Una autèntica banda salvatge
RED HOT CHILI PEPPERS
Palau Sant Jordi
Dijous 15 de desembre
Segons la MTV els Red Hot Chili Peppers són la banda més salvatge del rock modern. Segurament tenen raó. Dir que Red Hot Chili Peppers és una banda de rock alternatiu és dir només una part de la veritat. Probablement és un dels grups més heterogenis i més influents des de la dècada dels 80, i sempre amb un accentuadíssim discurs vital infestat de punk i d'experimentació. Els Red Hot han fet de tot des que es van formar a Los Angeles (Califòrnia), el 1983, i com gairebé totes les coses bones va ser de casualitat. I ara arriben al Palau Sant Jordi de Barcelona després de portar tota la tardor girant per Europa, just abans de tancar la tournée a Madrid i seguir la gira mundial als Estats Units.
El disc 'I'm with You' ofereix perles d'un grup que encara té molt per dir
Aquest rebombori mundial dels californians és degut, és clar, a la promoció del disc I'm with You (Warner Bros Music) que ha merescut crítiques ben desiguals. En tot cas, atenció a temes com The Adventures of Rain Dance Maggie o Monarchy of Roses. Hi ha qualitat a dojo. Per als més fans dels Red Hot Chili Peppers val a dir que les cròniques dels darrers concerts europeus són majoritàriament positives. Ningú pot amb l'energia del cantant Anthony Kiedis, ni amb el ritme del guitarrista Josh Klinghoffer, el virtuosisme magnètic del baixista Michael Flea Balzary, o el compàs del bateria Chad Smith. Continuen fent el que han fet sempre —només que ara són un xic més relaxats, coses de l'edat— i els concerts segueixen sent una profusió d'endorfines. Encara actuen mig nus. Com se sap, l'estil musical variat dels Red Hot Chili Peppers barreja rock tradicional amb elements d'altres gèneres com el funk, el punk rock, el rap i el rock psicodèlic, per citar-ne alguns.
Si ens capbussem en la història d'aquesta icònica banda, la referència a la salut dels seus membres no és gratuïta. I és que inicialment, els membres de la banda eren Kiedis, Flea, el guitarrista Hillel Slovak i el bateria Jack Irons. Slovak va morir de sobredosi d'heroïna el 1988, i va fer que Irons marxés. Irons va ser substituït per l'antic bateria dels mitiquíssims The Dead Kennedys D. H. Peligro abans que la banda trobés un substitut permanent, mentre que Slovak va ser substituït pel guitarrista John Frusciante. Aquesta formació va gravar el quart i el cinquè àlbum, Mother's Milk (1989) i Blood Sugar Sex Magik (1991), probablement dos dels seus treballs més destacables.
La producció discogràfica dels Red Hot Chili Peppers els ha portat a guanyar set Premis Grammy i a vendre uns cinquanta milions de còpies arreu del món. I també són dels que aposten per tenir una presència continuada a internet i a les xarxes socials, que els dóna molta rellevància entre els fans i això es nota tant en la venda de música, en plataformes com iTunes, com en el seguiment dels seus concerts.
