‘Les mans’ a La Villarroel: Ego, feina, amor
El dramaturg Llàtzer Garcia presenta una parella guapa, talentosa i aparentment exitosa amb una relació on conviuen el penediment, la gelosia professional i la culpa
Quan el dramaturg Llàtzer Garcia escull un tema, sempre arriba fins al final. La família a La pols o Els nens desagraïts, el pas de la joventut a la vida adulta a Al final, les visions o Els somnàmbuls… Gran cinèfil, la seva passió pel setè art s’ha traslladat en propostes com Johnny & Vienna o en la direcció de Breu introducció al western. En aquesta ocasió, l’autor ens parla d’amor i de feina. Quan barregem una relació sentimental amb una de professional sempre n’hi ha una que surt perdent, i a Les mans Garcia ens presenta una parella guapa, amb talent i aparentment d’èxit.
La Paula és una jove directora que està rodant la seva primera pel·lícula: una història inspirada en la relació amb el seu nòvio, l’Isaac, que també n’és el protagonista. La persona que inspira una ficció és la més encertada per protagonitzar-la? Raquel Ferri i Ernest Villegas interpreten amb passió aquesta parella que s’estima de manera imperfecta, on l’amor conviu amb el penediment, la gelosia (professional) i la culpa. Acomiadar algú no és mai fàcil, però encara ho és menys quan resulta que és la teva parella i és el teu projecte més personal. Els egos, el narcisisme i les inseguretats pròpies dels artistes es barregen amb la salut mental: no arribem a saber què li va succeir a l’Isaac en el passat, però el seu present ens en dona força pistes.
Sílvia Munt dirigeix amb tacte i ofici aquesta proposta molt despullada, que té lloc en una elegant casa de muntanya (tocadiscos, fusta, ciment) que és alhora refugi i presó, com passava a Anticrist (Lars von Trier, 2009). Els dilemes ètics de fer servir material real per construir ficcions s’uneixen a la diferència d’edat i als rols de poder que hi ha entre una directora i un actor. De qui és una història, de qui la viu o de qui l’explica? L’obra comença d’una manera una mica abrupta i en un primer moment costa endinsar-se en la intimitat de la parella, però a partir de la segona meitat el text funciona com un rellotge. Els drets morals també existeixen, i el vampirisme pot ser una forma de creació artística. I no s’ha d’oblidar mai: els pares acostumen a ser els nostres crítics més despietats.
Les mans
Text: Llàtzer Garcia
Direcció: Sílvia Munt
La Villarroel
Fins al 4 d’agost
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.