I el PSC va tocar fons

esta a la piscina, barbacoa i còctels a la fresca als jardins d'un dels hotels més luxosos de Barcelona. Així va tancar el Partit dels Socialistes de Catalunya el seu congrés de l'any 2008. Com les famílies que necessiten demostrar al veïnat que les coses els han anat bé, els socialistes catalans van organitzar aquell estiu una festassa per celebrar que es trobaven a la cúspide del poder. Tres anys més tard, ara fa tot just quinze dies, els socialistes es tornaven a reunir en un congrés. Desallotjats de la Generalitat, de l'Ajuntament de Barcelona i de la totpoderosa Diputació provincial ja no hi havia res a celebrar. La festassa del 2008 va donar lloc a una sessió de catarsi col·lectiva.

El Partit dels Socialistes, com el seu germà gran, el PSOE, ha viscut el pitjor any de la seva història. Va començar el 2011 encara anestesiat per la sotragada d'haver perdut la Generalitat. Les veus que demanaven un congrés extraordinari per intentar fer net i presentar-se renovats a les eleccions municipals no van ser escoltades. Conscients que podia haver-hi trencadissa, els alcaldes metropolitans van demanar endarrerir el conclave fins passades les municipals.

El debat es va tancar en fals entre lluites per ser el cap de cartell a l'Ajuntament de Barcelona. L'aleshores alcalde Jordi Hereu, ja molt desgastat, va veure com des de la seu del partit al carrer Nicaragua es donava el vistiplau i fins i tot s'animava una outsider com Montserrat Tura per disputar-li el lloc. Finalment, es van imposar els jocs de fidelitats internes i Hereu va ser votat llargament com a cap de cartell. El que no va aconseguir va ser la fidelitat dels electors. Per primer cop el PSC cedia el seu ceptre més preuat, l'Ajuntament de Barcelona, a Convergència i Unió. El PSC va perdre en aquelles eleccions més de 200.000 vots.

Però l'annus horribilis socialista no es tancaria fins a les generals, uns comicis que van obligar a endarrerir encara més el congrés del PSC. Carme Chacón va perdre a Catalunya contra pronòstic. Els socialistes catalans van deixar-se en aquests comicis més de 700.000 vots. Tercera gran patacada.

La primera finestra d'esperança al PSC s'ha obert aquest desembre. Finalment hi ha hagut congrés. José Montilla ha passat a la reserva i els seus col·laboradors més estrets, José Zaragoza i Miquel Iceta, s'han retirat cap a un costat, això sí, sense sortir de l'escenari. Pere Navarro és el nou home fort i ara té davant una feina titànica: demostrar que realment mana al PSC i renovar un discurs que ja no engresca els electors.