Les novetats per començar el 2023
Selecció d’alguns dels llibres que trobarem el primer trimestre de l’any vinent, plena de firmes reconegudes del sector literari català
‘Sessió de control / ‘Una casa fosca i un flagell’, Borja Bagunyà. Comanegra
En aquestes dues novel·les, Daniel Bastida estudia per ser psicoanalista, però la seva vocació trontolla en tots dos casos. A Sessió de control, en Daniel ha arribat a l’abisme de la professió després de tractar un erotòman que està convençut que Franco l’estima. A Una casa fosca i un flagell, Bastida forma part d’una colla d’il·luminats per l’antipsiquiatria que organitzen un viatge lisèrgic a Saint-Alban a la recerca del seu guru.
‘En guerra’, Enric Calpena. Edicions 62
L’agost del 1936 moria Josep Sunyol i començava la Guerra Civil. El cop d’estat d’aquell estiu va provocar un daltabaix que va afectar-ho tot, persones i institucions; també el Barça. Com ja va fer a El primer capità, el periodista i historiador Enric Calpena novel·la ara un període dramàtic de la nostra història, en què un club com el FC Barcelona va estar a punt de desaparèixer.
‘Solastàlgia’, Ada Castells. L’Altra
La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques que arran d’unes inundacions decideix fugir a l’Empordà. L’hi acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta que no hi toca gaire. L’objectiu és refundar l’edat mitjana amb la tecnologia del segle XXI. La Sara aprendrà a pactar amb l’amenaça, però primer haurà de superar la solastàlgia.
‘Profecia’, Raül Garrigasait. 1984
Un pare i la seva fascinació per unes bèsties indòmites, animades per una vitalitat sense fi. I una filla adolorida i vigorosa, que no pot treure’s del cap unes històries antiquíssimes de profetes. I, acollint-los a tots dos, una ciutat que respira com un ésser viu. Amb aquests elements, Profecia crea una atmosfera única, fosca però també carregada d’humor i d’energia.
‘No robaràs’, Josep Girós. La segona perifèria
Tal com apunta Joan Todó al pròleg, la seva condició de nen robat i la investigació que inicia quan el seu pare, al llit de mort, li ho confessa, és un macguffin que Girós utilitza per explicar la vida dels seus pares, representants paradigmàtics de la petita burgesia de la segona meitat del segle XX, i sobretot de la seva decadència física . Com cuides uns vells que mai has estimat i que en els últims anys de la teva vida saps que et van robar?
‘La mestra i la Bèstia’,Imma Monsó. Anagrama
Setembre del 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d’on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’original educació impartida per la mare, que s’esforça per allunyar-la de les consignes del Règim.
‘La possibilitat de dir-ne casa’, Marta Orriols. Proa
Una corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l’estranger. Vol agafar distància d’una regió de món que l’apassiona i la desgasta, d’una professió que voldria exercir d’una altra manera, i també d’una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l’home a qui havia estimat.
‘Aterratge’, Eva Piquer. Club Editor
A vegades, per sortir del pou cal posar-se en una situació límit. La protagonista decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts: van a fotografiar-se dins la carcassa d’un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l’aterratge sense mica de literatura.
‘Pregària a Prosèrpina’, Albert Sánchez Piñol. La Campana
En la seva nova i monumental novel·la, Albert Sánchez Piñol s’enfronta a la fi del món: una història fascinant en què l’Imperi romà haurà de lluitar contra un enemic formidable.
‘Humanum est’, Ponç Pons. Quaderns Crema
L’escriptor menorquí Ponç Pons s’inventa un heterònim, Claudi Valeri, a partir d’un viatge a Roma, que li serveix d’inspiració per fer una sèrie d’epigrames, o poemes curts, en els qual no sobra res i que recull al títol Humanum est, que se suma a la desena de poemaris que ja ha publicat.
‘Memòries de mi mateix’, Ferran Torrent. Columna
A través de la història dels orígens del Mític Regino, un personatge irremeiablement mediatitzat pel context històric, ens endinsem en una trama internacional sobre la falsificació d’art clàssic i contemporani, que arriba fins al 2019. El periodista Marc Sendra intenta reconstruir un puzle on també conflueixen l’espoli nazi i la lluita antifranquista.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.