Alves, gladiador

Diferències de recepció a banda (sembla que eren personatges que generaven sentiments a cavall entre l'admiració i la més forta repulsa pel que significaven), en aquest temps d'entusiastes incondicionals de sèries com Roma o Spartacus (i la seva preqüela, Gods of the arena, a internet, i que la ministra Sinde em perdoni), llegeixo en coherència, doncs, que el nostre gladiador blaugrana Dani Alves ha renovat fins al 2015.

Garantir-nos que el brasiler segueixi lluitant com ho fa a la verda sorra del Circ Màxim del Camp Nou costarà, oficialment, uns cinc milions d'euros anuals, contractes publicitaris a banda. I aquest preu ens el venen com a ajustadet perquè l'home es quedarà només al tercer esglaó salarial del club...

En un sopar d'amics, el matrimoni que podia (o sigui, ells) parlava de comprar un terreny allà on estiuegem. Ara, adquirir terra? Sí, els preus han baixat una barbaritat, però ni així hi inverteix ningú perquè no se sap com ni quan pujaran? Si no ho fan ni els mateixos bancs, que ara ja presumien de beneficis després d'haver estat reflotats amb diner públic!

El nexe d'aquests dos episodis és, és clar, Roma. Què deu atreure tant, avui, del món romà? Les grans diferències socials, en especial l'existència d'esclaus, condició que rebrota? La lenta però inexorable degradació moral de l'imperi? El primer cas em recorda un decret del Senat del segle II després de Crist que permetia concedir a un gladiador una gratificació de 400 o 500 sestercis (segons si era esclau o home lliure) si oferia una gran actuació en un combat. Res espectacular si no fos que eren les quantitats que guanyava un mestre d'escola a la Roma de l'època en alguna cosa més que un any. Saber que el decret tenia com a objectiu limitar les despeses d'aquests espectacles fa témer per les barbaritats que també llavors es deurien pagar a aquests personatges.

Sobre el tema immobiliari: Anibal, a les portes de Roma, no va atacar-la perquè, entre d'altres raons, va interpretar com un mal auguri que els camps on estava acampat des de feia uns dies amb la seva tropa s'havien acabat de vendre exactament al mateix preu d'abans que ell amenacés des d'allà la ciutat. O sigui, ni una situació de possible aniquilament d'una ciutat sencera havia aconseguit fer baixar gens ni mica el preu del solar. Fantàstic.

No m'atreveixo a recomanar-los que comprin ara un terreny o no, però sí Gabinete de curiosidades romanas, de J.C. McKeown (Crítica), d'on he tret aquesta mateixa setmana la depriment sensació de déjà vu.