_
_
_
_
teatre
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

‘Prosopopeya’ al Teatre Lliure: El jo, la identitat, la màscara

La nova obra de Pablo Macho Otero després de ‘A fuego’, acabada d’estrenar a Barcelona, és una proposta curta que s’acaba allargant

Prosopopeya al Teatre Lliure
Escena de l'obra 'Prosopopeya'
Oriol Puig Taulé

Pablo Macho Otero és un jove creador a qui li agrada escriure en vers, una raresa com qualsevol altra. Després d’Enterrando a Dodot, Loco Amoris i A fuego, el dramaturg i actor debuta al Lliure amb la seva companyia, La Bella Otero: el nom de ballarina de la Belle Époque descriu a la perfecció l’esperit viejoven de Macho. Prosopopeya, amb direcció d’Emma Arquillué i ell mateix, és el segon text de la nova col·lecció Llum de Guàrdia, editada per Comanegra i el Lliure. Celebrem des d’aquí que Julio Manrique hagi decidit tornar a publicar textos teatrals.

L’Espai Lliure es converteix en un taller d’escultura (escenografia de Yaiza Ares): taula de fusta, grans finestrals, fluorescent, bustos i guix. Pablo Macho fa el paper d’escultor/orador i ens ofereix una reflexió sobre el jo, la identitat i la màscara. Tal com passava a A fuego, la cosa comença com una conferència performativa, una xerrada informal amb l’intèrpret adreçant-se directament al públic. El text, escrit en castellà en octosíl·labs i hendecasíl·labs, és totalment rimat, i de vegades es comenta a si mateix en to juganer. Prosopopeya ens proposa que el món és un cervell, i parlant de neurones, persones i personatges ens explica la història de Narciso Prosopopoulos per, de propina, deixar-nos anar una classe de mitologia grega. Hefest, Afrodita, Ares, Narcís o Eco surten a la palestra en forma de màscares en blanc i gris: algunes són tan semblants que a estones es fa difícil distingir-les i seguir la història.

Macho Otero no està sol a l’escenari, l’acompanyen dues ombres: l’una és cos (Arnau Comas), l’altra és música (Santiago Aguilera), i els seus rostres estan coberts amb una mitja negra. L’autor continua, en certa manera, parlant dels mateixos temes que a A fuego, però aquí el vers no vola tan amunt i el didactisme acaba convertint l’obra en una classe de secundària amb massa informació. (Un dia ja parlarem de la tendència del nostre teatre, que cada dia sembla més estar adreçat a un públic adolescent). Prosopopeya és una proposta curta que, és una pena, s’acaba allargant, una cosa que no desitgem a cap muntatge. “Ponte la máscara, la máscara”, cantava la Marisol el 1964. La gran Pepa Flores ja sabia, fa seixanta anys, que tot l’any és carnaval.

Prosopopeya. Text: Pablo Macho Otero. Direcció: Emma Arquillué i Pablo Macho Otero. Intèrprets: Santiago Aguilera, Arnau Comas, Pablo Macho Otero. Teatre Lliure, Barcelona. Fins al 9 de febrer.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Oriol Puig Taulé
Oriol Puig Taulé (Sabadell, 1980) es crítico y cronista de artes escénicas. Es licenciado en Historia del Arte y tiene un Máster en Estudios Teatrales por la Universidad Autónoma de Barcelona. Coordina la sección de teatro y danza del digital cultural 'Núvol', y lo encontraréis en los escenarios más insospechados
Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_