La vida
No tinc ni la més remota idea de com pot acabar la junta del Barça i em temo que tampoc ho sap cap dels 18 directius que es reuniran avui. Intueixo que el resultat dependrà en gran part de les actituds, els gestos, les paraules. El problema de les paraules és que envelleixen ràpidament. Me'n vénen al cap algunes d'aquesta presidència. Repetir-les ara, en temps de crisi, potser sigui un exercici de cinisme, però també pot ser-ho de catarsi: evoquen uns moments no tan llunyans d'il·lusió que poden ser útils quan s'ha de refer un projecte.
El titular se l'endú necessàriament el ja mític "que n'aprenguin!", el mot d'ordre amb què arrencava el lustre laportista. Conté, en efecte, la dosi justa d'arrogància i d'empenta jovenívoles que tantes alegries haurien de proporcionar als seguidors al llarg dels tres anys següents. Però també connota una manca considerable d'humilitat, de pensar que no ens calen lliçons de ningú, fet que ara passa una factura duríssima, gairebé impagable. Tenen les paraules una facilitat enorme per girar-se a la contra quan canvi en les circumstàncies. El laportisme es podria condensar de fet en l'arc semàntic que va del "que n'aprenguin!" al "¡que no estamos tan mal, hombre!", pronunciat quan ja totes les evidències demostraven que la cosa estava fatal. Si la primera expressió era una invitació col·lectiva a un canvi de mentalitat en la gestió del club, la segona sonava a crit en el desert d'un home sol, convençut encara que rere la duna hi trobaria l'oasi, quan la tropa que conduïa havia girat cua de fa temps.
Però la frase d'aquesta etapa que ara resulta més sagnant és la que proclamava que la nova directiva dedicaria al club "els millors anys" de la seva vida. Amb cinc n'hi ha hagut prou per vuidar-la de contingut i ensorrar els seguidors en la melangia o l'emprenyada. Tempus fugit, és la vida: els millors anys del laportisme han quedat enrere. I sap greu, perquè aquest estat d'ànim amenaça amb arruinar iniciatives engrescadores com ara que dos tipus estimats i admirats com Guardiola i Luis Enrique no puguin disfrutar dels millors anys de les seves vides com a entrenadors de futbol.
