"El PSC porta 30 anys federant"

Raimon Obiols i Germà (Barcelona, 1940) ha estat un dels arquitectes principals del PSC, partit que contribuí a fundar partint d'una trajectòria de militància socialista que arrenca de 1957, quan era un estudiant de geologia a la Universitat de Barcelona. Fou primer secretari del PSC entre 1983 i 1996 i després president fins al 2000. Eurodiputat des de 1999.

Pregunta. Trenta anys després, el PSC governa en totes les institucions. No els fa por que pugui morir d'èxit?

Resposta. Si la vara per mesurar l'èxit és l'ocupació de responsabilitats de govern, naturalment tenim èxit. Però el partit socialista mesura també amb la vara de la transformació de la societat, i aleshores el balanç és més matisat i hem de mostrar-nos insatisfets amb nosaltres mateixos.

"A Espanya hi ha una tendència a l'arcaisme i al nacionalisme neoespanyolista"

"Comparteixo el discurs del ministre Corbacho sobre la immigració"

P. El desenvolupament federal d'Espanya l'inclou entre els èxits o les insatisfaccions?

R. El PSC és un partit federalista, cert, però en realitat el que ha estat durant aquests 30 anys és un partit federador. Primer, va federar els grups socialistes existents a Catalunya en un sol partit. Segon, va contribuir a mantenir la unitat civil del poble de Catalunya amb els dos lemes Som i serem un sol poble i La llengua no ens dividirà. I després també el PSC ha contribuït a federar les esquerres polítiques a Catalunya, perquè la nostra visió estratègica va ser que a Catalunya hi havia una majoria d'esquerra i de centre-esquerra, i havia de governar. P. Ho veu ben orientat, això?

R. El paper federador del PSC es projecta de cara al futur, en aquest moment. En quina direcció? Una: federar el poble de Catalunya significa resoldre satisfactòriament el repte de la immigració. Dues: federar les esquerres a Catalunya significa superar el repte que l'accent es posi en l'àmbit dels programes i les polítiques i no en el de les afirmacions identitaristes. I tres: ara hi ha un nou repte potser més nou, que és el de federar la societat i les institucions i instruments de la política democràtica, és a dir, superar el repte de la societat individualista que es mira la política com un exercici professional, com un espectacle. Aquests són els temes de l'agenda pels anys que vénen.

P. N'està satisfet de com ha anat la relació amb el PSOE?

R. Hi ha un repte, que és federar Espanya. És una tasca a la que hem de contribuir, però no som nosaltres els que hem d'aconseguir la federació espanyola, són els espanyols en general. Ja es veurà, però ara més aviat la tendència és contrària. Els corifeus sobiranistes habituals estan presentant un imaginari absurd segons el qual Espanya està en plena modernor i Catalunya està en decadència. Això és ridícul! A Espanya més aviat hi ha una tendència cap a l'arcaisme i el nacionalisme neoespanyolista.

P. Com creu que ha incidit sobre això tot el procés de l'Estatut? Està d'acord amb l'afirmació de Pasqual Maragall que Zapatero ha tornat al felipisme, entenent-lo com aquella fórmula que considera Convergència com la genuïna presentació de Catalunya, i vol reeditar la política del regateig permanent entre Madrid i el nacionalisme representat per CiU?

R. No em sembla que els trets vagin en aquesta direcció, si no, la veuríem a les Corts Generals, aquesta tendència. El que veig, naturalment, és que hi ha hagut una pressió espanyolista tremenda del PP, un procés de rearmament del nacionalisme espanyol que produeix el seus efectes.

P. Com creu que s'hi pot fer front?

R. El repte fonamental és l'activació, la mobilització, de gent nombrosa i qualitativament experta i arrelada i real, poble real. Perquè amb totes aquestes lamentacions pel declivi de Catalunya es desconeix el poble real: hi ha hagut escarafalls perquè uns milers de persones van sortir a celebrar el triomf de l'equip espanyol sobre l'equip d'Alemanya. Tot això és ridícul. És que no coneixem el país? Fa anys que les enquestes ens en mostren la radiografia. La gent té sentiments d'identitat que no són coincidents, són diversos, una graduació matisada de gent que se sent d'una manera, d'una altra. L'important és que se senti formant un sol poble, que es rebutgin les querelles de tipus identitarista i lingüístic.

