Els pallassos tornen a inundar Cornellà

La pandèmia ha castigat la societat durant més de dos anys i alguns sectors, com el de la cultura, l’han patit amb cruesa. El cas del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà-Memorial Charlie Rivel ha estat particularment dur perquè, en celebrar-se cada dos anys i anul·lar-se l’edició del 2020 per la covid, ha deixat la ciutat òrfena de riures durant... quatre anys, des del 2018. Entre el 16 i el 23 d’octubre, torna amb més força que mai. “L’última edició es va cancel·lar quan ja estava tota programada”, recorda Jordi Juanet, Boni, el director artístic.

Aquesta 19a edició compta amb la participació de més de 100 artistes de 52 companyies d’arreu del món (vuit estrangeres, 27 catalanes i 17 de la resta d’Espanya) en més de 60 espectacles per tota la ciutat. “És important que recuperem pràcticament sencera aquella edició que no es va poder fer”, explica Boni. “Hem respectat les companyies perquè hem considerat que èticament ho haviem de fer. Havien estat seleccionades entre 450 propostes que ens van arribar! Dir que no és molt difícil i no ens agrada, però els grups han entès el nostre criteri ho entenen”, explica

Evidentment, alguns canvis hi ha: “Però petits, a la gala, sobretot”, diu l’artista, remarcant la inauguració, que serà cosa de Las Kakofónicas, que van veure com el 2020 es quedaven sense festival: “Serà un espectacle itinerant encara en procés de creació, Work in progress [entre la plaça Francesc Macià i el Mercat Centre] aquest dissabte”. I, com reconeix Boni, “en dos anys passen moltes coses” i cal tenir-les en compte. “Los Galindos, amb el seu MDR [Morts de riure] hi havien d’estar, per exemple”, diu. Aquesta companyia catalana va rebre, entre d’altres, el Premi Especial del Jurat Zirkòlica l’any passat per aquest espectacle. També hi seran Rhum i Cia, a l’Auditori gran, amb el seu Gran Reserva. “El cas de l’Auditori és especial perquè escullen ells”, diu Boni. “El 2020 hi van ser el Tortell Poltrona i el Guillem Albà i va ser l’únic espectacle que es va poder fer, amb totes les restriccions vigents llavors, perquè era dins de la programació de l’Auditori”.

En el cartell del festival no falten, doncs, altres noms importants d’aquí i de fora, com la francesa Compagnie de la Liberté, amb el pallasso, mim i animador de Nantes Julien Cottereau; La Churry, presentant les gales; Pistacatro, amb la Cornellà Band i la seva divertidíssima i espectacular Orquestra malabars; Marcel Tomàs & Cascai Teatre representaran Un tal Shakespeare, amb personatges del bard farcits... d’humor clàssic; o Sil de Castro, que porta un espectacle de comèdia i burlesque, #Mazodiva.

També s’estrenaran quatre espectacles a Cornellà: B. O. B. A. S., sigles de Banda Orquestral Benèfica d’Actes Sepulcrals, que es trobaran en una cerimònia d’enterrament a la qual no hi arriben ni el mort ni el mossèn, de la companyia Jimena Cavalletti, coproduïda pel festival. Asaco Producciones ens posa davant de l’essència universal del destí tràgic del clown: fer riure, encara que es tingui el cor trencat amb Ridi pagliaccio, la història de l’ària Vesti la giubba de l’òpera Pagliacci. La companyia de Valls Passabarret estrena Rocket Carnival Clownz, una història de pallassos i rock’n’roll. Per últim, el gallec Roi Borrallas combina titelles, manipulació d’objectes i màscares a Solo.

Tot plegat, el festival és una mostra de la bona salut del gènere. “No parlem només de Catalunya i d’Espanya sinó de tot Europa”, diu Boni. “Estem en un moment molt bo”. El festival està dirigit molt més al públic que no pas a productors o a professionals: “Per això ja hi ha moltes fires, a Catalunya”, considera. “Nosaltres som un festival pensat per al poble. Cornellà viu una setmana pletòrica i cada cop potenciem més el carrer i espais com residències d’avis, escoles bressols, biblioteques, el mercat...”.

I, per sobre de tot, després de quatre anys, hi ha ganes de pallassos. “Ens cal riure. Ho veiem actuant, que som una medicina necessària”, sentencia Boni. “Més en aquesta situació que estem vivint, que poses el TN i t’entren ganes d’apagar la tele! Hem d’aprofitar que hi ha una administració que es mou per la cultura divertida, canyera i fresca. Però, compte, perquè si et despistes...”