El meteorit Juana Dolores impacta a TV3

Juana Dolores pot cantar en una performance a l’Antic Teatre Soy minero i posar-li una ràbia tan gran a la interpretació que la cançó agafa un sentit que no té res a veure amb les versions ensucrades, de folklore encoixinat, d’un miner que no maleeix la seva sort. Dolores s’estima més agafar el miner a qui “nada le espanta” i proclamar-ho ben fort. Aquesta Juana Dolores enrabiada, més que mai, va fer una intervenció inesperada al Mes324 de Xavier Grasset. Si tot allò que va dir a TV3 ho hagués dit a la darrera actuació que va fer, posem per cas, a Temporada Alta -llevat de desitjar la mort d’un polític, manifestació inacceptable es digui on es digui-... no n’estaríem parlant. Però ho va fer a TV3 on, precisament, un dels subjectes de la seva radical amonestació, una catilinària sense indulgències, van ser l’emissora i els seus professionals. El que li dona força al discurs de Dolores, al marge del grau de raó que pugui tenir o no, és haver-lo fet on va el va fer.

La poetessa va defensar que s’havia de desmuntar la catalanitat organitzada per les classes dominants del país. Van rebre des de Junts fins a la socialdemocràcia. Unes classes, per cert, a qui Dolores els va fer gràcia quan va publicar Bijuteria perquè veien una xarnega integrada, independentista. I ara ja no els cau bé. A les xarxes, naturalment, hi ha qui s’alegra d’haver pogut escoltar a TV3 tot el que va dir Dolores i qui la menysprea sense pal·liatius.

Grasset, acostumat a la pau i l’ensabonada en aquest racó literari del seu programa, tenia un qüestionari per parlar amablement del darrer llibre de Dolores (Rèquiem català, i si una nació desfilant per una catifa vermella). El mateix periodista ho ha reconegut a Planta Baixa: no s’esperava aquella tempesta. De fet, va intentar seguir el seu qüestionari i fer lleus correccions a les paraules més irreverents o dures, però la convidada el va esborrar. Va tenir, això sí, l’elegància de deixar-la dir sense tallar-la, cosa que hauria estat un escàndol majúscul, més gros que el que ara es fabrica a les xarxes amb el contingut de l’entrevista.

A Dolores li havien canviat el dia de l’entrevista -cosa que, no sé per què, li semblava sospitosa- i ara es celebrava el dilluns post electoral. I va arribar decidida a parlar com a militant, d’una militància que no se sent a TV3, i no com a escriptora -li era indiferent que un meteorit ensorrés una llibreria amb els seus llibres. Precisament, per la seva conducta civil, va dir, pateix ostracisme. Va denunciar que els periodistes, i particularment TV3, “amagueu la correlació que hi ha entre vot i renda” i va criticar que “no parleu en campanya de temes tan crucials com la salut”. I va fer responsables als periodistes de TV3 i als directors, que haurien de dimitir, que TV3 no faci la feina que ha de fer. Es podrà dir que Dolores va fer uns enunciats -marxistes?- directes, senzillets, amb ànim pirotècnic. Però després d’escoltar tant de temps sense queixa tants discursos simples, formularis, de camuflatge de la realitat...ara es trauran tots els retrets que no s’han fet a altres per castigar l’entrevistada? Si coneixeu l’escriptora convindreu que la dolenteria més grossa que es pot dir sobre la seva intervenció és que ho va fer per promocionar de manera cridanera el seu llibre.

Dolores, al seu darrer llibre,  escriu que “nosaltres/ poetes, líders, amants,/ som entre les runes d’una festa a palau/  amb l’orgull ferit/ de/ tots els homes d’aquest món/ orfes d’amfitrions dignes de la seva pàtria/ covards/ defensors/ sense/ llenguatge/ perquè/ hem renunciat al sentit/de/ la/ identitat/nosaltres, poetes, líders, amants, hem malversat/ espasa/ i / escut/”. Dolores dibuixa uns poetes i líders que només fan servir serpentines i confetis. I si està enfadada sapigueu que és, com escriu al llibre, perquè aquesta nació que la fascina mai no és prou bonica ni prou justa.

¿Tan terrible és el que va passar dilluns a TV3? Seria saludable que passés en més ocasions.