Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

La Història, contra una intimitat

MEMÒRIA D'UNS

ULLS PINTATS

Lluís Lach

Empúries

336 pàgines. 20 euros

Sempre provoca incertesa que un artista surti de la seva disciplina per vendre les seves habilitats en una altra. Molts van lamentar que Lluís Llach (Girona, 1948) no en tingués prou amb compondre algunes de les cançons més espaterrants de la música catalana i que sovint necessités adoptar el posat capellanesc per sermonejar sobre la conya de la revolta permanent. Ara, jubilat de la música, seria fàcil témer la seva incursió en un nou art com és el de la novel·la, amb Memòria d'uns ulls pintats (Empúries): el testimoni d'en Germinal, nascut a la Barceloneta el 1920, que s'obrirà a un món frustrat per la precipitació de la guerra.

Lluís Llach proposa un humil exercici narratiu que se sosté i ofereix ocasions d'intensitat

La trama funciona al voltant de la relació amorosa del protagonista amb en David, marcada per un temps força obscur des del punt de vista social i polític. La clau de la trama rau en el fet d'encarnar en algú l'esfondrament d'una intimitat quan es veu esclafada per una esllavissada de la Història.

Quan descriu el despertar sexual del personatge, s'agraeix l'opció presa per Llach: la falta de restriccions amb què s'aborden les escenes més lúbriques. La veritat és que el cantautor ho tenia relativament fàcil: en tal expressió de la sensualitat homoeròtica, que sovint s'identifica amb la nostàlgia pel temps fugisser, hi ressona el vers clar i quasi narratiu de l'hel·leno-egipci K. P. Kavafis, poeta de qui Llach havia usat dues composicions per fer-ne cançons.

Però també, tot i que amb un estil ben diferent, sembla evocar, per una banda, El mar de Blai Bonet (feliçment rescatat fa relativament poc per Club Editor) en la descripció d'aquesta passió entre dos nois i, pel que fa a la visió més carnal d'aquest amor, sona proper a L'adolescent de sal, de Biel Mesquida.

Però és impossible llegir Memòria d'uns ulls pintats sense recordar les lletres de les cançons que, com artefactes estrictament literaris, l'antecedeixen. Ja que, encara que els gèneres siguin tan diferents, sembla que, quan narra, Llach fa aquí el mateix que als seus versos: va a la recerca constant de l'emoció, a través de l'expressió d'una vivència íntima i, com en aquelles, tracta de fer-ho sense sobreeixir mai el llindar de la senzillesa. Té sempre en ment allò de: "Com t'ho podria dir / perquè em fos senzill i et fos veritat..." (De la cançó Amor particular").

No poden negar-se en aquesta obra certes febleses, pròpies de tota primera aventura. Així passa amb uns personatges sovint massa maniqueus: com en David, ple de virtuts, i tan contraposat al militar que el trastornarà, que no pot ser més malvat. Tampoc ajuda que la trama es resolgui d'una manera una mica artificiosa, quan el protagonista aconsegueix venjar-se de la causa de tots els seus mals. També és cert que no ajuda gens el context: vénen ganes de sortir corrents davant d'una altra novel·la sobre la República i la Guerra civil, que ha esdevingut una vertadera monomania de la narrativa recent catalana.

Ara bé, no seria just fulminar, com ja s'ha començat a fer en certs àmbits, el peculiar ús que fa Llach dels materials històrics, a partir de la fidelitat als fets. L'escriptor és ben lliure de disposar i manipular les referències, amb la llibertat de qui assaja una ficció i no pas un document històric.

Les mancances que presenta Memòria d'uns ulls pintats es compensen amb alguns moments on semblen coincidir el millor de la seva capacitat per fer sentir uns personatges i fer visible un entorn, a través d'un estil planer però que busca un acostament tendre a les coses, sempre calculant la tensió emotiva. És el cas de la visió de l'Escola del Mar o la del llibreter anarquista, així com el panorama del barri o el neguit amorós d'en Germinal.

Llach posa, doncs, sobre el taulell de novetats literàries un humil exercici narratiu que se sosté i ofereix ocasions d'intensitat, sense caure en la temptació d'agrupar pàgines sense solta, per estampar-li a la portada un nom que per ell sol ja obriria mercat.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 2 de febrero de 2012