L'infern a la terra

Els esclaus de Franco

Oriol Dueñas

Ara llibres

197 pàgines. 19,95 euros

Esclaus i peons de la Nueva España. Els batallons de treballadors a Catalunya

(1939-1942)

Josep Clara

Cercle d'Estudis Històrics i Socials de Girona

203 pàgines. 20 euros

Dolor de sangre debe ser el dolor de los rojos ahora. Ellos no tienen, como los nacionales en zona enemiga, la esperanza de una redención que hacía los suspiros menos impotentes. Su derrota es absoluta y tiene algo de eterna". Amb aquesta frase de Josep Maria Gironella publicada el 1940 al diari gironí El Pirineo, l'escriptor que anys més tard es faria famós per Los cipreses creen en Dios sintetitzava el sentit de la repressió franquista: derrota absoluta dels vençuts. Encara que aquests redimissin els seus pecats, sempre serien súbdits de segona categoria, derrotats en definitiva. La repressió, doncs, esdevingué un eix programàtic essencial del franquisme, que d'aquesta manera afermava el poder dels vencedors. Moltes van ser les formes que va prendre aquest univers repressiu. Una de les menys estudiades fins ara és la que patiren aquells que van anar a parar als batallons de treballadors, on a més de ser privats de la llibertat eren explotats com a força de treball. En poc temps aquesta qüestió ha merescut l'interès dels llibres de Josep Clara i Oriol Dueñas. Són dos llibres complementaris, que aprofundeixen en l'experiència que va tocar viure a més de 25.000 joves catalans entre 1939 i 1942.

Els batallons de treballadors es van formar per castigar els presoners de guerra republicans. Quan aquests eren detinguts passaven per camps de concentració, i els qui eren considerats "desafectos" amb classificació B eren portats als batallons, (els que tenien C i D passaven a disposició de la justícia militar). Els enquadrats als batallons es trobaven en una situació extrajudicial, sempre en mans dels militars, que actuaven amb total discrecionalitat, recolzats pels informes polítics que arribaven des dels municipis dels presoners. El 1940 aquests batallons van ser substituïts per batallons disciplinaris de soldats treballadors, on enrolaven forçosament a joves de les lleves del 36 al 41, altre cop en funció d'un informe polític del seu ajuntament. Més tard s'hi afegiren els penats que sortien de la presó o aquells que gaudien de llibertat condicional.

Sigui quin sigui l'origen dels qui van passar pels batallons, va ser comú a tots ells el fet de patir unes duríssimes condicions de vida, d'anar mal equipats i infraalimentats, i d'haver de fer feines de tota mena, encara que les més habituals van ser la construcció de carreteres, vies de ferrocarril, aixecaments de ponts, desenrunaments i túnels -com el famós cas de Vielha. A la construcció d'infraestructures s'ha de sumar també les reparacions a esglésies i edificis de tota mena, com per exemple el castell de Sant Ferran, a Figueres. I una altra ocupació de gran interès per als militars, la construcció de fortificacions a les zones frontereres. Tot plegat, mà d'obra gairebé sense cost sotmesa a un règim de vida militar, amb diana, oració, retreta... De fet, els batallons formaven part d'un projecte de purificació social, per fer ben evident als vençuts la seva condició. I alhora, per intentar, a través de la propaganda, "recuperar para España el mayor número posible de aquellos hijos perdidos para ella". Com deia un comandant en el moment de llicenciar uns presoners, aquests "marchan por voluntad del Caudillo a sus casas limpios, por el trabajo, de todas sus faltas". Clara i Dueñas ens aproximen amb rigor i claredat a aquesta trista història, amb dos llibres molt ben documentats, gràcies al recent accés a arxius militars de Guadalajara, Ávila i Barcelona, que permeten fixar amb força precisió qui eren els destinats als batallons, quines feines van haver de fer i en quines condicions. Un nou capítol per conèixer, en definitiva, la naturalesa fundacional de la dictadura.