Vicky Cristina Obama BCN

La nit de dimarts vaig estar llevat fins als resultats d'Ohio. No perquè la política nord-americana em tregui la son, o no tant com això, sinó perquè m'inquietava el retrat gegantí d'Obama a la sorra del Fòrum. I si guanyava McCain? Com ha demostrat durant la campanya, el candidat republicà no té Espanya en un gran concepte: només ens hagués faltat que algú li hagués ensenyat la foto que ha circulat a tot drap per la xarxa i a sobre li hagués informat que la capital catalana va ser de les ciutats europees més actives contra la guerra d'Iraq per acabar de fer-nos amics. A més, des dels temps de Josep Piqué, la política internacional espanyola no ha conegut una època gaire galdosa, que diguem (tant de bo si el nomenament de la ciutat com a seu de la Unió per la Mediterrània trenca aquesta tendència). Així doncs, calia jugar-se-la amb aquest geste d'artiste desproporcionat?

He buscat informació sobre el "cubà-novaiorquès" -així es defineix ell- Jorge Rodríguez-Gerada i resulta que és un vell amic de la ciutat, on va començar a fer retrats murals de grans dimensions el 2002. El seu projecte, Identity Series, havia consistit fins ara a buscar per barris en remodelació veïns anònims que acceptessin ser reproduïts al carbó en una paret mitjera a punt de ser enderrocada. I és així com ha passejat el seu art pel Raval, la Barceloneta i el Poblenou en diverses intervencions efímeres, basades en la filosofia warholiana dels 15 minuts de glòria als quals tothom té dret. Ara, amb el retrat del Fòrum, titulat Expectation, està clar que Rodríguez-Gerada ha trencat la seva línia, ja que Obama d'anònim no en té res i ja ha superat de llarg els 15 minuts de glòria... Però el que m'amoïna de tot això no és l'artista, que és ben lliure, sinó l'Ajuntament que li ha facilitat els permisos. És possible que encara perdem tant el cul -i la son- per sortir a la foto i ser d'allò més trendies? No en tenim prou amb la pel·lícula de Woody Allen? De veritat, som insaciables.