per blanquejar els beneficis obtinguts amb la venda del cànnabis. El magistrat ha decidit bloquejar 60 comptes bancaris que pertanyen als implicats, defensats per l'advocada Laura Alegre, del despatx Nieto & Povedano. Segons dades de la investigació, l'entitat generava una facturació anual d'1,5 milions. Els Mossos creuen que una part dels diners era desviada als comptes corrents dels implicats i la resta, mitjançant la simulació d'operacions comercials. Les entitats són sense ànim de lucre i, en principi, han de reinvertir els beneficis en la mateixa associació.

En el registre de l'entitat es van trobar 11 quilos de marihuana i 50.000 euros en efectiu. Els Mossos han investigat el patrimoni dels implicats en una de les primeres investigacions centrades en el blanqueig de capitals i no en el tràfic de drogues, que en el cas de la marihuana comporta penes de presó inferiors. No és la primera vegada, no obstant això, que es tanca un d'aquests locals.