La Mercè somia en verd

"La gràcia de Barcelona no és que tingui més arbres que cap altra ciutat, sinó que siguin plàtans", escriu més endavant Enric Casasses en el seu recorregut poètic i literari pels arbres de la ciutat. I sí, el canvi de les estacions es pot viure al carrer de manera natural, tot i que potser de jardins i de parcs amb vegetació no n'estem gaire sobrats, a Barcelona, malgrat que hi ha estudis que afirmen que el verd és necessari per la salut mental dels ciutadans. Podem, això sí, anar als jardins històrics, com la Ciutadella o Montjuïc, o entrar als interiors d'illa enjardinats, contemplar un hort urbà o pujar a algun turó com el del Putget per gaudir de les vistes en verdosa tranquil·litat... També, és clar, es pot anar d'excursió a Collserola, però no està clar que això sigui ben bé un parc. L'espai públic enjardinat és una demanda cada cop més creixent que es compensa, això sí, amb el gran parc que són les platges d'una ciutat que aquest any ha volgut dedicar la seva festa major no al verd sinó al blau de la Mediterrània. D'això, del mar, dels seus secrets i perills, parlarà demà en el pregó la oceanògrafa Josefina Castellví, orgullosa de les avingudes arbrades d'una ciutat, la seva, que considera que respecta prou la natura. Serà l'inici de la festa, plena de concerts i activitats de tots tipus, que permetrà un dies de gresca abans que la fulla dels plàtans deixin els carrers orfes del verd que somniem.