Gimnàstica revolucionària

El futbol, la boxa, el ciclisme... Fan suar de valent la Catalunya de primer terç del segle XX. Tothom volia ser un sportmen: lluir ment i cos. Però també hi havia un altra manera d'entendre l'esport: la "gimnàstica revolucionària". L'anarquisme, la CNT-FAI, farà d'aquesta activitat intel·lectual i física una dinàmica bandera roja i negra, per la sang i la foscor que comportarà des dels anys de la Primera Guerra fins a la Guerra Civil. Aquella "gimnàstica" té un entrenador, Joan Garcia Oliver, líder d'idees, acció, conseller de la Generalitat en Guerra, ministre del Govern i ara biografiat per Lluís Alegret a Joan Garcia Oliver. Retrat d'un revolucionari anarcosindicalista (Pòrtic).

Garcia Oliver farà el croquis que servirà per atemptar contra Dato

Serra participa a la 'confiscació' de la casa de Cambó; del diari 'El Matí'...

Durruti llença, al juny de 1936: "¡Se prepara algo gordo! Necesitamos armas"

Les ordres d'aquells entrenadors després les exhibien els centenars d'esportistes insurrectes amb exercicis corporals: vagues, atemptats, assassinats, robatoris... Un d'ells, Josep Serra, ho explica amb pèls, senyals i sang a Diari d'un pistoler de la FAI (Proa, llibre documentat per Miquel Mir). En aquestes obres, entrenador i atleta es mostren com a Grècia, quan es va començar a practicar la gimnàstica: despullats.

- L'entrenament deles pistoles. Casualitats. El 1917 arriben a Barcelona Joan Garcia Oliver (1902-1980) per treballar de cambrer i Josep Serra (1893-1974) per fer de mecànic. Els ulls comarcals dels dos homes (Reus i Penedès, respectivament) veuen la repressió brutal de l'exèrcit als obrers. La vaga general revolucionària els dóna la benvinguda a la militància anarquista. La situació dels treballadors és subterrània; la vaga de la Canadenca; el pistolerisme entre Patronal i Sindicats... Entre el 1917 i el 1923 hi van haver més de 800 atemptats i uns 250 morts.

El 1921 un Garcia Oliver bregat ja des del 1919 amb una vaga de cambrers que el porta a la presó i de seguida el fa partidari de l'acció directa de la CNT serà el que farà el croquis real (formarà part d'una comitiva que visità el polític amb el pretext d'una vaga però estudiarà la situació per l'atemptat) perquè després els atletes de la pistola assassinin el president del Govern Eduardo Dato. Serra també exercita l' star i mata un xivato de la patronal a Sants. El 1927 neix la FAI, el gimnàs de la revolució, el braç executor. Serra ja té llicència per disparar, "participando en estos pequeños grupos de anarquistas partidarios de apalear o matar patrones, capataces o cualquier pez gordo de la policía, políticos o militares".

- La República de la gimnàstica. 1931, abril i República, però l'1 de maig, al míting de la CNT, Garcia Oliver exposa la tàctica d'un altre govern: "la gimnàstica revolucionària", la pràctica insurreccional de la classe obrera amb l'objectiu d'implantar el comunisme llibertari. S'ha de desestabilitzar el nou règim. Els entrenadors ja han donat les ordres i Serra repeteix: "Pero tampoco cuando llegó la República cambiaron mucho las cosas y nuestro grupo guárdabamos esfuerzos para más adelante, ya que teníamos claro que con las elecciones no se llegaba a conseguir la Revolución Libertaria; sólo se consigue con las pistolas".

- Els Jocs Revolucionaris. Juny de 1936, tots han progressat. Garcia Oliver és un dels màxims dirigents de la CNT-FAI. Serra ja té un taller al Poble Nou. En aquell local es reuneixen d'urgència la cúpula de l'esport revolucionari: Garcia Oliver; Buenaventura Durruti; Aurelio Fernández ... Serra ho anota tot. Durruti és el primer a parlar: "¡Se prepara algo gordo!", "Necesitamos armas". Garcia Oliver activarà els seus Grups de Defensa. Serra, al servei de ses majestats.

17 de juliol, tot es precipita. Comença la Guerra, però per l'anarquisme comencen els Jocs Olímpics de la Revolució i desfilen triomfants. Serra escriu: "Entre el sábado 18 y toda la semana siguente no paramos de ir arriba y abajo con el camión, vaciando de piezas de valor todas las iglesias". A Serra se li encomanen les propietats divines i esdevé omnipresent: participa a la confiscació de la casa de Francesc Cambó; Foment del Treball, el diari El Matí; la seu de la Lliga, el Palau de Justícia... Està a tot arreu i, de seguida, s'adonarà que ha de guardar-se alguns d'aquells valuosos objectes decomissats.

La gimnàstica revolucionària actua a tot Barcelona: a una persona que es deia de cognom Rico, l'assassinen. Una noia va a veure el capitost Aurelio Fernández, llavors màxim dirigent del Comitè Central de Patrulles i Investigació de la CNT-FAI: al seu promès l'han detingut per burgès. L'anarquista li fa saber que l'única manera de salvar el xicot és... el llit. Després dels llençols Fernández li diu que ja havien executat el noi. Ella es va suïcidar. I ell a repartir noms i adreces a les Patrulles de Control, a Serra, el patruller incontrolat: "Entre los meses de agosto y noviembre de aquel 1936, con nuestra patrulla realizamos detenciones violentas y matamos a personas por su poca simpatía con la Revolución". Al setembre ja s'havien assassinat més de cinquanta maristes. Uns altres dos-cents els detenen i demanen dos-cents mil francs per deixar-los lliures. Van cobrar, però només van voler salvar-ne cent, els altres van decidir matar-los. Cadàvers i cadàvers, sang i sang, que es veu, per això els caps anarquistes animen als seus atletes a dur els morts al cementiri, o cremar-los.

L'alcoholització de guerra o revolució fa que el maig de 1937 els anarquistes perdin i els comunistes guanyin. Uns mesos abans un Garcia Oliver ministre de Justícia li retreu a Margarita Nelken, dirigent de les Joventuts Comunistes, la violència dels seus escamots. Ell, ideòleg dels exercicis gimnàstics de les Patrulles de Control, de tots els Serra que feien acrobàcies amb una star a la mà. La Revolució triomfant és.... Serra fugint cap a Londres, on feia mesos que enviava caixes i caixes d'objectes apartats dels robatoris: benestar i mite. Garcia Oliver viu exilis i patirà mala digestió de la realitat. Curiosa gimnàstica metafísica en un lector del glosari d'Eugeni d'Ors, com va ser de jove, quan distingia entre molins i gegants.