P. Però la idea que cal frenar el nacionalisme català en general, que segons alguns rau en tots els partits excepte el PP, sí sembla que hagi quallat.

R. Mirin el resultat de les eleccions del 9 de març. Mostren una clara majoria cap a l'esquerra o centre-esquerra, una gran confiança en els socialistes, i mostren també un fet diferencial. A Catalunya hi ha molta més gent que vota perquè no surti el PP que no pas gent que vota pel PP. Les enquestes ho diuen: el PP treu un 7%, hi ha un 14% que diu "jo vaig a votar perquè no surti el PP".

P. Quina sensació li fa que Pasqual Maragall s'hagi donat de baixa del PSC i promogui un partit per federar-lo a escala europea?

R. Jo crec que el partit del Maragall és el PSC, encara que hagi deixat de pagar una quota m'agradaria moltíssim que es reintegrés al partit que va contribuir a fundar.. Més enllà d'això, hi ha un aspecte amb el qual coincideixo amb Maragall, que és que cal fer un partit d'Europa. Cal fer una unió de tots aquells que creuen que Europa s'ha de construir políticament. Contra la nova dreta europea que està renacionalitzant

polítiques... Fer un front contra el Sarko-berlusconisme.

P. Sembla que el socialisme espanyol s'hagi apuntat a aquest Sarko-berlusconisme amb la directiva de retorn d'immigrants. Vostè hi ha votat en contra...

R. Aquesta és una altra qüestió de la que prefereixo no parlar.

P. Tant malament s'ho han pres al seu partit?

R. No.

P. Funciona bé la disciplina de vot als grups parlamentaris europeus?

R. Hi ha una gran cohesió en el grup socialista.

P. Aquest tema no és menor, el de la immigració.

R. Haig de dir, encara que pot semblar paradoxal, que el discurs del ministre Corbacho el comparteixo. Els sectors que senten més la problemàtica de la immigració són els sectors amb necessitat de serveis públics. Dit això, Europa ha de tenir una política d'immigració comuna, però no crec que el millor sigui aquest tipus de directiva.

P. El que es buscava era un cop d'imatge d' estem fent alguna cosa?

R. Jo crec que hi ha dretes a Europa que estan jugant a estimular la por com sigui.

P. I esquerres com la del PSOE que fan seguidisme...

R. No, l'enfocament ha estat possibilista, no seguidista.. El govern de la immigració és un tema de la política europea. L'esquerra ha de saber actuar amb fermesa i ha de saber explicar-se d'una manera comprensible. Des d'aquest punt de vista, la iniciativa del congrés del PSOE de garantir que un milió d'homes i dones amb els papers a punt puguin votar a les eleccions municipals de 2011 em sembla magnífica.

P. Fa més por que fa uns anys, parlar de grup parlamentari del PSC al Congrés dels Diputats? És un debat que es repeteix periòdicament, i que Maragall havia posat damunt la taula.

R. S'han de dir dues coses: que el grup parlamentari que hi ha al Congrés no és el grup parlamentari del PSOE, sinó el Grup Parlamentari Socialista. Hi ha dos partits en aquest grup, el PSOE i el PSC, un tema que la gent tendeix a ignorar. Els adversaris ho deformen i diuen que el PSC està dins el grup parlamentari del PSOE. Aquest és el primer punt. El segon, la veu del PSC ha de sentir-se clarament.

P. S'estan dient aquestes coses?

R. El fet que el congrés del PSC no sigui un congrés conflictiu no vol dir que sigui poc important. El congrés veritablement important per Catalunya serà el del PSC. És el que influirà més en el futur de la política catalana. Els missatges, els gestos, les decisions que s'adoptin seran transcendentals.