Conte íntim de Sant Jordi
Eren les vuit i mitja del matí del 23 d'abril de 2008 quan vaig sortir de l'hotel Silken Rambla. Un sol d'estiu, d'aquell que crema el cul a les llebres, m'envestí. I també m'envestiren tribus de nins petitons que s'agafaven de dos en dos amb una mà i duien un conte a l'altra. Mentre enfilava la Rambla plena de paradetes de llibres i roses i un genteguer matinal, em vingué al cap que havia començat la celebració de l'amor i la lectura devers la una de la nit, bevent guinnes al pub St. George & the dragon, amb tres poetes: Núria Martínez-Vernis i Martí Sales i Josep Pedrals. Dos veníem d'una festa de Qué leer! a l'Avenida Palace, on vaig saludar Llucia Ramis, que era una nina amb sabates noves. També vaig parlar amb Lali Gubern, ah! els vells temps de Letteradura, i Jorge Herralde, amic editor. Emperò partírem a la francesa per anar al Tapes, on menjàrem delícies de terra i mar. Després de discutir, teoritzar, recitar i altres verberes poètiques, a dormir. Plaça de Catalunya. Nou quinze hores del matí. L'Antoni Bassas fa el programa des d'un entaulat. Hi ha unes tres-centes persones dretes. Seiem just si cau no cau de la bastida, al sol cremador. L'entrevista fou un fester: li vaig donar les gràcies pels matins que ens regala, parlàrem d'Acrollam a voler, vaig defensar la llengua i la cultura catalanes amb militància heavy, vàrem riure.
La gent va fer mambelletes. Quina entrada més bella al laberint santjordier. Gràcies, Antoni! Després tot fou com un Dragon-Khan en una Barcelona ocupada per les masses populars, els escriptors, els mediàtics i les vídues alegres. El berenar a l'hotel Regina, metro estibat de cervellferits. Vaig saludar E. Manzano, J. M. Oliver, R. Erre, M. Comas, S. Alzamora, L. Ferri, etcètera. Només vaig poder beure un cafè. I no vaig sortir a la foto. Partírem cap a les signatures. He de dir que tot el sant dia les signatures funcionaren amb comptagotes sense aturall: una alegria! Vaig parlar amb molts lectors, vaig fer dibuixos i petites narracions amb llapis i ploma, no em vaig repetir ni un cop, vaig passar un guster. Alibrí, Ona, El corte Inglés, Catalònia, FNAC Triangle i Laie. A La Central vaig conèixer David Trueba i quedàrem per aquest estiu.
La meva editora jove, Eugènia Broggi, em va presentar el seu fill d'uè, Boi, ros com un fil d'or. El dinar, al vuitè pis de l'hotel Comtes de Barcelona, ompliria una nouvelle. Donna Leon em va dir cop en sec que duia una camisa com la de Berlusconi. Amb un no res, darrere un para-sol, la'm vaig treure. Va quedar astorada. Ens férem amics. Segurament vindrà a Mallorca. Manel Fuentes em mostrà la seva cova a prop del Tibidabo. El meu editor Xavier Folch, i mestre Castellet em donaren marxa esmolant la garrova. Carme Riera m'assegurà que podria presentar el meu llibre a Palma en tornar de Nova York. L'horabaixa va ser espaterrant: trobada amb Pep Guardiola com un Sant Jordi en carn i os, il·luminació amb una lectora que es volia apuntar a la Societat dels Amics dels Pronoms Febles, contacte amb El Llibreter, aquest plaguetaire excel·lent. Com un somni que continuà a L'hora del Lector, amb un Emili Manzano creatiu, arriscat, que feia l'ullastre esbrancat amb Mònica Terribas, i que va posar un The end inoblidable a una diada euforitzant, com si uns avions haguessin flitat èxtasi sobre tots nosaltres.
