Un nou abordatge comunitari per als problemes de salut mental
Preservar i enfortir la salut mental de la ciutadania és una tasca col·lectiva i s’ha d’abordar amb amplitud de mires i perspectiva comunitària. Aquest és el principi rector del Pacte Nacional de Salut Mental promogut per la Generalitat de Catalunya. Un programa de país, orientat al futur, i que està donant enguany els seus primers fruits tangibles

Els problemes de salut mental no són signes de debilitat de caràcter ni motiu de vergonya. No tenen per què convertir-se en un estigma social ni un tabú. Aquest va ser un dels missatges centrals que el Govern de la Generalitat de Catalunya va voler difondre entre la ciutadania el passat 10 d’octubre, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental. Les últimes dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) mostren que, tot i la millora registrada en el últims anys, encara són un 22,1% els catalans que pateixen trastorns o problemes de malestar emocional.
Davant l’alta prevalença de les afeccions d’aquest tipus, el departament de Salut assumeix, segons expliquen els seus portaveus, que encara “hi ha molta feina a fer” i que cal avançar en un nou abordatge d’aquesta problemàtica. Això passa pel ple desenvolupament, a partir d’enguany, del Programa per a l’aplicació del Pacte Nacional de Salut Mental, que es va aprovar a finals de 2024. El pacte vol completar la transició d’un sistema més aviat reactiu, “molt centrat en els recursos i en la seva organització i funcionament”, a un altre “més flexible”, que doni prioritat a la prevenció i la promoció, i orientat a promoure els canvis per millorar la salut mental i el benestar de la població.
El programa HENKA d’escoles resilients pretén augmentar el benestar emocional i la resiliència dels adolescents catalans, prevenint així de manera activa els trastorns mentals que puguin patir tant en aquesta etapa com més endavant
Fonts del departament expliquen que la majoria de les actuacions tradicionals arriben quan els problemes ja s’han manifestat, deixant, en alguns casos, cicatrius emocional difícils de guarir o reconduir. En conseqüència, cal incrementar els nivells de proactivitat i “treballar abans, des de l’escola, l’entorn comunitari o els centres laborals”. L’objectiu últim és donar eines a les persones per a reforçar la seva capacitat de resposta emocional al llarg de tota la vida, començant per la infància.
Joves resilients, professionals amb formació avançada
Una mostra d’aquest nou abordatge institucional que està en procés d’aplicar-se de manera cada cop més sistemàtica és el programa HENKA d’escoles resilients. Es va llançar per primer cop coincidint amb l’arrencada del curs escola 2023-2024 i ha arribat des de llavors a un total de 154 centres educatius i més de 15.500 alumnes de Primer i Segon d’ESO. HENKA pretén augmentar el benestar emocional i la resiliència dels adolescents catalans, prevenint així de manera activa els trastorns mentals que puguin patir tant en aquesta etapa com més endavant.

Un altre focus important té a veure amb l’elaboració per part de l’executiu autonòmic d’un nou Pla de prevenció del suïcidi, continuació i ampliació de l’actual, implementat a Catalunya entre 2021 i 2025. Amb el lema #TriaLaVida#, el pla vigent ha contribuït a reduir el 2024 un 15% la mortalitat per suïcidi, millorant per primer cop les xifres anteriors a l’esclat de la pandèmia. El seu desplegament ha estat dut a terme per una comissió transversal amb representació de professional d’interior, justícia, drets socials, educació, feminismes o territori. A banda de tot això, aquest full de ruta ha servit de base a quatre campanyes informatives i ha permès que més de 12.500 especialistes sanitaris i d’altres perfils rebessin formació específica sobre com detectar senyals d’alarma o assistir adequadament a persones amb impulsos suïcides.
Els front obert són múltiples i abasten àmbits ben diversos. En l’actual legislatura, la Generalitat ha format a 3.400 professionals dels equips d’atenció primària (EAP) per millorar la seva capacitat de resposta en casos de trastorns mentals no greus. S’ha reforçat la tasca dels 376 referents de benestar emocional que formen part d’aquests equips i s’han introduït nous recursos de salut digital, com la plataforma de detecció de símptomes de depressió i ansietat que ha dissenyat l’Hospital Clínic amb l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).
Estades més curtes, atenció més humana
Pel que fa als hospitals psiquiàtrics, s’ha iniciat un projecte pilot per evitar els ingressos de llarga durada. Està centrat en cinc municipis, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Reus, Martorell i Cornellà, i ha servit per evitar els ingressos innecessaris de fins a 99 pacients, als que s’han ofert alternatives de tractament a la seva comunitat. Aquesta línia de treball implica reforçar els equips assertius comunitaris, que han passat de cinc a deu. En paraules del departament de Salut, els hospitals psiquiàtrics “no són llocs de vida”, i s’ha de fer els possibles per garantir que els pacients de salut mental no passin en ells més temps del compte.
Altres actuacions relacionades amb el nou abordatge són el canvi de filosofia de treball i funcionament general que s’està produint als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) o els programes de formació a formadors que estan rebent una cinquantena d’entitats proveïdores de serveis de salut de tot el territori. En aquest últim cas, s’apliquen els principis dels Quality Rights (QR), és a dir, el dret de la ciutadania a una atenció de qualitat, més humana i empàtica. També s’està treballant per introduir al sistema un nou protocol de Planificació de Decisions Anticipades que, més que una eina clínica, s’espera que sigui l’inici d’un canvi cultural.

Fonts del Govern recorden que el 80% dels factors que determinen la salut dels catalans estan fora del sistema sanitari, un percentatge que és encara superior en el cas de la salut mental. Es tracta, en definitiva, de problemes sanitaris amb una molt marcada dimensió social. I això requereix una resposta també comunitari i d’ampli abast, amb una governança intersectorial i multifactorial, adaptada a les veritables dimensions del repte que s’ha d’assumir. En última instància, el departament de Salut considera que s’ha de treballar per “una societat més inclusiva, compromesa amb la justícia social, els drets de les persones i l’atenció als col·lectius més vulnerables”. Aquest és l’objectiu del Pacte Nacional de Salut Mental i de les accions derivades d’ell.