Matí de platja

Com que fa un gregalet fi i encoratjador, decidim agafar els trapaus i anar aviat a la platja. És un dia de fener i pensem que hi haurà poca gent, i ens equivoquem, és clar. Ara hi ha gent a tot arreu i a tothora. Molta gent jubilada que fa d'avi i que se'n du els néts a banyar, molts joves que han acabat el curs i hi van amb la colla a posar-se morenos, parelletes que hi van a amanyagar-se intensament entre bany i bany, adults que estan a l'atur i miren de distreure's, mamàs que ja han deixat el dinar fet i que treuen les criatures a pasturar, turistes primerencs que fan les vacances abans de l'onada de l'agost, etc. Més gent de la que voldries. Però Sa Conca és gran i hi ha sorra per tothom. Per mi, és la platja més bonica del món, perquè és la platja mítica de la meva infància. Des de Sant Feliu, agafàvem la rúbia fins a S'Agaró. Llavors, S'Agaró era només allò que ara en diuen, ridículament, S'Agaró Vell, perquè els voltants s'han omplert d'horribles cases enganxades i separades. La rúbia ens deixava davant dels Banys -sobre l'extrem nord de la platja de Sant Pol- i, a peu, travessàvem la ciutat jardí i baixàvem al sorral granat de Sa Conca. La sorra hi era plena de cargolets i petxines i una de les distraccions era collir-ne suficients per fer-ne un collaret. A Sa Conca, la sorra baixa precipitadament dins de l'aigua i de seguida deixaves de fer peu. L'aigua era neta, blava, glacial. I, quan en sorties, podies jeure sense tovallola, perquè la sorra era neta i suficientment granada com per no quedar-te arrebossat com una croqueta.

Tot això penso ara, ajagut sobre la tovallola, perquè la sorra ja no és tan neta, per més que la pentinin cada matí. És plena de puntes de cigarrets, per exemple. L'aigua és força clara, però els barcos de plaer i els altres llencen massa coses a l'aigua que, tard o d'hora, arriben a la platja, i a vegades ho fan enmig d'unes taques flotants d'escuma de detergents. Plomes de gavina solen surar-hi abundantíssimes, degut a aquesta plaga incontrolada de rates voladores que envaeix el país sense que ningú faci res per exterminar-les. Però d'alguna manera Sa Conca encara és Sa Conca i, a dies, et sorprèn amb aquell batec de la infància perduda.

Cal anar-hi aviat, sobretot si preveiem que bufarà el garbí. Abans que no s'entauli. El garbí sol portar totes aquestes porqueries flotants. Però avui fa un gregalet fi, ja ho he dit, i l'extrem nord de la platja, protegit per la Punta Prima, té una aigua transparent i deliciosa.

La platja és un lloc immillorable per contemplar l'espècie humana. Les dones cada vegada van més despullades i els homes es poden dividir en dues menes. Els grans i, sobretot els estrangers, porten eslip. Els joves, nois i adolescents, sobretot els nacionals -d'ambdues nacions- cada vegada van més vestits. I ara veig que la moda d'ensenyar quatre dits de calçotets ha passat també a la platja. Sota el banyador també en porten i els mostren. Quina mullena i quina incomoditat!