Arts Council català
El nou Consell de les Arts suposa la desaparició d'un manera de fer política cultural que tot just acabava de començar
Ja està. Ja el tenim. Encara que no acabi de fer el pes a ningú, i que s'hagi aprovat sense el desitjat
consens polític. Els anglesos, que en tenen des de 1949, en diuen Arts Council, però nosaltres li haurem de dir Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Les sigles serien CNCA, però esperem que imperi el sentit comú i li diguem Consell de les Arts, com si fos un diminutiu carinyós... El cas és que
comença una nova etapa en la política cultural catalana, ja que, per primer cop, una part dels diners i les decisions en aquesta matèria no dependran del govern de torn sinó d'un grup de persones,
esperem amb confiança, independents i de reconegut prestigi en l'àmbit cultural. És tota una fita.
El Consell de les Arts que ahir va aprovar el Parlament de Catalunya serà el que els ciutadans, els polítics i els governants catalans vulguin que sigui. La Llei és molt estricta en molts punts -com el de l'obligatorietat de la paritat- però en d'altres és prou ampla i ambigua com per permetre que la seva
influència vagi més enllà de la simple discussió sobre les subvencions als creadors.Dependrà, també, de la capacitat d'aquestes onze persones per fer-se escoltar i respectar.
Tanmateix, la seva creació suposa la desaparició de l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural, un organisme que aquests darrers quatre anys ha demostrat que es poden fer coses amb il·lusió,
col·laboració amb el sector i relativament pocs diners. Quasi quinze milionets que han donat perquè entitats, companyies i creadors començassin a creure que per fi algú es prenia la cultura creativa
contemporània una mica seriosament. Gran part dels seus quaranta treballadors segurament passaran a dependre del Consell de les Arts, que tanmateix no assumirà totes les competències que fins ara tenia l'Entitat, ja que organismes com el Krtú -que sorprenentment ha sobreviscut a tot tipus de polítiques i consellers- o el Centre d'Art Santa Mònica no seran traspassats. Com explica Berta Sureda, la gerent de l'Entitat fins ara, en la llarga entrevista que li fem en aquestes pàgines, el que sí es traspassarà segur són tot un seguit d'experiències, documentació i contactes que poden ser de molta utilitat als membres d'aquest consell que Josep Maria
Bricall, que en fou comissionat, volia ambiciós. Falta veure si serà valent.
