Àsia és aquí

Des de fa més de 120 anys, un drac de ferro, enroscat en ple vol, vigila el riu de gent que deambula per la Rambla. A les nits, els il.lumina amb la llum del fanal que li penja de les urpes. I, als matins, guanya en popularitat els ventalls i els murals amb motius japonesos amb què comparteix la façana de la Casa Bruno Cuadros o dels paraigües, com se'l coneix. Al rovell de l'ou de Barcelona, la decoració de l'edifici no passa desapercebuda i capta l'atenció de moltes càmeres de fotos. Una cosa tan catalana també és orient. Una metàfora que s'estén al calidoscopi demogràfic de la ciutat. Àsia està present entre nosaltres.

A Barcelona hi ha empadronats 57.666 ciutadans de 26 nacionalitats asiàtiques, que corresponen al 3% de la població. La comunitat pakistanesa és la més nombrosa entre les que viuen a la ciutat, i superen la italiana i l'equatoriana. Segons els experts, formen part de la segona generació, un moment crucial en el procés d'integració.

"En els darrers 10 anys la població originària de l'Àsia Central s'ha quatriplicat"

"El 62% dels nous autònoms a Catalunya són xinesos"

Per què van venir? Els primers asiàtics van arribar tímidament a Barcelona gràcies a l'activitat portuària. Ben aviat, l'interès va ser mutu. Les elits catalanes del segle XIX, com la resta de les europees, miraven amb curiositat els costums i l'art d'un orient llunyà. L'atenció es va centrar primer al Japó, després a la Xina i més tard a l'Índia. La fascinació, plasmada en l'arquitectura i la decoració de l'època i amb una empremta de la qual encara avui dia es pot seguir el rastre, no va tardar en convertir-se també en interès comercial. La guia Orient BCN, editada pel Museu d'Història de Barcelona, recorda com l'Exposició Universal de Barcelona el 1888 no només va ser una gran vitrina que va permetre conèixer de primera mà les cultures dels països llunyans, sinó també una roda de negocis que va fructificar amb els incipients projectes comercials amb els ports del Pacífic.

D'aquesta manera, els primers assentaments van tenir un caràcter econòmic, especialment pel que fa als sindhis que van venir de l'Índia. Després, en el cas de les Filipines, hi va haver un gran vessant de servei domèstic associat a les xarxes socials del colonialisme i de criolls rics que venien a estudiar a l'antiga metròpoli, amb el corresponent seguici de cuidadors. Als anys 20 i 30, un grup important de xinesos va fer de la venda ambulant la seva font de subsistència. Però no és fins a la segona meitat del segle XX que els llaços entre Catalunya i Àsia s'estrenyen. L'explosió té lloc a l'inici del XXI.

"En els darrers 10 anys, la població originària de l'Àsia Central s'ha quatriplicat i la del sud-est s'ha duplicat", explica Bernat Masferrer, director de l'Observatori de l'Índia i Àsia Meridional de Casa Asia. A tall d'exemple, el 2002 hi havia 6.112 pakistanesos empadronats a la ciutat. Al gener d'enguany, la xifra s'eleva a 22.342.

"Per primera vegada, els nouvinguts del Pakistan superen en nombre els equatorians i els italians [la majoria d'aquests últims són argentins amb la doble nacionalitat]. Els asiàtics han sobreviscut millor a la crisi i són els únics que continuen creixent. Però més que efecte crida hi ha un efecte ancoratge", rebla Masferrer. De fet, els pakistanesos lideren la llista de les nacionalitats que més demanen la reagrupació familiar.

