L’AMB projecta la Barcelona metropolitana del futur

Jordi Sánchez, vicepresident de Polítiques Urbanístiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), descriu el PDUM com l’instrument per pensar la metròpolis del futur i “posar les bases per a la seva transformació”. Amb la seva aprovació inicial, que acaba de produir-se, es dona resposta a “un pacte de govern recollit en el programa d’actuació metropolitana del mandat 2019-2023″.

Sánchez destaca que el pla acabat de presentar és una ferma aposta per “un model metropolità en xarxa, policèntric i nodal, que fuig de la dinàmica centre-perifèria que havia condemnat a molts barris i municipis a ser la porta de darrera de la gran ciutat”. Aquesta voluntat d’articular el territori sobre bases noves ve complementada per un model urbanístic “sostenible, compacte i que no sigui depredador de territori, sinó regenerador d’allò que ja s’ha construït”.

Jordi Sánchez, vicepresident de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, diu que el PDUM és una ferma aposta per “un model metropolità en xarxa, policèntric i nodal”.

El nou full de ruta renova i deixa enrere el Pla General Metropolità de 1976 i desenvolupa els eixos i la visió estratègica de la planificació en curs fins ara més recent, el Pla Territorial de Barcelona (PTMB), que va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya l’agost de 2010. Els treballs de redacció del PDUM van començar l’any 2015. Un primer esborrany va rebre el vist i plau de Consell Metropolità el 26 d’abril de 2019, obrint així un període participatiu i d’informació pública que es va allargar fins el 31 de gener de 2020 i va permetre recollir les aportacions dels ajuntaments concernits i més de 2.000 suggeriments i propostes per part de persones físiques i jurídiques.

Una resposta adequada als grans reptes globals

El PDUM pretén ser una finestra oberta a la Barcelona metropolitana de 2050, que es preveu, segons fonts de l’AMB, “regenerada, policèntrica, renaturalitzada i cohesionada”. Entre el objectius del nou model que es proposa destaquen el reforçament de la solidaritat metropolitana, “la millora de l’eficiència del metabolisme urbà”, el foment d’una mobilitat activa i sostenible basada en un replantejament de les actuals infraestructures, l’impuls de la competitivitat i sostenibilitat de l’economia territorial o l’afavoriment de la cohesió social mitjançant “l’habitatge, l’espai públic, els equipaments i el transport públic”.

En paraules de Xavier Mariño, director de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, “calia una renovació del plantejament metropolità i per això s’ha promogut la redacció del Pla Director i la seva aprovació inicial”. Amb aquesta nova eina d’actuació, el territori podrà “donar respostes a reptes de caràcter global com ara el canvi climàtic, la disrupció tecnològica, la transició energètica o les noves demandes socials i econòmiques”. Al seu torn, Mireia Peris, cap del servei de redacció del PDUM, destaca que el document inclou propostes i línies d’actuació sobre quatre grans eixos: “Posar en valor la matriu biofísica i el serveis ecosistèmics del territori; garantir un nou policentrisme basat en avingudes metropolitanes i corredors verds que li donen suport; potenciar l’habitabilitat, qualitat i cohesió dels teixits urbans tant residencials com econòmics, i potenciar l’eficiència i la sostenibilitat de les infraestructures”.

Menys vehicles privats, més cohesió i zones verdes

Entrant en el detall de les propostes concretes, el Pla aposta per reduir a la meitat l’ús de vehicles privats a l’àrea metropolitana. El 2050 es preveu que el 50% dels desplaçaments es facin a peu o en bicicleta i un 30% es realitzin en transport públic. Per fer-ho possible, es planteja el desenvolupament d’una xarxa de transport cada cop més intermodal recolzada en la construcció de deu gran avingudes metropolitanes que sumarien una extensió total de 240 kilòmetres. Pel que fa a l’ampliació i reequilibri del parc residencial, es preveu la creació de més de 120.000 habitatges assequibles i estables abans de 2050.

El Pla identifica més de 80 àmbits d’oportunitat (AOM): àrees urbanes amb necessitat de transformació ubicades a llocs estratègics

Per últim, el full de ruta prioritza la protecció dels espais natural i agraris de la metròpolis, per preservar el seu valor ecològic i potenciar el seus efectes positius sobre la salut i el benestar de la ciutadania. Per tal d’assolir aquests objectius, es proposa una nova política d’infraestructures verdes i blaves basada en quatre principis rectors: la preservació dels espais oberts, la recuperació de l’activitat agrària, la millora del cicle integral del aigua i la creació d’una nova xarxa de parcs i eixos verds que integrin la natura a la ciutat.

CAP A UNA METRÒPOLIS POLICÈNTRICA

L’aposta per una organització territorial molt més policèntrica s’articula al voltant de 15 nous pols d’atracció urbana. Dintre d’aquestes noves centralitats, se’n distingeixen set d’ordenades (és a dir, ja prou madures i en vies de desenvolupament) i altres vuit de no ordenades, pendents de plans urbanístics específics.

El PDUM identifica també un total de 80 entorns urbans amb potencial de transformació i creixement econòmic a mig termini que anomena “àmbits d’oportunitat metropolitans” (AOM). Ocupen 2.920,77 hectàrees i actualment venen a ser “buits urbans”, insuficientment desenvolupats o en procés de degradació, és a dir, àrees on és possible construir, detall que les converteix en valuoses donada la falta de sòl urbà edificable que presenta el territori.

També es consideren prioritàries les actuacions sobre els anomenats “àmbits de regeneració metropolitana” (ARU), es a dir, entorns degradats o teixits urbans vulnerables i amb dèficits estructurals. El Pla identifica set ARU residencials (Porta Meridiana, Serra d’en Mena, Besòs Sud, Ciutat Vella, Samuntà, Sant Ildefons i Collserola) i sis d’activitat econòmica (Vallès, El Pla, Nord-Est, Sud-Riera de Molins, Les Salines i Mas Mateu).