Esmena perillosa

Junts pel Sí acaba de proposar una reforma que em sembla preocupant: un canvi de l’apartat 2 de l’article 135 del reglament del Parlament. L’article citat es refereix a la tramitació d’iniciatives legislatives en “lectura única”. Aquesta expressió, pròpia del dret parlamentari, significa que es prescindeix del tràmit habitual que comporta dos debats: l’inicial en comissió i el que té lloc al final en el ple de la Cambra. En concret i en el que ens ocupa, l’apartat 2 actual disposa que les proposicions de llei signades “per tots els grups parlamentaris” poden ser tramitades en lectura única. Com que el signen tots els grups, és irrellevant quins d’ells dominen a la Mesa o a la Junta de Portaveus: tots hi estan d’acord. En aquestes condicions, la lectura única no perjudica la raó de ser dels parlaments: permetre el debat públic en el qual s’expressa el pluralisme polític que les cambres representen.

La proposta de modificació té un sentit diferent i preocupant. Si prospera el canvi de l’apartat 2, el nou permetrà que, amb l’acord de la Junta de Portaveus i el del Ple de la Cambra, un sol grup parlamentari pugui aconseguir que una proposició de llei es tramiti directament en lectura única. Si aquest grup, sol o amb el suport d’algun altre, gaudeix de majoria a la Junta de Portaveus i al Ple, pot permetre’s el luxe de prescindir de l’oposició: sense esmenes ni debats en comissió, només haurà de suportar el debat de totalitat i fer prevaler la majoria dels seus escons.

És preocupant perquè es restringeix el debat i el dret d’esmena dels diputats. S’afecta així el dret fonamental de participació, inclòs en l’article 23 de la Constitució. És cert que el Tribunal Constitucional, en la seva sentència 27/2000, planteja que l’exercici del dret d’esmena pot acomodar-se al que disposin els reglaments sobre el procediment de lectura única. Però en el nostre cas la restricció per a l’oposició és evident. Especialment greu, a més, si, com s’intueix, aquesta modificació pretén utilitzar-se per aprovar les lleis de desconnexió. I aquí s’obre un risc perillós per a la societat catalana, perquè amb aquest tipus de lectura única es retallarien les oportunitats d’expressar-se als diputats oposats a la secessió unilateral. Es redueix la legitimitat que proporcionen els debats, fet que no reforça l’impuls per saltar-se la legalitat.

Xavier Arbós és catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.