Futur cremat

Terra cremada

Antoni Mas Busquets

Quaderns Crema

Barcelona, 2006. 147 pàgines

Després de veure com l'home que de petit va córrer, jugar, créixer en un entorn rural idíl·lic, necessita, de gran, tornar-hi a viure encara que l'entorn s'hagi transformat en una patètica urbanització de cases adossades construïdes amb material defectuós; o de veure com el desequilibrat psíquic que sap que la dona li fa el salt però calla mentre va perdent la vista i pensa que això, almenys, li permetrà conservar la dona i deixar de veure com s'acaba d'ensorrar el món que l'envolta; o de viure l'experiència laboral no volguda d'una substitució en la qual la persona substituïda ha deixat de treballar per problemes psicològics que dia a dia es va veient que no són del tot aliens a la resta de treballadors; o de constatar com una vegada més la parella desapassionada i presonera, o en vies de ser-ho, constaten la despassió i la presó d'altres parelles i ho comenten amb una complicitat que sembla ignorar la pròpia situació; el lector es pot preguntar: ¿pot menar una vida sana, una vida psicològicament sana, aquell col·lectiu que s'ha venut la terra, el patrimoni, la cultura i les tradicions i ara es dedica a viure en una mena d'opulència artificiosa on tot és impostat en nom d'una seguretat que ha passat a ser molt més valorada que la llibertat? La gent se sent atreta per esplèndids paisatges que s'han de confortabilitzar i rendibilitzar al màxim encara que això els converteixi en paisatges grotescos que han perdut tot el seu encant, és a dir, la seva veritat. I aquí és on els personatges d'Antoni Mas troben el seu desequilibri i el seu punt de rebel·lia quasi amagada, quasi incòmoda. Durant els darrers 60 anys Mallorca ha perdut una riquesa cultural i paisatgística única que ha obligat molta gent, com ara els personatges de Terra cremada , a fer un esforç d'adaptació enorme, donat que, com afirma el mateix autor, un és d'allà on neix, on viu, de la llengua que parla, i si tot això ha estat pervertit és molt difícil mantenir una certa estabilitat mental.

Els personatges dels set contes de Terra cremada són bàsicament gent sense grans aspiracions, o amb la simple, però quimèrica, aspiració de viure en harmonia amb el seu entorn, i hi ha alguna cosa que ho impedeix o ho dificulta de la mateixa manera que això els maltracta la identitat perquè desapareixen els desencadenants automàtics i naturals de la memòria. Són personatges desorientats i arraconats pel nou poder, per l'home entregat a l'èxit financer a qualsevol preu, pel que es passa per l'aixella les bondats del paisatge i es lliura sense vergonya a la complicitat destructora de la construcció. Els personatges de Terra cremada podrien formar part d'aquesta mena d'escola narrativa que, a cavall d'un Villalonga que pretenia fixar en la memòria tot un món que s'esfondrava i desapareixia i d'un Moncada que reviu, també amb la voluntat de deixar-ne constància, tot un món desaparegut, malda per donar fe d'un món que l'especulació, l'obscenitat política i el borreguisme universal estan esborrant sense la més mínima inquietud de consciència. I no només els personatges, també els paisatges, els costums. També la llengua que utilitza Antoni Mas és una llengua que ja comença a formar part d'un passat, i és en aquest sentit que, molt a la vora d'un Francesc Serés, la narrativa de Mas no només fixa uns paisatges en vies de deformació sinó que fixa una llengua que durant molt de temps va ser la d'aquests paisatges i la d'aquestes actituds cremades que habiten els seus contes. Una llengua que, com la de Serés, s'articula en esplèndida i vivíssima prosa esdevenint, en molts moments, protagonista dels relats. Els contes d'Antoni Mas, d'aquesta manera, i en aquest cas des de les illes, aporten un nou capítol a aquesta riquíssima prosa que descansa sobre uns ciments lingüístics que quasi li serien suficients per configurar un paisatge que es perd. Paisatge que autors com Serés, Rosanes-Creus i el mateix Mas Busquets contribueixen a delimitar amb una llengua precisa i riquíssima i amb unes situacions i personatges que bateguen en un realisme líric precís i colpidor. Hi ha qui ho anomena literatura.