"Aquest festival seria inviable fora de la Mercè"

Jordi Gratacós és el director artístic del BAM (Barcelona Acció Musical) i pare d'aquest festival pioner, aparegut quan a Espanya encara no existien tota la resta de certàmens que ara omplen l'estiu. El BAM va aparèixer l'any 1992, no només com a nou model de festival sinó com a experiència innovadora sobre com encarar, per part d'un ajuntament, l'apartat musical dins la festa major. Durant aquests 14 anys de trajectòria el BAM ha tingut nombrosos canvis, ha estat dirigit per diversos equips i ha vist créixer al seu voltant un gran nombre de festivals impulsats per la iniciativa privada. Des de fa dos anys Gratacós s'ha tornat a fer càrrec de la seva criatura, que viu una mena de refundació. El cartell de l'actual edició és una bona mostra d'aquest nou naixement del BAM.

Potser la primera definició que toca aclarir en relació al BAM és si ens troben davant d'un esdeveniment que vol ser festival, mercat o totes dues coses alhora, és a dir, si la seva voluntat és d'oferir una mostra de bandes emergents o bé si es vol afirmar com a punt de trobada de la indústria musical independent que el va veure néixer. Gratacós opina que "les primeres edicions tenien una marcada vocació de mercat, ja que el moviment dels segells i grups independents que ja funcionava a Europa tot just naixia a Espanya. Era necessari oferir un punt de trobada per a la indústria i per això a les primeres edicions hi havia una fira discogràfica. Amb el temps l'ajuntament de Barcelona va entendre que no era funció seva tapar forats a la indústria, raó per la qual es va oferir a les mateixes discogràfiques que organitzessin la fira, cosa que només van fer en una edició. L'esforç era molt important i, no ens enganyem, a les discogràfiques espanyoles no es dóna el nivell d'associacionisme propi, per exemple, de les franceses. Per això jo crec que des de fa ja anys, el BAM és un festival, una mostra de grups".

Aclarit aquest punt d'entrada, un altre aspecte que sovint ha estat subjecte de discussió és si havia de tenir lloc fora de les festes patronals. Jordi Gratacós reconeix que "durant uns anys jo era partidari de segregar el BAM de les festes, reforçar la seva personalitat i mirar de no diluir-lo en una cartell artístic més ampli propi d'unes festes majors. Ara, un cop tenim més festivals, crec que mantenir el BAM amb la personalitat que li volem donar resultaria inviable, perquè els grups poc coneguts, que són el centre de la nostra oferta, no generen diners". Malgrat haver de mantenir el BAM dins de la Mercè, Gratacós opina que "cal reforçar la seva personalitat tant com es pugui, i no estaria gens malament que la seva feina, que en definitiva projecta a fora la imatge de la nostra ciutat, es mantingués durant tot l'any".

L'aparició de molts festivals, tots ells dirigits al sector de la música independent en les variants d'electrònica i pop-rock, ha estat responsable d'un replantejament del festival, ja que no sembla assenyat que si la iniciativa privada cobreix aquest sector, la pública hagi d'incidir-hi. En aquest sentit, Gratacós acota el BAM "a la voluntat d'oferir als ciutadans de manera gratuïta els nous artistes que potser d'aquí uns quants anys puguin formar part dels altres festivals., fent una tasca de recerca que permeti conèixer nous valors". Tot i aquesta feina d'estimular la curiositat, si l'electrònica i el pop-rock ja són presents a la cartellera ciutadana, sembla que el BAM hauria de buscar nous estils no tan representats, tal com destaca el mateix Gratacós, "el BAM ha de posar l'èmfasi en grups de la Europa continental que no són habituals a cartelleres dominades pel pop-rock anglosaxó. A més a més, estils com la música ètnica o el hip-hop han anat guanyant pes a la nostra programació, tot i considerar que la oferta d'aquest estils encara no és molt nodrida a la ciutat".

Un dels problemes que arrossega el festival els constant canvi d'escenaris i ubicacions, més de 20 al llarg de la seva història, cosaqu pot desdibuixar els contorns d'un certamen que cada any canvia d'assentaments. "S'ha de considerar", indica Gratacós, "que l'ajuntament té compromisos i patrocinis que generen noves necessitats externes al mateix festival. Per exemple, aquest any tenim un escenari al davant de l'antiga fàbrica Damm, atenent al seu patrocinis i al fet que celebra 130 anys. L'Espai Movistar, que l'any vinent ja no serà disponible, és un dels nous escenaris que hem incorporat enguany. De tota manera, l'aspecte fonamental ja està definit, perquè el festival manté escenaris al centre de la ciutat, que és on se celebra la festa major, i també al Fòrum com a espai de nova creació. Pel que fa als escenaris pròpiament dits, en el futur no hi haurà gaires canvis al centre, amb la plaça de la catedral, un dels escenaris històrics del festival, la plaça Joan Coromines, substitut de l'escenari de la plaça del Rei, i finalment el de la Rambla del Raval. Una altra cosa serà el que passi al Fòrum".

Quan demanem a Gratacós que faci una petició a les autoritats que regenten la ciutat, any rere any formula la mateixa: "Que per fi es determini un model estable de festival per uns quants anys, que no estem cada edició reinventant espais i orientacions, que es cregui de veritat en el model de servei públic vinculat al festival, que el BAM no només serveixi per pagar la quota de cultura de cara als sectors més dinàmics dels joves i que la seva existència no només pugui venir donada pel seu modest cost". Ja fa 14 anys, en aquesta edició es veurà com actua el grup número 1.000 al festival BAM, que forma part de la xarxa europea de festivals Yourope i durant uns quants anys ha estat responsable de la difusió internacional de l'ambient musical barceloní a l'estranger. Ara bé, encara avui fa la sensació que el BAM és un petit miracle.