Usman Hamid va fer el tràmit fa un parell d'anys. "Estar aquí sol és molt dur", explica. Aquest pakistanès de 33 anys és l'amo d'una carnisseria al Paral·lel. Va arribar fa cinc anys, després que ho fessin els seus cosins, amb els diners que li van proporcionar uns familiars que vien al Regne Unit, a través d'una xarxa complexa i centenària de préstecs i filiacions on l'única penyora és l'honor. Tots vénen del districte de Gujrat, a la zona del Punjab, com la gran majoria de pakistanesos que viuen a Barcelona. Va treballar al sector de la construcció fins que va aconseguir obrir un negoci. Ara viu amb la seva dona i els dos fills que tenen, de 4 i 6 anys. "Viure aquí és diferent, però t'hi acostumes. No m'agrada la idea que tenen molts de nosaltres, perquè ni ens coneixen", explica. Hamid viu a prop del Fòrum i es desplaça cada dia fins on treballa. I ho fa en Bicing. "La meva família és allà, però aquí hi ha més clients", justifica.

Dins del grup dels asiàtics sembla que l'estructura bàsica de petits serveis per als seus coterranis, com són els locutoris o perruqueries, els va ajudar a suportar millor la crisi i a no renunciar a arrelar-se, com s'està notant amb els sud-americans, per exemple.

En el cas dels pakistanesos, Masferrer assegura que s'estan disgregant per la ciutat, tot i que el Raval continua sent el barri amb més concentració. També estan indagant en altres activitats. "Hi ha 500 taxistes pakistanesos amb llicència pròpia a Barcelona", apunta l'investigador.

L'aportació en termes econòmics dels immigrants que provenen d'Àsia és significativa. Gaëlle Patin Laloy, responsable del programa de comunitats asiàtiques de Casa Asia, destaca el cas de la comunitat xinesa, la quarta en el rànquing d'immigració a Barcelona (15.001 persones censades). "El 62% dels nous autònoms són xinesos", explica. Segons les xifres del Ministeri de Treball, és el col·lectiu estranger més important en aquesta mena d'afiliacions a Catalunya. "Més enllà del tòpic dels tres negocis (pelleteria, restauració i tèxtil) i els basars ara tenen més presència en el món mèdic i del dret, per exemple", apunta Patin.

Encara que soni a llegenda urbana, és cert que el 70% dels xinesos que viuen a Barcelona (i a l'Estat espanyol) vénen de la mateixa zona, la comarca de Qingtian, a la província de Zhejiang. De fet, Patin explica que molts dels nouvinguts tenen Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, com a primera escala, i després es mouen cap a altres llocs. "Són solidaris els uns amb els altres, és un assumpte cultural i una exaltació de les relacions socials que anomenen Quanxi", explica. Així, la comunitat xinesa és la que presenta un nombre més alt de naixements.

Silenciosos, però no per això menys presents, són els vinguts de l'Índia, Filipines, Bangladesh, Japó i Nepal. En el primer grup, a més dels sindhis (la majoria propietaris de botigues de souvenirs) hi ha els sikhs, els més tradicionals i que es poden reconèixer perquè porten un turbant.

La històrica colònia filipina va ser durant molt de temps la que tenia més presència a Barcelona. Però des de l'any 2000 se'n va estabilitzar el nombre i ara n'hi ha 7.891 a la ciutat, segons el padró. Molts, tanmateix, tenen la nacionalitat espanyola. Tot i que inicialment era una comunitat bàsicament femenina, ara la relació és ?entre 100? de 45 homes per 54 dones.

La presència nipona (1.345) i coreana (436) és gairebé testimonial. Majoritàriament són executius d'empreses multinacionals. Segons les dades de l'Ajuntament, a Catalunya hi ha 99 empreses japoneses, que equivalen al 3% del total dels negocis estrangers. El grup amb immigracions considerable el completen els vinguts de Bangladesh i Nepal. Aquests dos col·lectius són força joves i poc estudiats. El 2002, només hi havia 26 nepalesos empadronats a Barcelona. La xifra es va elevar a 1.277 aquest any.

El mapa d'Àsia a Barcelona, però, està incomplet. No es té notícies de ciutadans de Bhutan o de les Maldives a la ciutat. Només hi ha registre d'un bhutanès el 2007 i el 2008. No hi ha maldivians a Barcelona des del 2007. Precisament aquest va ser l'únic moment en què el puzle es va completar, l'any en què el drac asiàtic va niar aquí del tot.