Els salats valencians de Mallorca

Carme Femenia recorda que generació rere generació li han explicat que els seus avantpassats "són de raça mallorquina". Són valencians d'origen mallorquí que recalaren a les comarques valencianes buscant terres i faena, vingueren arran de l'expulsió dels moriscos i durant anys han conservat la seua llengua, la seua cultura i alguns costums. Però també patiren burles i rialles per part dels autòctons que notaven estrany el seu accent salat, com recorden les persones majors de Tàrbena. La gent de Bolulla es referia a ells com "ja vénen les estafarreres parlant de sa", en referència a l'article salat que conserven encara. Però això ha canviat, d'uns anys ençà, i gràcies a diferents investigacions i a un procés de recuperació de la memòria col.lectiva aquests valencians mallorquins n'estan orgullosos, saben d'on vénen i volen mantenir la seua cultura. "Partien del desconeixement i de l'oblit", assegura el periodista Juli Esteve, referint-se als descendents d'aquells mallorquins que fa quatre segles recalaren a les valls d'interior, aprofitant el buit deixat pels moriscos, per poder treballar i conrear un futur millor.

"Nosaltres volíem el protagonisme per a la gent del poble", diu Sergi Tarín

Els últims anys, Tàrbena ha pogut recuperar la seua història"

Les investigacions de Josep Costa van ser estimulades per Vicenç Rosselló

De tot això, i amb testimonis dels protagonistes d'aquesta història, parla amb tots els detalls el documental Valencians de Mallorca, elaborat per InfoTV, amb guió de Sergi Tarín. "És un documental amb molt de sentiment, per a ells el tema de l'origen era una mena d'estigma", admet el guionista.

El documental, que s'estrena demà divendres a les 19.00 a la Casa de Cultura de Dénia, analitza un episodi històric pràcticament desconegut fins als anys 80 i del qual ara es commemora el quart centenari: la repoblació, amb milers d'immigrants mallorquins, de molts pobles de la Marina, la Safor i el Comtat, que havien quedat buits després de l'expulsió dels moriscos, el 1609. Amb una edició acurada, i una ambientació històrica ben encertada, comença recordant que el 1610 els ports de Mallorca viuen un degoteig de gent que abandona sa casa. Són llauradors ofegats pels deutes, hi ha molta gent i poca collita de blat.

L'expulsió dels moriscos dóna una oportunitat, el Regne de València ha perdut un terç de la seua població i necessita urgentment mà d'obra. De Margalida, d'Artà, de Llucmajor, de Manacor, de Pollença arribaren milers de persones per poder menjar i viure. "Per a un pagès una promesa de terra i feina era una benedicció, i molts, que no havien posat mai un peu en un vaixell, agafaren la família i marxaren", explica en el documental Antoni Mas, professor d'història medieval a la Universitat de les Illes Balears. "Aquest tema ha estat poc investigat perquè els historiadors s'estimen més les aventures dels reis i monarques, però nosaltres volíem el protagonisme per a la gent del poble", explica Tarín.

La recuperació col.lectiva d'uns orígens

El documental trau també a la llum tota l'herència deixada per aquells colons, encara hui ben visible en la parla, ja que mantenen l'article salat, per exemple en dir sa taula. També se'n conserven nombrosos cognoms ?la meitat dels noms del cens d'alguns pobles són mallorquins? i la toponímia, com pot ser la bassa de Sineu a la marjal de Pego-Oliva, recorda aquell passat mallorquí. Una influència que s'estén a les tradicions o a les festes. D'aquest tema, se n'ha parlat i s'ha publicat molt, però aquest nou documental incideix en alguns aspectes menys coneguts, com és, per exemple, l'endogàmia entre aquests immigrants a l'hora de casar-se o, al mateix temps, la tria de noms valencians per als fills, com Vicent o Empar, per a intentar esborrar el seu passat i procedència illencs.

Els mallorquins ocuparen terres de les valls d'interior, abandonades pels moriscos; allí van cultivar els arbres i els cereals. Però amb el pas del temps arribaren les complicacions, uns quants acabaren exercint de bandolers i la majoria començaren a patir mancança econòmica a causa de la fragmentació de la terra heretada. Els fills d'aquells mallorquins van patir per poder pagar els elevats tributs al propietari de la terra. Cada generació tindrà una extensió de terra més reduïda i, en conseqüència, els guanys també minvaran, però els tributs es mantindran, amb la qual cosa el malestar dels llauradors augmentarà, i rebutjaran clarament els privilegis dels nobles. Aquest panorama va anar calfant l'ambient social que desembocà en la segona Germania del 1693, encapçalada en alguns pobles per descendents de mallorquins, una revolta apagada, però que després rebrotà amb les guerres de Successió i la del Francés. El territori valencià fou l'exponent del rebuig als privilegis dels nobles.

La mallorquinitat de Tàrbena i la Vall de Gallinera sempre ha estat ben coneguda, però no ha estat fins a les investigacions de Josep Costa, estimulades per Vicenç Rosselló i publicades el 1978, que no s'ha sabut que també hi hagué assentaments importants de mallorquins en llocs com Xaló, Llíber, Bolulla, Gata, Pedreguer, l'Atzúvia, els Poblets, la Rectoria... i molts més.

El documental, en un capítol introductori, evoca aquell descobriment, ampliat la dècada passada amb els treballs d'Antoni Mas, Joan Lluís Monjo i Josep Mas. Un segon capítol explica els detalls de la colonització, que s'estén durant tot el segle XVII. Finalment, l'últim capítol recorre els pobles més mallorquins de la Marina i presenta quina és l'empremta balear encara vigent, i les restes d'aquest passat en el parlar, en la gastronomia o en els costums. I hi ha una menció especial a Tàrbena, l'únic municipi que conserva el 'parlar de sa' dels repobladors i que per això ha estat sotmés tradicionalment a la burla dels pobles veïns. Els últims anys, en canvi, Tàrbena ha pogut recuperar la seua història i els tarbeners proclamen amb orgull aqueixos orígens. "Ara emociona que passen de la vergonya a l'orgull de ser com són", afirma Juli Esteve. "Ells han lluitat pels orígens, per la memòria i per conservar la seua dignitat", afig el guionista.

El guió i la direcció de Valencians de Mallorca corresponen a Sergi Tarín i Juli Esteve, i la imatge i el muntatge a Esther Albert i Antoni Arnau. El treball, que s'ha estés durant 10 mesos i ha costat 65.000 euros, s'ha dut a terme per iniciativa de la Mancomunitat Cultural i l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta i en coproducció amb IB3, la Televisió de les Illes Balears. Hi han participat també el Govern Balear, el Consell de Mallorca, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, les universitats de València i d'Alacant i un total d'onze ajuntaments mallorquins i valencians, a més d'algunes empreses i fundacions.

Valencians de Mallorca s'ha rodat en alta definició (Full HD). La versió per a DVD, que eixirà a la venda pròximament per 15 euros, a més a més va acompanyada d'un total de 14 extres dedicats a la parla de Tàrbena, Bolulla, Gata, Pedreguer i Xaló i a diverses manifestacions culturals i festives dels pobles repoblats i també de Santa Margalida, la vila mallorquina d'on provenen una bona part dels actuals habitants de Tàrbena i Xaló. El documental acaba amb el testimoni d'Inés Soliveres, una xica que ha conegut un xic de Mallorca, amb motiu de l'agermanament dels dos pobles, i s'hi ha casat; ara viu a les Illes i conclou "estic com a casa, no hi ha diferència ni amb la gent ni amb l'estil de vida". La història al revés.