Torna ‘Cites’, una de freda i una de calenta

Vuit anys després de la primera temporada de Cites, TV3 en va estrenar dilluns una de nova (un molt bo 20,1% d’audiència la primera nit). Una sèrie que es pot veure íntegra a Prime Video. I els arguments a favor i en contra poden repetir-se vuit anys després. Hi ha correcció narrativa i una magnífica tria d’actors, però es troben en què, llevat de determinats episodis, no han d’interpretar una història. Amb prou feines han de sostenir una anècdota. Quan la sèrie intenta construir un argument guanya atractiu en casos molt concrets. El problema és quan accentua el caràcter de comèdia (hi ha comèdies que acaben malament). Els actors, llavors, haurien de tenir molt present que, malgrat tot (la inversemblança, el tòpic, diàlegs de fireta), han de fer veure a l’espectador que es creuen els personatge i les seves inconsistències.

Cada episodi explica dues històries, menys el darrer, que dedica els tres quarts d’hora a desenvolupar una única trama. Incomprensiblement es dona el doble de llargària a una història on els prolegòmens per reconstruir una parella són llarguíssims i hi ha tantejos banals. I al cantó d’això o de situacions artificioses, hi ha episodis brillants. Dos ho són particularment. Abi i Murall, on la noia es troba que el seu match de Tinder li diu que està en un bucle sense sortida com el personatge de Bill Murray a Atrapat en el temps. L’elaboració d’aquesta simulació d’ànima cinematogràfica i el seu sosteniment amb dedicació i enginy (esplèndid Iván Massagué) sabent que no enganya a ningú... segurament convenceran la noia (esplèndida Belén Cuesta) malgrat advertir l’enorme, divertida, entabanada que ell ha volgut construir. A Alba-Josep/Javi-Dani trobem un quartet de personatges i d’actors (Andrea Álvarez, Pol López, Alejo Sauras i Pep Amorós) defensant una història diferent, tendra sense ser ploramiques.

Hi ha un tercer element omnipresent, les panoràmiques sobre una Barcelona preferentment nocturna, que semblen les de Crims. Ha estat Amazon qui ha volgut afegir al títol el nom de la ciutat, Cites Barcelona. Un indici clar sobre l’èxit de la marca.

La participació d’Amazon Prime ha fet que l’idioma principal de la sèrie sigui el castellà. TV3 ha introduït una minsa quota de català. A l’hora de veure-la per TV3, l’espectador pot triar la versió doblada al català, l’habitual per espectadors amb determinades discapacitats i la versió original. El problema és que el doblatge, sorprenentment postís i maldestre, expulsa cap a l’alternativa del canal dual, però, dilluns, aquesta alternativa presentava greus deficiències sonores i algunes escenes es feien inaudibles per culpa d’un soroll invasiu. A Amazon Prime, al marge de poder triar un subtitulat amb les llengües peninsulars, l’àudio ofereix una versió on les escenes originalment en català són doblades al castellà i una segona versió, que anomenen “català”, on es respecta l’insignificant presència d’aquest idioma. Les xarxes van plenes de lamentacions i la direcció argumenta que aquesta decisió en funció del pes de cada productor participant s’ha de mirar com una projecció, encara que sigui subalterna, del català a altres mercats audiovisuals i no com una intromissió del castellà. El debat sobre la conveniència del doblatge en productes per a adults s’haurà de fer tard o d’hora.

Aquesta sèrie torna en un moment que sembla que el ‘gènere cites’ està viu. A la nova vuitena temporada d’Inside 9 (Filmin), no tan agraciada com les anteriors, trobem un episodi sobre una aplicació de cites-flaix on es juga totalment amb els prejudicis que pot tenir l’espectador sobre qui pot ser l’assassí en sèrie. I si els espectadors volen un exemple d’artefacte lleuger -no cal ser shakespearià per ser digne-, divertit, entranyable, amb unes situacions senzilles, amb els estereotips ben jugats en la construcció del relat i les seves anades i vingudes...vegin L’illa deserta a la Villarroel. Marc Artigau, Miki Esparbé i Maria Rodríguez aixequen un entreteniment amb traça. Vegin i comparin.