Enginy

L'estrena de cada nova fornada del projecte Denominació d'Origen (DO) , impulsat per la Xarxa de Televisions Locals, amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals, és una alenada d'aire fresc en la graella. Més que pels resultats qualitatius, que n'hi ha de tota mena, les propostes recollides sota aquest ampli paraigua són interessants per la seva voluntat d'innovació i experimentació. I perquè suposen una plataforma efectiva per a la producció i difusió dels treballs de realitzadors independents, que assagen nous camins, aliens a les modes i a les dictadures de l'audiència que massa vegades converteixen les programacions de les cadenes generalistes en factories de productes intercanviables. Fa un mes van començar les emissions del nou trimestre amb l'estrena de vuit espais que coincideixen en la brevetat (la majoria tenen una durada de 13 capítols de 10 minuts) i en l'enginy dels autors per buscar l'originalitat superant les magrors pressupostàries.

Un dels fruits més curiosos d'aquesta nova entrega és una sèrie de ficció de caire fantàstic titulada Paradigma. Disposa d'un notable plantell d'actors, entre els quals destaquen Nausicaa Bonnín i Rosa Renom, i juga amb el misteri i la fantasia per crear una atmosfera de suspens en un context que barreja la realitat quotidiana, la d'un noi acostumat a la bona vida a costa dels pares i les drogues toves i una noia òrfena que tracta de superar el trauma de la mort de la seva mare, amb els elements sobrenaturals i les maquinacions de coloratura orwelliana. Aquesta ambició d'explorar un gènere tan punxegut com el fantàstic és la principal virtut i també el major llastre de la sèrie. Un guió que a estones resulta enfarfegat i la manca de lluentor en les solucions paranormals (aquí l'enginy no acaba de funcionar) en minven el potencial. Però continua sent interessant per la gosadia dels autors d'intentar un producte diferent i per la manca de linealitat en la narració de la història, que obliga l'espectador a abandonar la passivitat.

Més agosarada resulta encara la proposta Tan sols, un treball que explora la solitud davant i darrere de la càmera. Els protagonistes dels diferents capítols (que en aquest cas són 11) són persones amb feines solitàries, com ara un pagès que llaura els camps amb la natura i el tractor com a única companyia, o una artista escènica immersa en la preparació d'un treball individual. Per completar el cercle, el realitzador de cadascun d'aquests espais documentals també experimenta aquesta mateixa sensació perquè en ell comença i acaba l'equip tècnic que l'elabora. Una mirada interessant al fet d'estar sols, allunyada de tota vocació comercial i massiva.

En aquesta nova entrega del DO , la ficció estricta i el documental pur conviu amb programes que barregen mecanismes d'ambdós. És el cas de Talla Única, que ressegueix les peripècies d'una fotògrafa en busca de persones amb alguna singularitat; així, intenta descobrir com s'imagina el món algú que no l'ha vist mai a causa de la seva ceguesa, o com s'ho fa una parella en edat de jubilació per convertir cada dia de la seva vida en una aventura. Els caps de setmana, els programes s'emeten de manera simultània en 17 emissores locals, i 10 més els difonen en el dia i hora que més els convé, sempre en la franja de nit. També es poden veure a través d'Internet, en el web www.xtvl/do, on es pengen els diferents capítols a mesura que les cadenes els van estrenant. Val la pena fer-los una ullada perquè demostren com la televisió local pot ser una molt bona proveta per assajar nous camins en la producció audiovisual.