Política d'aprofitament

L'inici de l'any és un bon moment per formular desitjos. I és també una ocasió per demanar-ne un per a l'arquitectura, que ha estat un dels símptomes del període que ha finalitzat i una de les víctimes de la crisi actual. L'arquitectura, especialment a les nostres ciutats, ha de donar un nou sentit a la idea d'aprofitar. Haurem de partir del que tenim d'una manera més decidida, i això atorga al terme aprofitar un sentit més enllà de la rehabilitació. Aprofitar hauria de ser un camí per repensar el projecte d'arquitectura, tal com l'hem entès fins ara. Donar-li a l'aprofitar un sentit ampli, pot esdevenir el que doni contingut a una necessària arquitectura de la realitat.

En el món pagès no es llença res; a la ciutat les coses són diferents, però resulta difícil compaginar la conscienciació dels ciutadans sobre la quantitat de deixalles que generem i, en canvi, no practicar el mateix amb la ciutat. Algú creu que aquests edificis de l'Eixample on es manté la façana després d'enderrocar-los són un exemple d'aprofitament? A Barcelona, i per extensió a la resta del país, hem vist un bon nombre de casos d'un aprofitament equivocat, el cas de Les Arenes n'és un exemple tan clar que al final ha esdevingut un exemple del contrari. Esperem que amb la Monumental no cometem la mateixa equivocació.

Les Arenes és un cas d'un aprofitament equivocat; que amb la Monumental no passi

La nova Filmoteca ha caducat. Fer edificis singulars per arreglar un barri està superat

Aprofitar suposa incorporar un pensament que no utilitzi el cos edificat com un camp d'experimentació formal amb què il.lustrar el virtuosisme de la intervenció, sinó que parteixi de modificar-ne el necessari donant-li una altra utilitat. Aprofitar significa clarament afegir en lloc de partir de zero.

Aprofitar és pensar en un protocol per seguir amb allò construït, pensant no tant en les necessitats polítiques immediates, derivades de la localització de l'edifici, sinó en les característiques de l'espai que cal aprofitar. Massa sovint tenim la impressió que la decisió de fer tal o tal cosa amb un edifici en desús ha estat una decisió discutible; no n'hi ha prou amb convocar un concurs d'arquitectura si la decisió inicial és equivocada. Els edificis, com a material, permeten uns usos diferents d'aquells pels quals es van pensar, però és clar que no serveixen per a qualsevol cosa. Hem d'atorgar tanta importància al concurs com al resultat; el projecte d'un edifici comença en les bases del concurs i els jurats són una cosa massa important per resoldre'ls administrativament.

L'arquitectura ha de ser concebuda també com un procés i el projecte d'arquitectura haurà d'incorporar aspectes com la logística o la programació. Així, potser la nova Filmoteca pensada amb una programació més afinada, més complexa i amb un sentit més democràtic de governar hauria escampat per les sales de cinema barcelonines la seva activitat, i no donaria la impressió d'estar caducada abans d'inaugurar-se, tan gran, tan brutal, tan manifest. Tot d'una la teoria que els edificis d'equipaments singulars arreglarien els barris amb la seva presència ha quedat superada pels esdeveniments. Necessitem una altra manera de pensar els projectes d'arquitectura.

Una arquitectura millor s'ha d'obrir pas entre formes extravagants i impossibles que els virtuosos del càlcul d'estructures, potser ingènuament, han fet possible, fent-nos creure que tot es podia aguantar, i al final resulta que no s'aguantava per enlloc. Una arquitectura que s'obstini a demostrar que està pensada com una capa més, la d'aquesta època, i les que han de venir seguiran completant-la igual que a les nostres ciutats que el temps modifica any rere any. L'arquitectura que ve pot prescindir perfectament de l'aspecte final, del com quedarà, aquest també és un camí per acceptar que certes coses tenen l'aspecte que tenen i nosaltres som els que estem desenfocats, com el cas de Glòries, per exemple. Una arquitectura i uns arquitectes que tossudament renunciïn a representar els seus projectes amb renders d'aspecte maquillat, fals i publicitari, només per satisfer la manca d'imaginació dels promotors que ens han dut on som. Una arquitectura que representi, sense intermediaris, un estat d'ànim en relació amb la vida.