La maledicció d’una família amb sis fills esquizofrènics
La doble singularitat dels Galvin els converteix en objecte d’estudi d’una ciència que no sap com entomar ni el trastorn, ni el seu tractament, ni tan sols la seva definició
L’escena hauria impressionat qualsevol. Una noia acompanya per primer cop el seu xicot a casa dels pares. Sota una aparença d’idíl·lica família estatunidenca de finals dels seixanta, hi ha senyals que alguna cosa no rutlla. En aquella casa de Hidden Valley Road conviu una família de classe mitjana formada pels progenitors amb els seus dotze fills —deu nens i dues nenes, que són les caganius—. Per a la futura jove, la casa “estava submergida en una mena de marasme emocional, inundada en la confusió i l’anarquia [...] Com podia tenir algú que visqués allà ni un sol moment per pensar?”. I encara no sap que, dels nois mascles, sis acabaran desenvolupant esquizofrènia.
La doble singularitat dels Galvin —una família tan extensa i amb una predominància tan important d’aquesta malaltia mental— els converteix en objecte d’estudi d’una ciència que no sap com entomar ni el trastorn, ni el seu tractament, ni tan sols la seva definició. Però mentre metges, psiquiatres i investigadors intenten aproximacions diverses i es debaten sobre si l’explicació cal cercar-la en la genètica o en l’ambient, els protagonistes d’aquesta història es fan adults en una societat que tot just està aprenent a tractar aquests desordres, amb una tàctica d’assaig i error de terribles conseqüències.
El reconegut periodista Robert Kolker construeix un llibre fascinant combinant aquests dos fils: els avenços (i els molts retrocessos) en el front mèdic i les vicissituds de la família Galvin fins al present. Respecte del primer àmbit, dues conclusions són clares. Primer, tot i les millores en els tractaments i en el tracte al pacient —Algú va volar sobre el niu del cucut no va ser una simple ficció—, qui més hi guanya de moment són les companyies farmacèutiques, poc interessades a innovar davant del benefici —per als seus comptes i, també, per als pacients perquè combat els símptomes més extrems— dels actuals neurolèptics. Segon, “allà on abans la conversa era sobre Freud, ara és sobre epigenètica”, però la sensació és desesperançadora: tot va molt lent i, sovint, es mou contradictòriament.
Pel que fa a la familia, Kolker fuig de l’escabrositat. Sense edulcorar episodis terribles d’abusos sexuals i físics, de violència que arriba a l’assassinat i de comportaments condicionats per la vergonya, la incapacitat o la desídia, Els nois de Hidden Valley Road respira humanitat i empatia. No es cerca jutjar els seus protagonistes, sinó entendre les seves circumstàncies i, sobretot, fer entendre a partir del seu cas com de terrible és una malaltia que destrossa per igual a qui la pateix com l’entorn més proper. Segurament, això explica que, malgrat l’adoració familiar i social envers el pater familias i que la malaltia afecti sis dels germans mascles –salvant-se només quatre—, l’autèntic protagonisme sigui femení. Mimi, la matriarca, i les seves dues filles són el fil conductor de la història i la darrera barrera que manté la cohesió a can Galvin. Elles són les que curen, les que aguanten, les que sempre hi són.
Els nois de Hidden Valley Road
Traducció de Marc Rubió
Periscopi. 2022, 536 pàgines. 23,90 euros.
