‘Flors i viatges’: la guerra sí té rostre de dona

La instal·lació escènica del duet Cabosanroque parteix de l’obra de Mercè Rodoreda, barrejada amb paraules de la periodista bielorussa Svetlana Aleksiévich, per submergir-nos en un espai a mig camí entre un bosc i un jardí

Imatge de la instal·lació immersiva 'Flors i viatges'.
Imatge de la instal·lació immersiva 'Flors i viatges'.JOSÉ HEVIA

El duo d’artistes sonors Cabosanroque ha estrenat la seva última instal·lació escènica al festival Temporada Alta de Girona. Amb Flors i viatges tanquen la trilogia dedicada a grans autors de la literatura catalana que van iniciar amb Joan Brossa (No em va fer Joan Brossa) i van continuar amb Jacint Verdaguer (Dimonis). Ara parteixen de Mercè Rodoreda i el seu Viatges i flors, recopilació de relats breus i penúltima obra de l’escriptora publicada en vida, que barregen amb paraules de la periodista bielorussa Svetlana Aleksiévich. Si a la instal·lació sobre Brossa els espectadors contemplàvem un paisatge a vista d’ocell i a la dedicada a Verdaguer ens endinsàvem en un pis on es practicaven exorcismes, en aquesta ocasió ens submergim en un espai a mig camí entre un bosc i un jardí.

Tot té rostre de dona en aquesta instal·lació de “teatre expandit”, per dir-ho amb l’expressió que aquesta parella artística i sentimental gasta per definir les seves obres. L’actriu Mónica López posa veu a les paraules extretes de dos llibres d’Aleksiévich, la ballarina Rocío Molina fa dançar la peça, la cantant Núria Graham canta a estranys fruits penjants i la poeta Núria Martínez-Vernis suma veu i mirada des d’una pantalla en alta definició. Un grup de refugiades ucraïneses de la província de Girona exerceix de cor contemporani, recitant textos de Rodoreda en la seva llengua materna. Les seves mirades travessen les pantalles i ens arriben directes al cervell i al cor. A les guerres moren nens, dones i animals: els cavalls també apareixen en una instal·lació més compacta que Dimonis (pel que fa a dimensions), i fins i tot més potent a nivell dramatúrgic.

Els artefactes creats per Cabosanroque parteixen de la mecànica per a crear espais sonors molt suggeridors: un bosc de tubs (obra del ceramista Toni Cumella) es converteix en un expressiu orgue, i les pedres o l’aigua també poden interpretar música. Impressiona la força poètica de les paraules (i la toponímia) de Rodoreda, escoltades tant en català com en ucraïnès. I no vull revelar una de les imatges escèniques més potents que he vist en molt de temps, on la immersió dels espectadors és total. Flors i viatges és una coproducció del Temporada Alta amb el TNC, el festival Grec, el CCCB i les Naus de l’Espanyol de l’Escorxador. No se la perdin. El teatre també és això: una instal·lació immersiva que no necessita ulleres 3D.

‘Flors i viatges’

Text: Mercè Rodoreda i Svetlana Aleksiévich.
Direcció: Cabosanroque.
Teatre Municipal. Girona.

Sobre la firma

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé (Sabadell, 1980) es crítico y cronista de artes escénicas. Es licenciado en Historia del Arte y tiene un Máster en Estudios Teatrales por la Universidad Autónoma de Barcelona. Coordina la sección de teatro y danza del digital cultural 'Núvol', y lo encontraréis en los escenarios más insospechados

Normas
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS