Un activisme possible

A les acaballes gelades de l'any 2010 difunt recentment, els més de 800 socis de l'ateneu alternatiu amb més tradició de la ciutat, Ca Revolta, han celebrat sense estar-se de res la seua dècada d'existència. Un viatge a Berlín de diversos activistes fa deu anys els va fer veure la llum. Allà van veure el futur de la nova cultura alternativa urbana.

Un espai de trobada, sense subvencions públiques ni influència de partits polítics. Un recipient on cap la comunicació i l'estímul del pensament crític. Assetjats per l'ajuntament del PP des que van obrir les portes, han mantingut el tipus. A Ca Revolta no parlen, actuen i ja anuncien connexions amb tot el País Valencià. Castelló i Alacant també es mouen.

Un ateneu com els que van funcionar durant els anys de la Segona República

Un dels seus recipients estrela és el Centre de Recursos Just Ramírez

"Intervenir en positiu, donar reespostes", és una de les idees centrals de Ca Revolta

Un centre on pogueren confluir el moviment cultural dispers i els nombrosos moviments socials que agiten de tant en tant la ciutat de València. Un espai de llibertat expressiva i artística on els creadors de tota mena pogueren produir idees i escapar de l'asfíxia cultural valenciana. Ciutat adormida, contaminada no sols pel boirum del CO2 sinó per una pseudofilosofia de menfotisme faller que separa barris i ciutadans.

Impulsar la coordinació, interconnectar ansietats i lluites. Aqueix ha estat l'objectiu que a l'inici del tercer mil?lenni es van plantejar un grup de veterans lluitadors antifranquistes, majoritàriament procedents del Moviment Comunista d'Espanya (MCE). En perspectiva i a contracorrent l'han assolit. Sortejant l'assetjament incessant del consistori de dreta que els té inclosos, per descomptat, en la llista negra. Ca Revolta ha hagut de pagar a l'ajuntament més de 60.000 euros de multes i sancions. I ací continua.

El Moviment Comunista va ser una llegendària organització popular i antifranquista especialitzada en l'agitació i la conscienciació política dels barris populars de la ciutat. Dissolta l'organització, amb la democràcia els militants van mudar a activistes i a la lluita per una nova concepció de l'agitació popular.

Al cap d'una dècada formen una xarxa de col?lectius que fan seu un espai multidisciplinari: artístic, musical, social, artesà. Qualsevol dia de la setmana, a les àmplies estances de Ca Revolta, poden estar reunits obrers de la Renfe contraris a l'AVE, un grup de xicotes que estudien serveis socials o els actors d'una companyia de teatre de carrer.

"Aquesta casa està oberta a totes les mogudes", sentencia Enric Valero, àlies el Gat, un dels veterans, "és un recipient amb molts continguts. Facilitem el funcionament de col?lectius temàtics, sobre territori, antiglobalització..., etc. Un ateneu, en suma, com els que van funcionar durant els anys de la Segona República".

El seu objectiu és una nova visió de la mobilització ciutadana. Fer xarxa, diuen, i no es queden en les paraules. De vegades organitzen accions ben sonades. Com el dia que es van concentrar més de dos mil activistes davant de la seu del PP d'Elx per protestar per la seua política de destrucció sistemàtica del litoral, de convertir el territori del País Valencià en un negoci. El Gat, amb el seu barret ben collat al cap, sentencia en l'entrevista que "l'objectiu és anar acumulant forces i pensament crític".

Per això han contribuït a crear En moviment, una iniciativa que no vol ser una coordinadora nova de col?lectius ja existents com els Salvem, ni s'assembla gens als sindicats i als partits polítics. És un intent de reinventar un activisme urbà eficaç. Més enllà de l'anquilosat i jeràrquic sistema dels partits de les esquerres, els homes i les dones de Ca Revolta s'esforcen a demostrar que l'única cosa útil per a combatre el sistema injust és treballar més que per disciplina, com els partits, per convenciment. Mobilitzar persones per coses concretes. No oferir peixos, sinó ensenyar a pescar.

Edifici comprat bitllo-bitllo per una cooperativa d'activistes, després d'anys de brega i amb el suport de la il·lustració indígena, aquell incert 2000 es va donar el tret d'eixida. Cristina Piris, Josep Vicent Marqués, Rafa Xambó, Ernest Garcia, Carles Dolç, Marc Granell, Alfons Cervera, Virgili Latorre, Toni Canet..., un ram de cineastes, sociòlegs, arquitectes, escriptors, juristes, va donar la cara des del principi en defensa d'un kultturcentrum a la manera holandesa. Llavors ni tan sols existia el Centre Octubre, un altre dels grans referents de la dissidència heterodoxa del País Perplex (Marqués).

No és casual que un dels seus recipients estrela siga el Centre de Recursos Just Ramírez, que serveix per a trenar iniciatives i vincular col·lectius que lluiten en la mateixa direcció. Just Ramírez, difunt fa uns anys, ha estat un dels líders ciutadans més emblemàtics que ha tingut aquesta ciutat. El seu paper en la creació de la Junta Democràtica que va unir els partits antifranquistes a l'inici dels setanta i va accelerar la caiguda del règim va ser essencial. Lúcid arquitecte, era un home de consens. Un líder de masses genuí, un comunista somrient amb qui era impossible enfadar-se. Hauria de tenir una plaça o un jardí amb el seu nom al barri d'Orriols-Torrefiel. Durant els setanta, hi havia barris dormitoris sense enllumenat, jardins ni asfaltat, considerats com a ravals pels ajuntaments feixistes de l'època. La lluita incessant de les associacions de veïns va accelerar el canvi.

Al cap de trenta anys aqueix moviment veïnal (que va impedir barbaritats franquistes com la destrucció del barri del Carme per a prolongar l'avinguda de l'Oest o la construcció de carreteres al vell llit del Túria) ha desaparegut. En el seu lloc hi ha els col·lectius ciutadans de base que lluiten per salvaguardar la seua ciutat i cultura.

Dinamitzar, diuen els portaveus de l'entitat, dinamitar valors vells. Maria José, activista de Ca Revolta, rebutja la utilitat de publicar fullets ni premsa. "Començar a fer faena. Ajuntar col·lectius dispersos per a oferir una alternativa política als problemes que té la ciutat. Intervenir en positiu, donar respostes".

Arriba al local un grup de xicotes d'aspecte indie, vénen per ser jurat d'un concurs de vídeos. Arantxa, la més jove, interpel·lada pel reporter, respon contundent, i les seues paraules demostren fins a quin punt les noves generacions han entés el missatge de Ca Revolta: "La clau és reviure les relacions humanes que s'han perdut. Reviscolar els impulsos que bullen en la colla per a la cooperació. Cal desutopitzar".

Els homes i les dones de l'edifici del carrer de Santa Teresa, Ca Revolta, continuen sembrant. Siguem realistes, demanem l'impossible.